La factoria de pseu-domentides, manipulacions i filtracions des de dins del club es va accentuant des que, després dels últims esdeveniments, la imatge del president Joan Laporta, però sobretot la del seu desprestigi com a gestor, va caient per la via ràpida.
Per això dijous, per a difuminar l’estrepitós fracàs de Barça, Real Madrid i Athletic enfront de la LFP, a l’assemblea que va aprovar l’entrada de 2.100 milions per a tots menys per als poderosos del futbol espanyol, es va difondre la notícia sobre la realització d’unes obres de manteniment del Camp Nou, en 600 punts, que presentaven risc d’accident per als espectadors per la deterioració dels materials i el risc de despreniment de rebles.
“No eren problemes estructurals”, segons deia la notícia de fonts del club, tot i que precisaven que existien 119 punts de correcció urgent que han requerit una inversió d’1,8 milions d’euros. Naturalment, afegia la nota que existia per part de l’anterior junta un abandó de funcions i un abandonament de les seves responsabilitats en la seguretat dels espectadors.
No obstant això, el flux de la informació és invers, perquè la mateixa informació al·ludeix a un informe fet per l’anterior junta directiva en 2019 que, en el seu moment, es va incloure en els pressupostos d’adjudicació de les obres de l’Espai Barça. Precisament la imminència de l’adjudicació facilitava la contractació global. Fonts tècniques de la junta anterior ja han aclarit que, en cap cas, representaven un risc imminent per als socis i aficionats. Com la covid va retardar novament els terminis de l’inici de l’Espai Barça, la directiva de Bartomeu va encarregar a Sorigué anar executant les obres sobre un calendari que harmonitzés en la mesura del possible l’escassetat de la tresoreria amb la menor urgència dels arranjaments pel retard del retorn del públic al Camp Nou.
A partir que Josep Maria Bartomeu i la seva junta van deixar el club a la fi d’octubre de 2020, li tocava seguir amb les obres a la Comissió Gestora i, en defecte d’això, a la nova junta directiva.
Com la nova junta, la de Joan Laporta, no havia realitzat en els seus set anys de mandat anterior cap obra de manteniment en l’estadi -malgrat que ja eren necessàries- i els anys van passant per al Camp Nou, fent més urgent les reparacions del formigó, ha estat una sorpresa desagradable dedicar fons del club a les obligades reparacions estructurals i no sols a menjar en el Botafumeiro.
El neo periodisme, per part seva, obsessionat a centrar el final del món i l’apocalipsi en la figura de Josep Maria Bartomeu, es posa en ridícul en qüestionar aquest vessant arquitectònic tan menor d’una directiva que, precisament, va acabar la nova Masia i la Ciutat Esportiva, va recuperar terrenys per ampliar-la i va aixecar el nou Mini, va construir l’Auditori 1899, va reformar l’estètica de l’edifici d’Arístides Mallol amb Travessera de les Corts, va arreglar la circulació interna de l’estadi, va construir l’Accés 14 com la porta d’entrada del Camp Nou que necessitava el FC Barcelona i, sobretot, va impulsar l’Espai Barça (cinc anys de treball per al MPGM), tot això amb inversions que també sacsegen la tresoreria i que exigeixen un esforç financer. Per a la nova junta, és clar, aquests 1,8 milions d’euros en reparacions comunes representen una novetat i gairebé un trauma. Costa prendre’s seriosament a aquesta junta directiva de Joan Laporta. Costa molt.
