El mínim que se li pot demanar al membre d’un govern és que respecti les normes que dicta per la ciutadania, una cosa que a personatges com el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró els costa d’entendre, molt segurament perquè creuen que Catalunya és un mas particular on poden fer i desfer al seu gust. Probablement aquesta és la raó profunda que ha portat a una de les màximes autoritats catalanes a assistir a la paella que Pilar Rahola organitza cada any a major glòria d’un grapat de fugitius de la justícia i fotografiar-se amb un grup de 21 persones sense mascareta i sense distància de seguretat ni cap mena de precaució en plena cinquena onada de la pandèmia de covid.
En un país normal Puigneró hauria dimitit. I no ens referim al Regne Unit, on el ministre de Salut, Matt Hancock, va plegar després de saltar-se amb la seva amant les restriccions pel coronavirus, ni tampoc a Irlanda, on el ministre d’Agricultura, Dara Calleary, va abandonar el seu càrrec després que l’enxampessin en una reunió multitudinària on hi havia més de 80 persones, ni a Nova Zelanda, on el ministre de Sanitat, David Clarck, va marxar quan el van descobrir saltant-se el confinament.
Parlem d’aquesta Espanya que tan menysté el vicepresident Puigneró, on han plegat polítics de tots colors per trencar les normes anticovid, com el regidor de Salut i Esport de l’Ajuntament de Cumbres Mayores, Félix Delgado, que va abandonar l’acta de regidor després de participar en una botellada, o el regidor de Joventut i Esports de Galdakao, Ibon García, que va ser descobert saltant-se les mesures sanitàries decretades contra la pandèmia.
És clar que per dimitir cal tenir una dignitat de la qual el vicepresident no sembla anar gaire sobrat. La substitueix per la supèrbia de qui se sent superior a la plebs i la confiança de qui es creu per sobre la llei. A qualsevol altre lloc del món, si es fes gaire el ronso en dimitir, hauria estat cessat, però per això caldria que el president de la Generalitat tingués un mínim d’autoritat. I quina autoritat pot tenir algú que entre formar un govern capaç d’afrontar els problemes de la gent o romandre ostatge del nihilisme de JxCat va optar per la segona opció?
Si Catalunya fos un país normal Pere Aragonés hauria cessat Puigneró. I no només per saltar-se la normativa anticovid; també per mentir de forma descarada a la ciutadania. El vicepresident de la Generalitat va faltar de forma flagrant a la veritat en assegurar que complia la normativa covid francesa, on es feia la paella a què va assistir. Només cal fer una petita cerca a Internet per trobar la pàgina de recomanacions de viatge del govern francès i veure que els veïns del nord mantenen prohibides les reunions de més de 10 persones i que al departament dels Pirineus Orientals, on la pandèmia pega més fort, és obligatori l’ús de la mascareta.
El vicepresident segueix al seu càrrec i l’única conseqüència d’una conducta cínica i reprovable és la lleugera estirada d’orelles del conseller de Salut qui, sense citar-lo pel seu nom, va recordar que “tothom ha de complir amb les normes i més un responsable polític”.
El pitjor del cas és que Puigneró se sent atacat injustament, no acaba d’entendre l’escàndol que ha provocat un acte que ell considera com un tema privat. És de suposar que veure com no es parla gairebé d’un altre dels assistents al banquet, el diputat de JxC Joan Canadell, ajuda a aquesta incomprensió. O senzillament que crèdul com només pot ser un home que pensa que Colón era català, va fer seves de bon grat les paraules de l’expresident de la Cambra de Comerç, que afirma sense cap mena de rubor que “estàvem en un lloc de la Catalunya Nord, on les normes són tenir certificat de doble vacunació o test d’antígens de 24 hores màxim per poder creuar la frontera. No es va incomplir cap norma. Gràcies”. Un joc de triler que confon de forma interessada els requisits per entrar a França amb les normes vigents al país per intentar controlar una pandèmia que ha acabat amb desenes de milers de vides.
El gran drama d’aquesta Catalunya decadent és que demà Puigneró i Canadell seguiran al seu càrrec cobrant de l’erari públic. Que vivim en un país on si ets de la colla pots fer el que vulguis i qui s’atreveix a criticar-ho, a demanar que s’actuï com a un d’aquells països normals que aspirem ser, es converteix de forma immediata en un botifler.
1 comentari a “Puigneró dimissió”
Pero como va a dimitir, si estamos en CATALUNYSTAN
NO COMMENT