El futbol anglès conserva aquesta essència llegendària que continua rebutjant frontalment l’actitud antiesportiva, els paranys i l’engany. La Premier avui té al punt de mira al Manchester City, sospitós de beneficiar-se del que es considera “dopatge financer”, és a dir de saltar-se les normes de joc net econòmic (FPF) a força de simular contractes amb patrocinadors que, en el fons, són una pantalla perquè el propietari injecti diners aparentment com a resultat de l’explotació comercial o esportiva.
Una sentència del 20 de juliol passat obliga al Manchester City a aportar a la Premier tots els documents protegits i interns, fins ara negats per a la seva investigació, que posarien al descobert irregularitats. És el resultat d’una actuació disciplinària contra el Manchester City després que apareguessin denúncies sobre el club en diversos mitjans europeus que revelaven detalls de documents confidencials obtinguts dels servidors de correu electrònic.
Eren documents fets públics per ‘Football Leaks’ que ja van servir perquè la UEFA iniciés el 2019 una investigació formal contra el City per presumptes infraccions de les regulacions del joc net financer.
El City va ser acusat d’haver inflat intencionadament els ingressos dels patrocinadors Etihad (aerolínia) i Etisalat (telecomunicacions), amb seu a Abu Dhabi, per a complir amb les regulacions de FFP de la UEFA. Més de 200 milions d’euros en fons de patrocini van provenir de Sheikh Mansour, segons l’acusació. El resultat va ser una sanció de dues temporades fora de les competicions europees i una multa de 30 milions que, de forma completament inesperada, el TAS va revocar i va reduir a 10 milions d’euros.
La Premier, no obstant això, va insistir de tenir accés legal, fonamentat i susceptible de ser jutjat, a tots aquests documents consistents bàsicament en un creuament d’emails en els quals els responsables executius del City, especialment Ferran Soriano, suggerien la necessitat d’aparentar majors ingressos per a fitxar. Des de l’arribada de Ferran Soriano, el City ha gastat gairebé 2.000 milions en fitxatges.
Sense anar més lluny, en plena crisi per la pandèmia, el Manchester City acaba de tancar fa uns dies el fitxatge de Jack Grealish, migcampista de l’Aston Vila, revelació de la temporada anterior per aproximadament 116 milions d’euros, la xifra més alta mai oferta per un jugador de la Premier.
La batalla en els jutjats competencials ha estat dura, però finalment entre març i juliol, el creuament d’apel·lacions ha conclòs que el City ha de lliurar a les autoritats de la Premier els emails en el seu moment publicats per Der Spiegel, segons un acord de la England and Wales Court of Appeal Decisions (Civil Division), en sentència d’aquest 20 de juliol passat.
A partir d’ara, doncs, la Premier podrà comprovar com des de l’alta direcció del club es van gestionar ingressos artificials per la porta del darrere que, en el cas de considerar-se com una evident vulneració de les normes del joc net financer, podrien arribar a traduir-se en una sanció d’enorme calibre, perquè no es descarten des d’un càstig de descens de categoria a la despossessió d’alguns dels títols conquistats, a més de fortes sancions econòmiques.
El mateix president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), Javier Tebas, va al·ludir a l’assumpte en el creuament d’acusacions amb Pep Guardiola a propòsit dels problemes del Barça per a inscriure jugadors, fa unes setmanes. Es dona per segur que Joan Laporta va apel·lar a Pep Guardiola a pressionar a la LFP en aquest tema. L’exentrenador del FC Barcelona, probablement molt mal assessorat o dirigit amb molt perversa intenció, va tenir l’ocurrència de retreure-li a Tebas el seu treball al capdavant de la Lliga. Va dir-li que aprengués de la Premier a obtenir recursos i més valor comercial de la competició.
Javier Tebas li va respondre amb la mà oberta. Li va preguntar si estava segur que hagués guanyat els mateixos títols “sense dopatge econòmic” i li va deixar un missatge que en aquell moment va passar desapercebut: “El cas del City no està tancat. Això no s’ha acabat”, li va dir en referència al TAS. Javier Tebas coneixia de primera mà la preocupació de la Premier, en la defensa dels interessos de tots els clubs, per esclarir les moltes sospites que aquesta documentació de ‘Football Leaks’ denunciava.
A més de constituir una burla i un engany, en cas de confirmar-se que el City enganyava amb ingressos no reals per a augmentar el seu pressupost, en alguns emails, Ferran Soriano, segons el què va publicar en el seu moment per Der Spiegel, reclamava per a ell una prima per haver augmentat la facturació. Cinisme del bo.
Per a la UEFA, en el seu moment interessada en els fets, no va haver-hi dubtes i va sancionar al City amb dues temporades exclòs de la Champions League. Investigacions periodístiques relacionades amb el posterior procés davant el TAS han trobat evidències de violacions del reglament, escandaloses, que van permetre al City nomenar dos dels tres jutges del cas.
El City s’enfronta ara a un perill veritablement real: la mateixa Premier, que a més de sentir-se enganyada des de fa anys està tenint mà dura amb els promotors de la Superlliga. Les amenaces de Javier Tebas, a les quals Josep Guardiola ja no va replicar, anaven molt de debò, com s’ha vist.
