Laporta, com el 2003, intenta jocs de mans amb les seves pèrdues

Vol depreciar en 180 milions el valor de la plantilla per a carregar-lo a l'exercici 2020-21. Per què?

Evolució de les grans magnituds del Barça (2Playbook)
Evolució de les grans magnituds del Barça (2Playbook)

Si el FC Barcelona no ha presentat encara l’auditoria i, complementàriament, la Due Diligence, és perquè encara els seus executius i el seu president busquen la manera de ‘col·locar’ la depreciació del valor de la plantilla, per 138 milions, de manera que, a partir de l’1 de juliol d’aquest curs, es poden traspassar jugadors com Miralem Pjanic o Antoine Griezmann, per exemple, deixant beneficis.

Aquest és un moviment que Joan Laporta ja va intentar el 2003 amb funestos resultats, aprovisionant amb càrrec a la temporada 2002-03 uns 64 milions d’euros, d’acord amb un informe tècnic, que rebaixava el valor de mercat dels futbolistes susceptibles de ser regalats a altres clubs, per netejar del pressupost de la temporada següent els salaris i les amortitzacions.

La jugada era, en aparença, perfecta. Es carregava aquest ajust en les pèrdues de Joan Gaspart -qui, al seu torn, no protestava sempre que Laporta no li interposés una acció de responsabilitat- i així la nova junta arrencava, alleujada, amb un balanç més net. La història es repeteix, perquè Laporta havia guanyat les eleccions no sols sota la promesa d’aixecar les catifes sinó també amb la de revertir la situació econòmica crítica gràcies al cercle virtuós econòmic, que consistia a fitxar els millors jugadors per guanyar títols i continuar invertint en futbolistes d’elit, els millors del món. I així successivament.

Clar que, per Joan Laporta i Ferran Soriano, la pedrera era només un problema afegit, una despesa més, no prioritària, motiu pel qual durant els anys següents a la seva arribada desviaven el pressupost de la nova Masia i la rematada d’obres de la Ciutat Esportiva per gastar-lo en fitxatges inservibles.

El pla d’acció de sortida, no obstant això, va ser pactar amb Joan Gaspart aquesta vergonyosa simbiosi: “Jo no et denuncio si tu et ‘menges’ les meves pèrdues”. I, tot seguit, presentar-se en l’assemblea per demanar l’aprovació dels socis de dues reformes no previstes en el programa electoral: el permís per vendre la publicitat de la samarreta i aprovar un augment mitjà del 40% dels abonaments. Un atracament.

Així i tot, l’economia pàl·lida i desorientada de Laporta i de Soriano -gurú de les finances perillosíssim- no va aconseguir remuntar la situació i a més, com ara, un jutge li va venir a recordar que en haver accedit a la presidència abans del final de l’exercici eren seves, i no de Joan Gaspart, les pèrdues de 140 milions registrades en l’exercici 2002-03. Aquesta mateixa resolució judicial li va corregir aquesta depreciació, no per incorrecta sinó per anacrònica. Li va semblar bé realitzar-la a càrrec de l’exercici 2003-04 perquè les decisions de vendre o no jugadors i de depreciar-los o no eren seves. Com ara, que encara no s’han realitzat.

Laporta vol repetir l’operació convençut que, d’alguna manera o una altra, aconseguirà que l’exercici 2020-21 no recaigui sota la seva responsabilitat. De nou, un intent de falsejar la crua realitat que coneixia perfectament des del moment en què, participant en el vot de censura, va celebrar haver fet fora del càrrec a Josep Maria Bartomeu.

Com a resultat de les eleccions del 7 de març de 2020, la nova junta és l’única responsable del tancament econòmic de l’exercici amb totes les seves conseqüències. Li agradi o no a Laporta. La seva temptativa de colar-li aquest gol a la Lliga de Futbol Professional (LFP) passa ara per aconseguir que aquesta deterioració vagi a càrrec de les pèrdues per la covid – les que Laporta assegura que no són tantes com es diu- o com ell mateix afirma, perquè l’augment de les pèrdues, segons siguin o no imputables a la covid, incrementen l’aval.

En aquest punt ha d’anar amb compte perquè les pèrdues no vinculades a la covid -si el mateix Laporta és qui les descarta- afegides a un aval que pot ser, com l’exercici anterior, de 124 milions, la quantia pujarà a nivells inassolibles. Cal preguntar-se si és el que vol i pretén o si, com va insinuar en la seva intervenció d’ahir, és discutible que la liquidació li correspongui a la seva junta.

Per descomptat és un contrasentit que pugui formular-les, com de fet és la seva obligació, i al mateix temps desentendre’s d’aquestes. Bé, només és un contrasentit al seu cap, no en els estatuts, que ho deixen extraordinàriament clar. És per aquesta raó que les pèrdues apunten a 481 milions d’euros, perquè es carrega aquesta depreciació d’un 25% del valor de la plantilla atenent criteris també discutibles, però que la nova junta vol habilitar amb la més pèrfida de les intencions a curt, mitjà i llarg termini.

Algunes webs donen per segur que l’LFP aprovarà aquest moviment mentre que altres fonts opinen el contrari, sobretot perquè es produeix una vegada tancat l’exercici 2020-21, és a dir, no sols fora del calendari sinó amb la intenció d’aplicar el resultat d’aquesta deterioració amb operacions que encara no es coneixen, que són de futur.

Webs especialitzades com 2Playbok, que intenten remar a favor de Laporta i donar cobertura a totes les seves falsedats i focs d’artifici i, per contra, emfatitzar i aguditzar tota aquella informació susceptible d’empitjorar la gestió de Josep Maria Bartomeu, van realitzar ahir esforços per justificar aquest nou pla. Aquesta web va aportar com a infografia un quadre de resultats que, curiosament, s’inicia en la temporada 2010-11, la primera de Rosell, sota el títol “Evolució de les grans magnituds del Barça”.

S’obvien, en canvi, els resultats inalterables de la temporada 2009-10 que són de 80 milions de pèrdues sobre uns ingressos de 398,5 milions i 430,7 milions de deute net, balanç corresponent a l’última temporada de Joan Laporta. Sense covid o només com a conseqüència de ser generós amb Mediapro, amb els seus jugadors preferits, de comprar marenys protegits a Viladecans, malvendre terrenys de Sant Joan Despí o el sagnant litigi contra Sogecable, dantesc i ruïnós. Quan es tracta de números i de liquidacions, Laporta sempre ho complica tot fins que un jutge li per als peus.

(Visited 110 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari