Putos, putes i putis

Un dia, a la Facultat, em vaig creuar amb una estudiant desesperada. “Em fotré un puto tret”, bramava. Algun examen no li havia anat prou bé. Al món juvenil s’ha escampat aquesta expressió com a traducció del fuck anglès. Si escolteu una conversa distesa entre joves és molt probable que escolteu com fan servir amb normalitat les paraules “puto” o “puta” desproveïdes del seu sentit original; és a dir, persona que es guanya la vida oferint el seu cos per la satisfacció sexual d’altres.

En el debat sobre si Catalunya ha de ser un país independent o no  també s’ha normalitzat el recurs a l’expressió “puta Espanya” per part dels partidaris més fanàtics de la secessió. S’ha normalitzat tant que el director de TV3 no veu necessari evitar que presentadors i col·laboradors d’aquest mitjà la cridin o utilitzin de tant en quan a les seves aparicions a la pantalla. Jair Domínguez, que apareix en un grapat de programes de TV3 i Catalunya Ràdio, ha creat escola en l’ús del “puta Espanya” i un bon nombre de seguidors seus a les xarxes socials li riuen la gràcia i la repeteixen com a lloros.

Tan normalitzat està que fins i tot un diputat de la CUP, partit capdavanter en l’ús del femení com a gènere plural comú, va relativitzar la presència del “puta Espanya” a TV3 dient que el veia menys a la televisió de Vicent Sanchis que al Parlament en boca dels diputats de Ciutadans.

Deu haver-hi un munt d’abolicionistes de la prostitució que no s’estan d’afegir la paraula “puta” a l’Espanya que no els agrada. La líder dels adolescents que promou la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Juliana Canet, combina aquest exabrupte amb la defensa dels col·lectius més marginats i maltractats socialment per l’orientació sexual dels seus membres.

A Catalunya tenim una conselleria de Feminismes i Igualtat on la seva titular, Tània Verge, es va adreçar a un auditori format per persones del col·lectiu LGTBIQ+ parlant de “tots, totes i totis”. Contrasta aquesta obertura a terminologies innovadores en l’àmbit del gènere amb l’acceptació del terme “puta” com a insult o per referir-se a alguna cosa molesta o que ens emprenya.

Una societat oberta i solidària com la que volem ser hauria de respectar les persones que exerceixen la prostitució sexual, debatre sobre si s’ha d’abolir aquesta pràctica i eliminar l’ús de la paraula amb què se la coneix com un insult. Ni putes, ni fills de puta, ni putus, ni putis.

Si als anglòfons no tenen més recursos lingüístics que el famós fucking, els podem oferir alternatives. Perquè Sanchis, Jair, Juliana i tants d’altres es puguin esbravar els proposo que creïn el club de fans del “maleïda Espanya” o “Espanya de merda”.

Però deixeu “putes”, “putos” i “putis” en pau.

(Visited 300 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari