Les relacions de l’actual president del FC Barcelona, Joan Laporta, amb empresaris israelians no es redueixen a les recents informacions que l’han relacionat amb l’agent de futbolistes -entre altres activitats- Pini Zahavi, el qual va participar en la fugida de Neymar al PSG el 2017 i va ser soci de Laporta abans de consumar-se aquesta operació extraordinàriament lucrativa en forma de comissió.
El perdó dels plets oberts amb Neymar, que probablement perjudiquen econòmicament el FC Barcelona, ha posat d’actualitat aquesta amistat de Laporta amb empresaris israelians, reforçada amb la visita oficial del president blaugrana a Israel dies enrere, acompanyat de l’equip Legends del Barça per disputar un partit contra les estrelles veteranes del Reial Madrid. D’aquí ve que la memòria informativa hagi tret a la llum un altre episodi que situa Laporta, el futbol i els negocis, en aquest cas immobiliaris, en el focus d’altres empresaris d’aquell país.
El protagonista en qüestió és Jacky Ben-Zaken, propietari dels fons que va mobilitzar la societat Nadlan BCN, l’administrador de la qual és un testaferro de Ben-Zaken, Morris Moshe, guanyador per sorpresa d’una subhasta dels dos últims immobles que va intentar vendre la Generalitat fa sis anys. Tant Moshe com Ben-Zaken van visitar la llotja del Camp Nou com a convidats en aquella època.
Ben-Zaken va optar l’any 2015 per invertir a Espanya de la mà de Laporta, coincidint llavors amb les seves pretensions de recuperar la presidència del FC Barcelona en les eleccions de 2015. Fonts immobiliàries van assegurar que Laporta li va aconsellar concórrer a la subhasta d’uns immobles de la Generalitat, una operació que després va sortir rematadament malament pel que es veu.
Encara que inicialment li van ser adjudicats a Jacky Ben-Zaken, el final de la història va ser la presentació d’un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la decisió de la Generalitat del 3 de novembre del 2015 de deixar sense efecte l’adjudicació dels edificis de Torre Muñoz -seu d’Indústria— i Sepúlveda —seu de Treball—, com una manera de recuperar els 15,8 milions que s’havien donat com a paga i senyal per la compra dels immobles.
Segons sembla, Jacky Ben-Zaken va perdre aquests diners perquè no va aportar la resta dels fons fins a arribar als 63,5 milions del preu total quan corresponia. La Generalitat va ampliar el termini fins a l’1 d’octubre a petició del comprador. Però quan Ben-Zaken, a través de Laporta, va demanar una segona pròrroga després de fer esperar dos mesos la Generalitat, la Conselleria d’Economia va denegar-se-la, i l’inversor israelià va perdre els 15,8 milions aportats.
Fonts del sector immobiliari atribueixen el canvi de postura de l’inversor, que preveia construir un hotel a la Torre Muñoz, situat al Passeig de Gràcia i al costat de la Diagonal, perquè la victòria d’Ada Colau a les municipals i l’aplicació d’una moratòria hotelera generaven una incertesa que el comprador inicial va preferir no afrontar, de manera que va perdre els diners lliurats inicialment. No va ser, pel que es veu, un gran negoci ni una oportuna ni satisfactòria assessoria, la de Joan Laporta, encara que no ha transcendit si d’aquell negoci van quedar deutes o promeses pendents.
