Discutir a Twitter amb diversos usuaris. En un post del dimecres 18 d’agost, Jofre Llombart es queixava de la gent que utilitza perfils d’aquesta xarxa social sense identificar-se: “Una de les coses que més em continuen fascinant és la del munt de gent que demana valentia des d’un pseudònim. Només cal fer un search a ‘covard, cobarde o coward’ i veus la magnitud de la incoherència”. Laura Ormella, candidata de Primàries Catalunya a la presidencia de la Generalitat a les eleccions del 14 de febrer, li va contestar: “Potser xq no tothom té ganes q li facin com a mi, contactar a la meva feina xq em fotin fora x criticar a Junqueras, intentin entrar als meus comptes personals incloent els bancaris i escampin la foto de la meva cara amb amenaces de disparar-me al genoll si em troben pel carrer”. Un usuari, que usa el pseudònim de ‘Cruyffista unilateral’ li deia el següent: “Un altre ignorant que es pixa a sobre de les persones normals que treballem en empreses on correm el risc de perdre la feina directament si no tinguéssim compte anònim. I ho diuen persones amb feines privilegiades amb tota la barra del món. Quins collons”. La resposta de Llombart va ser: “La vehemència del que sap on trobar-me físicament”.
En el mes i mig que porta al càrrec, ha participat en unes quantes discussions a Twitter. El 14 d’agost feia aquesta piulada en castellà: “A ver, madridistas, escoged: Cristiano era mejor que Messi o el Barça se ha dejado escapar al mejor jugador del mundo. Optad por una de las dos porque las dos a la vez no pueden ser”. Sergi li va replicar en català que “com a madridista cap de les dues. Messi és el millor de la història, sí. Però no se l’ha deixat escapar, l’han fotut fora”. I @Motiusl li va recomanar, també en català: “Va, supera-ho ja”.
El 10 d’agost Llombart criticava l’equip de futbol del PSG, on ha anat a parar Leo Messi: “Amb tot, el Paris Sant Germain és al futbol el què Doha és a París”. El dia abans li recriminava al portaveu adjunt de Vox al Parlament, Antonio Gallego, que hagués escrit un missatge on es sorprenia que un nen guipuscoà no parlés espanyol, i uns dies abans feia una broma en un altre missatge dient que els catalans no es poden queixar de la llibertat d’expressió perquè, segons ell, els catalans no es poden queixar. En aquestes primeres setmanes de mandat, el nou secretari de Difusió també ha retuitejat un bon grapat de missatges de Carles Puigdemont i consellers i alts càrrecs de la Generalitat i s’ha queixat de l’esborrany de la nova Llei General de Comunicació Audiovisual que ha elaborat l govern espanyol.
Llombart, que ha arribat a la secretaria de Difusió procedent de RAC 1, on era sots-director, és autor de dos llibres favorables a la separació de Catalunya de la resta de l’Estat: Desmuntant la caverna (2013) i Doncs, jo ara votaré Sí (2014). El primer el va escriure, segons va dir, per desmuntar “els falsos arguments contra la independència de Catalunya”. El segon perquè va sentir la necessitat d’explicar “perquè tants catalans s’han fet independentistes”. Ara s’encarregarà de repartir la publicitat institucional. RAC 1 va rebre 1.429.254 euros per aquest concepte l’any passat. Caldrà veure quants n’hi dona aquest 2021.
