La nova consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha anunciat la modificació de la llei de foment d’energies renovables del 2019. Fent abstracció que des del 2019 quasi no s’han aprovat nous projectes, la notícia ara és que els criteris de desplegament de projectes eòlics i solars seran encara més restrictius, amb el que entrem de fet, en una nova moratòria, que donarà el cop de gràcia definitiu a molts projectes, alguns ja tramitats i en espera d’avaluació i altres fins i tot qualificats com viables (una minoria). El resultat es que dels 522 projectes presentats, només 4 (el 0,2%!!) estan en informació publica, i per tant, en l’avant-sala del seu desplegament.
Si es portava un gran retard i es venia d’una moratòria de 10 anys, aquest nou col·lapse, provocarà un efecte col·lateral en el que ara no entrarem (no disminuir l’energia fòssil i retardar el tancament de les nuclears).
Una de les condicions que s’exigiran als nous projectes a partir d’ara, però també als que estan a la cua fa mesos, es que tinguin l’acord previ dels propietaris dels terrenys i dels ajuntaments. ¿Algú es creu que amb la cultura local “NIMBY” (No al costat de casa meva), algun propietari (pot ser, però amb la pressió local que tindrà, ho dubtem) o algun ajuntament (encara amb més raó, doncs acollirà molt be la “legitima reivindicació i rebuig dels seus conciutadans” per no perdre vots) estaran facultats per decidir amb criteris objectius de cost-benefici per tota la societat catalana i per tant amb criteris de solidaritat territorial, la instal·lació de parcs eòlics i solars? Més encara, en relació a l’eòlica ¿algú creu que hi haurà objectivitat, si són indrets on bufa el vent i més si és tramuntana? Recordem que a l’Empordà no hi ha ni un aerogenerador. És evident que el mapa eòlic de Catalunya queda en no res i que de fet s’està estimulant una autarquia o anarquia local, per satisfer a les diferents parròquies locals “NIMBY”.
Un altre nova línia que es vol desplegar per tal de contribuir al foment de les energies renovables son les nomenades “comunitats energètiques locals”, amb participació de veïnat i ajuntament. En teoria sobre el paper es molt bonic, però no estem a Alemanya, Holanda o Dinamarca. ¿Algú es creu que si ni tan sols hi ha cultura comunitària o cooperativa per tal que les comunitats de veïns puguin ser actors ambientals, ho seran les comunitats energètiques, on s’hauran de posar d’acord moltes parts, amb consums diferents, amb casuístiques legals contraposades?
Queda molt be enunciar-ho com a reclam polític populista, però la realitat serà molt amarga quan a la realitat aflorin les inèrcies individualistes i liberals pròpies de la societat catalana, més accentuades encara a l’Empordà, per una cultura d’autònoms i/o anarco-liberal, molt allunyada del federalisme dels anys 20 del segle passat o del anarco-sindicalisme dels anys 30-40. La garrotada serà fenomenal.
És realment inaudit, com la CUP, contagiada (?) per algunes entitats conservacionistes amb molta influència en alguna comarca, està traient rèdit al NYMBY, a la vegada arrossegant a ERC, que és evident que no té un projecte de país al respecte i de retruc posant contra la paret els pocs que a Junts encara defenien alguna postura raonable gràcies al treball de Damià Calvet, fins ara conseller de Territori i Sostenibilitat. Consti que el que diem ho fonamentem amb criteris tècnics, no de simpaties polítiques.
En aquest sentit, podríem dir a la inversa: on està la oposició del PSC i Comuns, enfront aquesta veritable bestiesa ambiental, que deixa als peus dels cavalls del lobby fòssil i nuclear, el no-desplegament de les renovables?. Inaudit!!!
La interpretació que fem no és gratuïta, és que la mateixa CUP es vanta d’haver aconseguit aquesta gran fita. Veiem les declaracions recollides a la premsa del 2 de juliol, on s’afirma que “el 99,8% dels projectes eòlics i solars han estat aturats fruit de l’informe jurídic presentat per la CUP”. Una afirmació matisada per la consellera d’Acció Climàtica dient que en realitat ha sigut una decisió política i no jurídica, la que ha portat a la modificació de la llei.
Sigui, com sigui, mentre es passen la pilota de la medalla, Catalunya s’acosta progressivament al col·lapse en renovables.
