Ni Auditoria ni Due Diligence. En una altra emboscada mediàtica del departament de comunicació del FC Barcelona, que va anunciar la presentació dels resultats de la Due Diligence per a aquest dilluns, però que també va promoure el rumor, fals, que es donarien a conèixer els resultats de l’auditoria, Joan Laporta només pretenia respondre a la carta de Josep Maria Bartomeu, al qual qualifica reiteradament de mentider i d’actuar “per desesperació”, com a única reacció a una carta que, en deu punts, l’acusava d’inacció, de gandul i de ser en gran part responsable d’una situació financera i econòmica més greu del que hauria de ser.
Fonts de la junta de Bartomeu confirmen la seva reacció de sorpresa, a la vista que Joan Laporta ha rebaixat el to i l’abast de les seves declaracions sobre l’existència d’irregularitats i d’haver trobat actuacions “presumptament delictives”, termes que no ha emprat aquesta vegada, deixant entreveure que, en tot cas, quan s’ensenyi la Due Diligence i l’Auditoria al setembre aquest serà un tema a analitzar i valorar amb els advocats. Menys amenaces, per tant.
Rac1, SER i Catalunya Ràdio havien previst programes especials donant per descomptat que correria la sang i que Laporta, donant acanades dialèctiques infal·libles, deixaria ferit de mort reputacionalment parlant a Josep Maria Bartomeu a base d’afirmacions, dades, corrupcions, i tota mena d’acusacions que, sobre l’anàlisi pericial del seu mandat, deixarien a l’expresident KO. Res d’això.
Laporta, per contra, s’ha dedicat a propalar, corregir i augmentar les mateixes mentides i l’absentisme presidencial que Bartomeu li atribueix en la seva carta, amb pobres arguments i vagues explicacions que per descomptat ningú més de la seva junta ni del seu equip d’executius s’atrevirien a usar com a rèplica. Per inconsistents i quimèrics.
La major part de les rèpliques de Laporta no se sostenen. La primera és que, al seu entendre, l’aprovació dels comptes 2019-20 formulats per la junta de Josep Maria Bartomeu no suposen en cap cas una exoneració de cara a l’acció de responsabilitat, ja que es van aprovar, diu, per a no paralitzar el club. La veritat és que l’any 2010, en la mateixa situació, la junta entrant va reformular els comptes i es van aprovar en l’assemblea sense que això suposés el menor fre a l’administració del FC Barcelona. Els comptes només s’havien d’aprovar si eren correctes com va dir l’auditor i va ratificar el mateix Joan Laporta. Malament comença, doncs, acusant Bartomeu de mentir, en un punt en el qual ell mateix ha hagut de mentir i d’enganyar els socis.
De la lectura de la carta, Laporta se salta, és clar, la part en què la seva auditoria de 2010 va presentar excepcions, i que a conseqüència de les pèrdues el seu manat va acabar amb 47,6 milions de pèrdues i no en positiu com les de Josep Maria Bartomeu. L’estratègia de negar les seves pròpies accions com a part del discurs pot continuar funcionant gràcies a l’efecte talibà que ha recuperat el Barça i que, com a Kabul, ha acabat amb els drets dels socis i amb totes les llibertats.
Tal és l’estat de setge mediàtic imposat per Laporta que cap periodista s’ha atrevit a discutir-li, per exemple, l’absoluta certitud que ell i només ell, i la seva junta, són els responsables davant la llei del tancament de l’exercici 2002-21, una liquidació en la qual prepara una maniobra de les seves, nefasta i imaginativa alhora, per a preparar el que segurament és el seu gran propòsit i pla: encobrir amb els avals, que augmentaran a partir del pròxim exercici, la cessió del govern i de l’explotació de determinats actius del club a Audax i altres aspirants a controlar el club a canvi d’avalar.
De fet, la puntada a Messi la hi donen el CEO i els avaladors que anteposen els seus interessos als del club i prioritzen la seva ambició de beneficiar-se del poder i de la influència de governar el Barça. Tots ells estan disposats a això encara que sigui com en el seu cas, des de l’ombra. Una mica el mateix que fa Jaume Roures a través d’un Joan Laporta que ha perdut tot el pes de la gestió del club i al qual ni els mateixos jugadors no volen com a interlocutor.
L’ombra d’un Laporta capaç de dir les barbaritats que siguin, de repetir cent vegades que Bartomeu menteix, no resistiria en el seu cas no sols un detector de mentides sinó la mateixa realitat que imposen la normativa de la LFP, l’RFEF i la Llei de l’Esport.
En definitiva, només ha al·ludit la part de la carta de Bartomeu que el deixava com un inútil i un despreocupat amb el desvergonyiment i imprudència de manifestar que l’expresident Bartomeu és el responsable de la gestió fins al 17 de març de 2021, una enganyifa enorme, absurda i imprudent de la qual per descomptat és plenament conscient.
Els seus, cecs seguidors i fanàtics de la premsa, s’aferraran a les dades ja conegudes dels 481 milions de pèrdues (eren més l’altre dia) i als 1.300 milions de deute que inclou els salaris diferits dels jugadors, tots, inclòs Messi, que no es van voler abaixar el salari la temporada 2020-21. Per què? Segons Jordi Alba perquè ningú li ho ha demanat. El mateix que va respondre Messi quan li van preguntar pel seu immobilisme salarial. “Preguntin al president, a mi ningú m’ha dit res”.
L’habilitat i capacitat de Laporta per a adulterar la realitat és colossal, galàctica i a prova de qualsevol escenari o interlocutor. Messi se’l va creure igual que milers de barcelonistes que el van votar convençuts que només ell podia convèncer Messi perquè es quedés.
La realitat és que en el seu primer mandat ja va ser un pèssim gestor en l’opulència de títols i d’ingressos. Ara que tot està per fer i negociar, ara que li toca treballar és quan Joan Laporta, com ho ha demostrat avui amb la fluixa rèplica a Bartomeu, després de fer fora a Messi amb un gran engany o perdonant-li 16,5 milions a Neymar perquè sí, es fa petit, més petit cada dia que passa.
I la premsa, sense la Due Diligence ni l’Auditoria promeses des de fa dos mesos. Mentre Piqué ha de resoldre a última hora les obligacions no ateses pels executius o pels directius. Qui governa el club?
