Lluís Carrasco, un altre que es desperta ara

Laporta s’avorria i no volia anar a les reunions on Carles Tusquets explicava als candidats la greu situació econòmica del club

Lluís Carrasco a Esport3
Lluís Carrasco a Esport3

La factoria de falsedats entorn la figura de Joan Laporta la va promoure ja en les eleccions el seu director de campanya, Lluís Carrasco, que va poder disposar d’un pressupost incalculable per a totes les seves accions, inclosa la pancarta. En xifres aproximades, Laporta es va gastar gairebé quatre milions d’euros, si és que finalment determinades partides es van pagar del tot, o si TV3 i, en general, la Corporació va acabar fent-li un preu molt ajustat pels centenars d’anuncis de “Estimem el Barça” que es van repetir diàriament durant la campanya.

Autobusos i tramvies amb vinils, anuncis als diaris, falques de ràdio i entrevistes imposades i negociades a canvi de favors futurs, amb pressions als mitjans per retallar o suprimir els anuncis dels competidors. L’equip de Joan Laporta no va dubtar a llogar, a més, un espectacular centre d’operacions, i a equipar-se amb un organigrama en el qual els seus propis integrants van reconèixer que van trigar a trobar-se per ampli i sobrat de recursos.

Quan el seu director i principal responsable, Lluís Carrasco, treu ara l’excusa que “durant la campanya, Joan Laporta no es va imaginar aquesta situació en el Barça”, cal preguntar-se en quin món vivien ell i el candidat, envoltats de fastos, mitjans exagerats i recursos sense límit en plena pandèmia. A Lluís Carrasco, que es presta sempre que pot a acaparar les lloances per la victòria electoral, se li podria preguntar qui va finançar realment la campanya quan, a l’hora de la veritat, ni Laporta ni el seu nucli dur tenien la menor intenció ni mitjans per avalar 124,5 milions d’euros, i molt menys per gastar-los en una campanya d’opulència i de generositat publicitària sense precedents.

En tot cas, per l’extrema durada de la campanya de Víctor Font, podrien rivalitzar en inversions que ni l’un ni l’altre han explicat ni aclarit. Toni Freixa va jugar visiblement en franc desavantatge perquè no va posar un sol anunci fins a l’última setmana -i finalment van ser escassos-. Pràcticament no va gastar res, en comparació.

En canvi, almenys així ho va explicar el candidat Freixa, era plenament conscient de la situació del club, primer com a soci atent a l’actualitat i també com a receptor de la informació econòmica proporcionada pel mateix FC Barcelona. Però, sobretot, perquè el president de la Comissió Gestora, Carles Tusquets, els va traslladar als candidats amb tot luxe de detalls i advertiments quin era realment el punt crític en el qual es trobava la gestió, enfrontada a una massa salarial tan elevada davant de l’ensorrament de més del 40% dels ingressos.

Laporta estava al corrent, amb la diferència que en aquestes reunions es mostrava apàtic, avorrit i desinteressat, fins al punt de transmetre-li a Tusquets el seu nul interès en aquestes reunions, encara menys per tractar de reforçar l’equip amb Eric Garcia o Depay, en aquells moments.

Lluís Carrasco es fa el despistat o s’empassa les falsedats de Joan Laporta, al qual segur ha arribat a conèixer de prop. Ningú que s’aproximi tant al personatge i a la seva conducta pot continuar defensant-lo tret que li vagi l’ocupació o molts avantatges intangibles, com li succeeix a ell amb la seva amistat i bona relació amb el president del FC Barcelona.

És curiós que Carrasco fos el protagonista d’una peça del Telenotícies de TV3 en la campanya de salvació i edulcoració de Laporta per haver enganyat a Leo Messi, un dels eixos de la campanya electoral que tan bé va moure el mateix Carrasco. Sortir ara a “desmentir-se” sona a ignorant, la qual cosa és encara més greu, o a manipulador, terreny en el qual per descomptat és especialista. “No esperava -va dir a TV3- una situació tan dramàtica”. No sabia res de la pandèmia?

(Visited 934 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari