La nova directora de l’àrea social, Anna Aznar, ha bloquejat i barrat el pas als empleats i executius de la Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona quan, aquest dijous, es disposaven a complir la seva jornada de treball i de servei a la Confederació. A més del personal contractat per la Confederació, a dos membres del Consell de Penyes, Vicenç Notari i Josep Antoni Martin, se’ls va prohibir l’entrada. D’aquest fet es va estendre acta notarial per part del col·lectiu de Penyes, preveient que la directiva de Laporta executés l’ultimàtum que havia anunciat via burofax posant com a límit el dia d’ahir perquè els penyistes, com han exercit el seu dret des de fa sis anys, fossin expulsats de les instal·lacions.
El club, en la seva línia de dissoldre l’organització a força d’escanyar-la econòmicament, va enviar dies enrere un burofax en el qual es comunicava als seus responsables, ocupants i treballadors que, en aplicació de la suspensió unilateral del conveni subscrit entre totes dues associacions, havien d’abandonar les instal·lacions i deixar d’exercir les seves funcions.
La rèplica de la Confederació la va rebre el club en forma de documentació legal de la mà del seu advocat, Josep Maria Coronas, negant l’acceptació d’aquesta ordre i defensant la vigència i força del conveni que contempla l’ús de determinades instal·lacions, així com el treball dels seus executius i empleats i un finançament acordat amb el FC Barcelona que la junta de Joan Laporta ara ha tallat, amb la finalitat última de paralitzar la seva activitat.
En aquesta resposta de la Confederació Mundial també s’afegia, com a missatge i intenció del col·lectiu, la seva plena predisposició a dialogar, negociar i afrontar aquells canvis que la directiva de Joan Laporta, a través dels seus responsables de l’àrea social, vulgui suggerir. La postura de la Confederació és, per tant, molt clara i definida. D’una banda, no pensa moure’s un mil·límetre de la seva exigència sobre el compliment de l’actual conveni que regula la seva relació i, per una altra, reafirma la seva oberta i sincera voluntat de diàleg.
Un marge d’actuació que, no obstant això, acaba on comença l’encara més determinada i inamovible posició de la junta de Laporta de reduir a un protagonisme folklòric el paper les Penyes, renegar de la seva enorme organització i poder social -que agrupa més de 166.000 penyistes desplegats per tot el món- i de no mantenir cap compromís que obligui la directiva a reservar-li entrades pels partits ni per les finals, i molt menys a vincular-se i comprometre’s a participar en els seus actes. La directiva de Joan Laporta no vol dedicar un sol minut de la seva estada en el club a les Penyes, delegant la seva presència institucional en personatges de sospitosa relació amb membres de la junta, un règim de favoritisme personal.
El cas més clar és el de Rosendo Romero, un penyista repudiat per un gran sector de la seva Federació, la d’Andalusia, Ceuta i Melilla, que, a força de convidar a menjar marisc a Joan Laporta, s’ha guanyat aquest paper de representant, grotesc, de la junta a Andalusia. Suposa, significativament, el contrari d’aquest esforç per democratitzar un moviment social que ha significat a Catalunya, a la resta de l’Estat i en l’àmbit internacional l’expansió social del FC Barcelona com un club universal, tolerant, obert, sensible, pròxim, solidari i capaç de fer un treball de divulgació i difusió dels seus valors en el territori.
En definitiva, contra la destral de guerra desenterrada per la junta directiva, agressiva i sense marxa enrere, les Penyes mantenen un to conciliador i amistós, dialogant, però també ferm en la defensa d’aquest estatus que se sustenta, també, en un suport estatutari inqüestionable. Res que commogui o suggereixi que la junta de Laporta pugui canviar la seva clara ofensiva a relegar les Penyes a la mínima expressió possible. Tot el contrari d’allò que els va prometre en campanya, és clar.
