Les Penyes acudiran als tribunals per recuperar el seu estatus

Encara que segueixen obertes a negociar i al diàleg, el nou Plenari està disposat a defensar el seu conveni

Antoni Guil, actual president de la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona
Antoni Guil, actual president de la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona

L’enfrontament entre les Penyes i la directiva de Joan Laporta va entrant ràpidament en una escalada de guerra que, com es va anticipar en una informació anterior, ja s’ha tornat tibant i oberta. El responsable de Penyes, Josep Ignasi Macià, i el directiu de l’àrea social, Antonio Escudero, per ordre del mateix president Joan Laporta, ja van fer fora tot el personal de la Confederació Mundial de Penyes i a diversos dels seus presidents de federació de les instal·lacions del club, un succés pel qual es va estendre una acta notarial, i que ja forma part de la preparació de la inevitable demanda que exigirà la restitució dels seus drets.

La suspensió unilateral del conveni regulador de la Confederació Mundial serà el tema estrella del següent plenari, previst pel pròxim dia 29 d’agost. Després de la celebració de les preceptives eleccions en les 30 federacions del territori mundial barcelonista, pràcticament sense canvis en la seva estructura i composició, el plenari recuperarà la capacitat d’adoptar les decisions que cregui convenients, perquè la maquiavèl·lica actuació de la junta es va produir en un moment en què l’organisme, en aplicació de la normativa electoral, es regia per un mecanisme de provisionalitat.

La més que probable reelecció d‘Antoni Guil com a president i la consolidació d’un plenari que ha marcat una pauta de creixement, desenvolupament i progressió pot facilitar que finalment s’adoptin mesures legals. No és aquesta la intenció ni la voluntat de les Penyes, que han seguit a l’espera i obertes a renegociar amb la junta aquelles qüestions i aspectes que considerés susceptibles de canviar. No hi ha hagut, no obstant això, la menor intenció ni ganes per part de la junta de realitzar cap acostament, tal com afirmen les Penyes en el seu últim comunicat. També el seu trasllat com a seu social als locals de la Federació del Barcelonès Est, del carrer Ramon Albó 7-13 de Barcelona, compartint aquest espai mentre es resol una relació més que espinosa.

Per voltes que es vulguin donar, la voluntat de la directiva és la de menysprear i relegar les Penyes a la mínima expressió, a un pla simbòlic i folklòric, a un estat de relació en la qual no tinguin drets ni la junta directiva assumeixi obligacions envers un col·lectiu que, en el fons, continua sent el lobby social més gran del barcelonisme, amb 170.000 penyistes afiliats i 18.500 socis amb dret a vot. Laporta està arribant al punt, perillós, de negar el dret d’associació en el marc de la seva política hondurenya i cabdillista.

Ho ha reconegut el mateix president de la Confederació Mundial, Antoni Guil, en diferents mitjans: “La junta directiva vol tenir una relació de penya a penya i pretén dividir les relacions entre elles, tenir una relació individual amb les penyes, i nosaltres creiem que les Penyes van decidir des de fa molts anys tenir una relació que funcionés de manera col·lectiva i no de manera individual. El club pretén eliminar de l’equació la voluntat de la Confederació, que és funcionar de la manera conjunta que treballem. Aquesta és la base argumental, treballem per al bé del FC Barcelona i no en favor de ningú”, ha reiterat.

També forma part de l’estratègia tornar a l’estadi anterior del moviment de les Penyes, quan Laporta era el president, en el qual les Penyes dòcils i aduladores envers la junta obtenien determinats privilegis. Laporta ja va tenir enfrontaments perquè no els va voler reconèixer la seva organització i, molts menys, que aquesta fos democràtica i veritablement territorial, ordenada, seria, solidària. Un exemple d’expansió que, aclaparadorament, té un efecte molt positiu al cap de l’any en el compte de resultats.

El dia dels penyistes al Camp Nou, amb motiu del Gamper, ha estat invariablement rècord de vendes en la Megastore blaugrana. Les Penyes han avaluat que aporten entre 10 i 12 milions d’ingressos al club com a resultat de les seves activitats i de volum de les seves compres, i això sense comptar els enormes consums d’un col·lectiu de 170.000 barcelonistes, actius, viatgers i motivats davant qualsevol acció del club.

Qui ha estat triat com a nou responsable executiu de les Penyes, Enric Bosch, que ja ho va ser en l’anterior etapa crispada i negativa de la relació amb les Penyes, està enviant missatges que tenen en comú amb el llenguatge i discurs de les Penyes utilitzat per Joan Laporta aquest to d’una certa amenaça i de venjança: “Aviat tindran resposta…”, els ha dit per Twitter. “Quina pena -ha afegit- fer un comunicat quan no han contrastat la versió del club i només es guien d’una banda”.

Precisament, ha estat el mateix Enric Bosch qui ha dirigit les operacions de desnonament i expulsió del personal i de penyistes de les instal·lacions del club, després d’enviar-los un burofax comminant-los a sortir, amb una data límit. Com la junta de Laporta i el mateix president, segueixen ancorats en el càstig i la represàlia d’un barcelonisme que desitgen allunyar el més ràpid i eficaçment possible de qualsevol sensibilitat social.

Resulta lamentable, igualment, que el periodisme no li dediqui gaire interès a un atropellament d’aquesta magnitud contra un col·lectiu del qual el barcelonisme se sent orgullós i que, de manera indiscutible, constitueix aquesta ànima del FC Barcelona universal i transversal. Per al periodisme, en general, reprovar i ignorar tot a allò que pugui molestar a Joan Laporta és l’única pauta d’actuació, entre altres motius perquè temen les conseqüències d’actuar amb independència d’un poder al qual no tenen el valor, ni tan sols, d’analitzar ni passar pel tamís de la veritat.

Com Leo Messi, les Penyes han estat del tot enganyades, perquè van ser atretes cap al ‘laportisme’ en la campanya amb disculpes pels seus errors i tractament en el passat. En realitat, però, Laporta només esperava guanyar les eleccions per passar l’escombra per aquesta planta del barcelonisme a la qual, d’una banda, vol subjugar i, per una altra, reduir a la mínima expressió.

En el seu últim comunicat, la Confederació afirma veure “amb gran preocupació com aquest episodi (el tancament de les instal·lacions i l’expulsió del personal i dels mateixos penyistes), sumat al progressiu desmantellament del personal del Club adscrit a Penyes, posa de manifest l’empobriment del servei que el FC Barcelona oferirà a les penyes a partir d’ara. La Junta Directiva ha materialitzat la seva intenció de posar fi a tots els projectes i àrees que la Confederació havia orientat al servei a les penyes, fins i tot deixant buida la recepció de l’Oficina d’Atenció al Penyista (OAP). És un tracte impropi i immerescut per a un col·lectiu que aglutina 170.000 barcelonistes a tot el món”.

Messi i les Penyes han estat els primers a sofrir l’apocalipsi Laporta, que està arribant en un temps rècord. És només el principi. A la llarga, no obstant això, les Penyes guanyaran aquest litigi en els tribunals perquè el conveni se sosté sobre un redactat inqüestionable, i les Penyes tenen reconegut el seu paper en els estatuts del FC Barcelona. Si Laporta no ha fet cas del codi ètic per colar als seus familiars i companys, és fàcil suposar que els estatuts -com ja ha fet altres vegades i totes les que faci falta- li suposen una incomoditat i un emprenyament permanent.

(Visited 305 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari