Hi ha esperança perquè hi ha alternatives

Perquè ara sabem que un altre mon es necessari, urgent i es possible. Des de les primeres lluites globals contra l’anomenada globalització i el capitalisme depredador, el coneixement, sensibilització de la ciutadania i la lluita per aquest altre mon es nodreix dels Fòrums socials mundials, començats a Porto Alegre al 2001, que han anat creixent cada any per tots els països. A casa nostra surten el 2011 els hereus del moviment amb els “indignats” del 15-M i més tard s’organitzen variades plataformes i partits polítics hereus d’aquesta ideologia.

Ara, la pandèmia ls ha fet veure amb claredat a molta gent que cal defensar i millorar  els bens i drets que son comuns (de totes i tots, no nomes de la casta). El primer, la salut i la vida, les cures, el sistema sanitari, educatiu, la cultura, la diversitat (de gènere, de raça, de cultura), la biodiversitat i la sostenibilitat del planeta, la qualitat de l’aigua, de l’aire i dels aliments, les ciutats habitables, vivendes dignes i per tothom, els  treballs dignes.

Els i les que han estat expropiades i  marginades d’aquest drets i bens, cada dia son més i més conscients, i son les que amb les seves reivindicacions i lluites sectorials estan confluint en  l’evidencia de que el problema es global, es del model del món en que  vivim que ha estat fomentat pels que tenen el poder econòmic i polític i la seva ideologia

Els sense feina, aturats de llarga durada i precaris, els que son expulsats del seu  habitatge, els que tenen  gana, els moviments feministes, els que defensen el planeta, els joves sense futur, els que tenen set de justícia, els que son perseguits per que son diferents… totes aquestes clamen indignades, a la seva manera i pels seus problemes, per un canvi radical del  mon, perquè creuen que sí que hi ha alternatives i son necessàries, urgents  i possibles.

Primer cal estar convençut i defensar uns valors comuns, que són molt diferents dels “valors” que ens han fet creure interessadament que son importants, aquests “valors” encara molt hegemònics a les societats desenvolupades, son els dels interessos de la casta dominant en els poders: “Lo important es el creixement econòmic” (deu ser el d’ells?) encara que comporti depredar la naturalesa, desigualtats creixents entre els humans i injustícies, augment dels determinants negatius de la salut, gana i misèria, violència i guerres…

Com exemple de riscos creixents per la salut i la vida en el planeta terra són ben evidents aquest estiu els episodis de catàstrofes degudes al canvi climàtic: Inundacions tempestes extremes, incendis forestals i altres episodis que consideràvem naturals en països llunyans del Pacífic i que avui es fan presents per sorpresa a països del nord: el juny, al Canadà i els Estats Units, incendis forestals deguts al calor extrem amb danys mai vistos; el juliol, inundacions degudes a tempestes torrencials a Alemanya, Bèlgica, Països Baixos i Suïssa, amb 170 morts i centenars de desapareguts; i a l’agost incendis forestals extensíssims, amb calors extremes, al Mediterrani (sobre tot oriental) Grècia, Turquia, Kosovo.

Tot això per si no en teníem prou amb la pandèmia multivirus del 2020-21… probablement també amb causes ambientals desencadenants. Gaia es queixa, ens avisa, hem fet mal a la natura i a la vida i ara toca pagar-ho. Però, atenció, aquí també hi ha esperança, perquè sí que hi ha alternatives. Aquest mal l’hem provocat l’espècie humana amb el nostre model de “creixement” i de “vida”, liderat pels interessos de uns quants. Per això, si la majoria vol podem revertir-ho.

Els nostres valors han de ser molt diferents: no creiem en el PIB per mesurar la qualitat de vida, creiem en el creixement amb coneixements i saber de la majoria, amb igualtat, llibertat i fraternitat (solidaritat), valors republicans per cert. Ens havien  fet oblidar la república. Considerant la natura i la seva diversitat com intrínseca i necessària per la supervivència de la vida i la salut…

Hem d’analitzar totes les decisions i accions personals i de la societat en que vivim sota aquets valors i criteris, (per exemple també el del aeroport del Prat)  amb la nova ètica del mon que volem reconstruir. Ens intentaran enganyar amb discursos interessats  i quant això no sigui efectiu i perillin massa els seus interessos recorreran, un altre cop, a la violència, inclús a la mort si es precís. La lluita pel nou mon serà llarga i difícil, però ja han començat els primers passos i vindran altres que seguiran el viatge, per que hi ha esperança i a més és possible.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides