Laporta admet el seu gran fracàs amb Messi

El mateix president que ha autoritzat perdre més de 20 milions d’euros pel capritx personal de perdonar els litigis amb Neymar, ha proclamat avui que els “interessos del club estan per sobre de qualsevol jugador, fins i tot de Messi” per justificar la falsa expectativa de la renovació del millor jugador del món, al qual ha mantingut enganyat des de fa mesos.

Fonts periodístiques han confirmat que la reunió del dijous amb el pare de Messi, Jorge Messi, va acabar en una enorme discussió per l’incompliment dels acords aparaulats amb Joan Laporta, una part econòmica i una altra esportiva. Laporta va fitxar el Kun Agüero per a tranquil·litzar a Leo, però no ha portat, ni podrà portar, als futbolistes que a criteri del jugador podien retornar al club a un nivell competitiu superior, entre ells el central argentí Cristian Romero, de l’Atalanta italià.

La tensió va pujar fins que tot es va trencar definitivament. Laporta va haver d’admetre, segons la seva pròpia explicació, que la normativa del joc net financer, les regles del joc acceptades per tots els clubs, eren insuperables i que, fins i tot amb la injecció de diners de CVC -que tant Barça com Reial Madrid pensen rebutjar- era impossible incorporar el contracte de Leo. Els cinc anys de pagament per dos anys de prestacions com a futbolista eren un parany que la Lliga de Futbol Professional (LFP) no podia admetre; tampoc l’ús d’aquesta mateixa fórmula per a la resta de les vaques sagrades. Laporta també ha reconegut que encara sense Messi el club tindrà problemes per a inscriure als jugadors per la situació de desequilibri salarial: “Avui tenim una massa salarial que representa, sense Messi, el 95% dels ingressos. Això és insostenible”.

Com no podia ser d’altra manera, el president ha culpat i assenyalat l’herència de Josep Maria Bartomeu com el llast impossible de superar per a refer les estructures esportives, anunciant que les pèrdues de l’exercici 2020-21 seran històriques: de 487 milions d’euros. Joan Laporta i la seva junta, que van sortir triats pels socis el passat 7 de març, són els únics responsables del tancament i d’un aval que, si s’aproven aquestes xifres, hauran d’augmentar a partir d’octubre.

L’argument recurrent d’aquesta herència ha servit per justificar l’escenari apocalíptic que havia vingut negant des d’abans de la campanya, prometent que la il·lusió, l’enginy i l’experiència atresorades eren la millor candidatura per salvar la situació. Ara, en canvi, el discurs és el contrari; l’herència és el problema, sense que cap de les seves gestions i actuacions des de març hagin canviat les coses. La veritat és que, més enllà d’esperar que Tebes obrís un marge per flexibilitzar les normes, en realitat el que necessitava Laporta des del principi és poder-les-hi saltar. El nou president no ha solucionat un sol cas a dues setmanes de l’inici de la Lliga, ara ja definitivament sense Messi.

La sensació és que Jorge Messi i Leo Messi s’han sentit veritablement enganyats i traïts per Joan Laporta quan aquest els ha dit la veritat, que el contracte no entrava en els paràmetres de la LFP. De fet, no entrava des del primer moment. Una falta de respecte i de serietat que els Messi han encaixat amb molt mala lluna, com si haguessin estat jugant amb ells. Una estratègia molt pròpia de Laporta, la d’improvisar la resolució dels problemes amb paranys, enganys i fórmules fora de la llei.

Durant la roda de premsa, Joan Laporta ha volgut transmetre que la seva decisió ha de valorar-se com un gest institucional que la història haurà d’aplaudir i valorar com es mereix, per valent i per necessari per al FC Barcelona. Més o menys el contrari del que defensava inicialment, que era la necessitat imperiosa de la continuïtat de Messi i l’actitud del president i de la nova junta de lluitar fins a l’extenuació per convèncer-lo per seguir.

Per distreure a la premsa, s’ha referit al fet que l’auditoria presenta fets que per descomptat són irregulars i presumptament delictius, sense analitzar-los encara a fons i donant a entendre que la gestió de Bartomeu havia provocat aquesta catàstrofe en forma de pèrdues. Sembla que en aquesta xifra estarien incloses les quantitats diferides dels salaris per la gestió de la Comissió Gestora amb la complaença de la nova Junta de Laporta, que tampoc ha fet el menor esforç per reduir-les. Una cosa insòlita i agosarada tenint en compte que les pèrdues poden augmentar l’aval que tant va costar de constituir fa uns mesos.

La resta, encara que Laporta no ho ha esmentat perquè li ho prohibia el guió, només poden ser els diferencials d’un any sense ingressos per ‘ticketing’, patrocinadors, museu i botigues sense que, en contrapartida, s’hagi actuat en la reducció de salaris o despeses. Al contrari, s’han pagat indemnitzacions generoses i s’han obert les portes a una massiva arribada d’empleats, incloses la seva cosina i la seva germana després de saltar-se el Codi Ètic del club.

En definitiva, s’ha consumat l’adéu de Messi com a resultat de la negligent actuació de la junta de Joan Laporta, que només ha sabut escudar-se en l’herència de Bartomeu i la rigidesa de la LFP. Precisament, aquest són els problemes coneguts i amenaçadors als quals mai li va donar la menor importància durant la campanya electoral.

A més, s’ha endinsat en un pols -de la mà del Reial Madrid- amb Javier Tebes en el qual té totes les de perdre. Tots dos clubs es neguen a admetre l’acord amb CVC per la venda d’un 10% del valor de la Lliga a canvi de 270 milions d’ingrés immediat, almenys en el cas del Barça. Tebes li ha enviat un tuit en directe insinuant que en privat li havia reconegut la virtut de l’acord i que, en el fons, sabia que beneficiava al Barça. No són els números el problema capital sinó l’obediència cega que Laporta li deu a Florentino.

Pot haver-hi més males notícies? Només que Messi fitxi pel Reial Madrid.