Barcelona ha commemorat aquest dimarts les víctimes del 17-A en el quart aniversari dels atemptats terroristes que es van produir a la capital catalana i a Cambrils el 17 d’agost del 2017. L’homenatge ha tingut lloc al mosaic del Pla de l’Os de Joan Miró, a la Rambla de Barcelona, s’ha allargat un quart d’hora i ha consistit a mantenir un minut de silenci, escoltar El cant dels ocells i fer una ofrena floral, un acte sobri molt similar al de l’any passat.
Els protagonistes han estat les víctimes i els seus familiars, que han ocupat la primera fila i han sigut els primers a col·locar els clavells blancs en record a les 16 persones que van morir i als més de 150 ferits dels atemptats. Al darrere, es trobaven les personalitats polítiques que han assistit, entre les quals hi havia el president de la Generalitat, Pere Aragonès; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; i la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, a més d’alguns consellers de la Generalitat i de membres dels diversos grups parlamentaris i municipals. També han estat presents els cossos policials i el personal d’emergències que van formar part de l’operatiu activat després dels atacs.
Un 80% de les víctimes sense indemnitzar
Amb motiu del quart aniversari dels atemptats, la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT) -que també ha estat present en l’homenatge- ha denunciat que 248 de les 345 víctimes que l’Audiència Nacional va reconèixer, en la sentència del maig del 2020 sobre els atemptats, no han rebut encara cap mena d’atenció o notificació oficial de la seva situació.
Segons la UVAT, només 77 persones (el 22%) han rebut la indemnització del Ministeri d’Interior, mentre que sobre la resta ni tan sols els consta si el Govern central les ha contactat de manera oficial. El col·lectiu considera que l’administració s’ha “oblidat” de les víctimes i li ha exigit posar-se en contacte amb les 248 restants per informar-les sobre els seus drets. La presidenta de l’entitat, Sara Bosch, considera que la situació actual contribueix a una “victimització secundària”.
Del total de 345 víctimes que l’Audiència Nacional va reconèixer en la sentència del maig de l’any passat, el 90% són ferits, un 5% morts i el 5% restant familiars. Respecte a les 248 víctimes que encara no s’han contactat, 135 van reclamar danys psicològics, 73 físic i, la resta, d’ambdós tipus. En aquest sentit, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, considera que “les coses no s’han fet bé” ni per part del Govern central ni de la Generalitat.
Recursos pendents
El quart aniversari de l’atemptat és el primer que es realitza amb una sentència judicial sobre la taula, tot i que encara no és ferma. La Secció Tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional va imposar, el 27 de maig del 2020, una sentència condemnatòria de 53 i 46 anys de presó a Mohamed Houli i a Driss Oukabir, respectivament, pels delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació d’explosius i estralls de caràcter terrorista; mentre que al tercer acusat, Said Ben Iazza, li van imposar 8 anys de presó per col·laboració.
L’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), però, va presentar un recurs per anul·lar la sentència i repetir el judici, ja que el tribunal no va contemplar el delicte d’assassinat terrorista que les acusacions sol·licitaven. De fet, cap dels tres condemnats ha estat considerat l’autor dels 16 assassinats, motiu pel qual l’AVT ha sol·licitat que s’imposi aquest delicte a dos d’ells.
