Les pèrdues de 487 milions del Barça són les previstes

Laporta no ha volgut aplicar cap mesura de xoc en una estratègia financera inexplicable

Estimacions de les pèrdues per la covid dels equips la Lliga (PWC)
Estimacions de les pèrdues per la covid dels equips la Lliga (PWC)

Existeix abundant i suficient documentació per assegurar que, des de l’inici de la pandèmia, clubs com el FC Barcelona i la Lliga de Futbol Professional (LFP), a més de consultories especialitzades, havien calculat encertadament l’enorme cabal d’ingressos perduts i irrecuperables a conseqüència de la sobtada interrupció de l’explotació directament vinculada a la competició.

L’estimació de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu a la fi de la temporada 2019-20 xifrava, acumuladament, un descens dels ingressos de 550 milions entre la liquidació tancada i les probables de la temporada 2020-21. Una estimació una mica curta perquè, en aquell moment, el Procicat encara tenia esperances d’una gradual recuperació de l’activitat donant per suposada la tornada de públic als estadis a finals del 2020 o principis del 2021.

Això vol dir que les pèrdues avançades per Joan Laporta de 487 milions d’euros, en relació amb el volum d’ingressos no registrats la passada temporada, entren dins dels paràmetres més o menys previstos. En el FC Barcelona, el gegant dels clubs esportius del món, aquests paràmetres són proporcionalment impactants, de la mateixa manera que quan es pugui recuperar la normalitat també serà d’un enorme impacte la recuperació dels ingressos.

Les xifres avançades pels experts de Josep Maria Bartomeu van quantificar aquest descens de les vendes de la temporada 2019-20 en les següents àrees: Estadi -67 milions; Comercial i BLM (samarretes, tèxtil i marxandatge) -72 milions; Traspassos i altres previsions -29 milions, en total -168 milions. Per a la següent, la previsió va estar condicionada, pressupostàriament, pel marge de relativa recuperació de la normalitat, estimada així: Estadi -127 milions; Comercial i BLM (samarretes, tèxtil i marxandatge) -100 milions; Traspassos i altres previsions -88 milions, en total -382 milions.

A aquesta previsió ha d’afegir-se la resta del diferencial inicialment programat des de febrer, dels ingressos que tampoc es van donar. Està per veure el detall d’aquests 487 milions anunciats per Joan Laporta, però s’endevina que en aquest càlcul han de comptabilitzar-se també les despeses previsiblement a reduir de la massa salarial, d’un 15%, que no es va negociar, la qual cosa suposa afegir uns 70 milions més a les pèrdues. Això sense comptar la minva dels contractes d’esponsorització com el de Nike, que ha retallat la seva aportació al mínim aferrant-se a totes les clàusules que li han permès tancar l’aixeta.

Un estudi de Price Waterhouse Cooper per a la LFP també presumia, en l’àmbit de clubs, una caiguda dels ingressos de 2.013 milions d’euros, bona part dels quals, com també s’ha encarregat de repetir Javier Tebes, pertanyien al FC Barcelona. L’exercici 2020-21, iniciat per Josep Maria Bartomeu, continuat per la Comissió Gestora -molt limitada en les seves funcions- i tancat finalment per la junta directiva sorgida de les eleccions del 7 de març, va resultar convuls i subjecte a la presa de mesures de xoc no adoptades per qui podia prendre-les.

Bartomeu va deixar sobre la taula el Barça Corporate i l’obligació de reduir la massa salarial en un 15% si les coses es posaven lletges. Per part seva, la Comissió Gestora només va poder posar en mans dels candidats finalistes tota aquesta informació, plena d’advertiments i de suggeriments. El resultat va ser que el guanyador, Joan Laporta, va guardar i va tancar al calaix tots aquells avisos i recomanacions, permetent, conscientment, que les pèrdues excedissin o sobrepassessin tots els límits i prevencions.

Laporta sabrà per què. De moment, a causa de la seva falta de previsió o per falta d’atenció, se li ha escapat Leo Messi, el millor futbolista del món al qual el mateix Barça ha fet fora prometent-li allò que no podia complir. Una afirmació, aquesta última, que conté massa matisos, entre ells la renúncia a acceptar de la LFP 270 milions per a encaixar Messi en el límit de la massa salarial.

Les raons objectives de la negativa de Laporta semblen, no obstant això, pertànyer al gènere conspiratiu més que al tècnic-financer. Laporta s’ha vist frenat per l’eix Madrid-Superlliga i, d’alguna manera, obligat a renunciar a Messi per raons de política institucional, com si encara fossin a temps de salvar la Superlliga. Si fos així, el president de l’Associació de Clubs Europeus (ECA, per les seves sigles en anglès) i xeic del PSG, Nasser Al-Khelaifi, té en el seu equip a Neymar, Messi i Mbappé, estrelles que en cap cas jugaran una altra competició que no sigui la Champions League. I no serà, en el cas de Messi, només perquè el PSG tingui més diners i menys control social. Messi ha marxat perquè l’han enredat des del Barça amb els arguments del Reial Madrid a favor de la seva batalla contra l’LFP.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides