“He passat de tot a la vida. He estat sis mesos amb les mans lligades a l’esquena amb filferro. Cagar-me a sobre per no poder aguantar-me dos dies o tres dalt d’un camió. Estar dos anys sense que em deixessin banyar i haver de banyar-me amb una tassa d’aigua i un mocador. He passat de tot, però no li tinc odi a ningú”.
“Al meu jardí fa dècades que no conreu l’odi perquè vaig aprendre una dura llissó que em va imposar la vida, que l’odi acaba estupiditzant, perquè ens fa perdre objectivitat davant les coses. L’odi és cec com l’amor, però l’amor és creador i l’odi ens destrueix. Una cosa és la passió i una altra el conreu de l’odi”.
“Cal donar oportunitat a noves generacions: construir, ajudar a construir l’avenir, perquè la vida se’ns en va però les causes queden. I als joves els vull transmetre que cal donar gràcies a la vida. Triomfar a la vida no és guanyar. Triomfar a la vida és aixecar-se i tornar a començar cada cop que caus”.
Una amiga m’ha fet arribar el vídeo amb la intervenció de cinc minuts amb la qual l’ex-president de l’Uruguai, José Múgica, va anunciar al Senat que renunciava al seu escó. Va dir que ho feia perquè la pandèmia el feia fora ja que no el permetia anar a parlar amb la gent, que, al seu entendre, és la funció principal d’un polític. Era el 20 d’octubre de l’any passat. Té 86 anys i una malaltia immunològica crònica que desaconsella que es vacuni.
No es pot vacunar contra la Covid-19. Però demana que ens vacunem contra l’odi.
Fem-ho!
