Sospitós pacte judicial de Laporta amb Neymar

Darrere del pacte s'ensuma la bona relació personal del president amb Pini Zahavi, un dels agents que va participar en la seva fugida al PSG en 2017

Entre un sector dels aficionats del FC Barcelona no ha caigut gens bé, al contrari, el lacònic comunicat oficial del tancament extrajudicial i amistós dels litigis laborals i civils oberts entre l’exjugador Neymar da Silva Santos i el club. Especialment, els alts càrrecs, executius, directius i assessors legals de la junta de Josep Maria Bartomeu consideren un fet absolutament injustificat i reprovable perdonar a Neymar per dues raons: pel seu mal comportament esportiu per a anar-se’n al PSG i per la seva denúncia posterior al FC Barcelona exigint, a més, una prima de renovació de més de 40 milions d’euros.

La principal raó d’aquest malestar és que sota aquesta decisió hi ha l’excel·lent, i potser sospitosa, relació entre Joan Laporta i Pinhas ‘Pini’ Zahavi, agent de jugadors amb el qual havia compartit una societat amb interessos en els negocis del futbol amb seu a Malta. Almenys fins a poc abans de consumar-se el traspàs a l’estiu del 2017, segons una informació sobre l’empresa BMVP Limited, que forma part dels 13,4 milions de documents dels Paradise Papers, una filtració aconseguida pel diari alemany Süddeutsche Zeitung i compartida amb el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ), que van publicar El Confidencial i La Sexta a Espanya i mitjans com The New York Times i The Guardian a la resta del món.

D’acord amb aquesta informació, BMVP Limited és una mercantil inscrita en el registre de l’illa de Malta el 8 de febrer de 2016 per Altima Malta Limited, una ‘boutique’ legal especialitzada en la creació d’estructures societàries, subministrament de testaferros i obtenció d’estatus impositius especials. Malta és considerat un paradís fiscal per l’OCDE, encara que no per la Unió Europea. Amb tot, Brussel·les ha obert expedients contra el país per la seva laxitud aplicant l’IVA. A més, el seu Registre Mercantil no permet rastrejar el nom real dels titulars de les societats, facilitant així la seva ocultació.

L’objecte de la mercantil era “gestionar una escola virtual que proveeixi lliçons esportives ‘en línia’ a través de fotografies d’entrenaments, així com d’aplicacions tecnològiques”; “adquirir i disposar de propietats mobles i immobles”; “invertir, llogar, cedir actius”; “concedir préstecs i facilitats creditícies”, i “tancar acords en relació amb el negoci de la companyia”, entre altres camps. L’empresa es va constituir amb un capital de 1.500 dòlars repartit en 10.000 accions de les quals Laporta controlava 500. Com a adreça, va deixar un pis situat en l’avinguda Diagonal de Barcelona. Per part seva, Zahavi, amb domicili a Gibraltar, es va quedar amb 330 participacions.

El fet que Pini Zahavi hagués participat activament en la fugida de Neymar al PSG en el seu moment s’ha interpretat com el motiu pel qual Laporta i ell es van separar  societàriament poc abans de consumar-se el traspàs. La bona relació mantinguda entre tots dos s’ha ratificat en els molts interessos expressats pel Barça de Laporta a buscar patrocinadors i negocis a Israel, on va estar recentment, en principi per a tancar acords i presidir un partit dels equips Legends del Barça i del Reial Madrid. 

Al seu retorn no s’ha anunciat cap nou espónsor ni patrocinador, però sí que s’han eliminat els conflictes legals amb Neymar que, segons juristes especialitzats, afavoreixen clarament els interessos del jugador i no tant, per no dir que perjudiquen, els del FC Barcelona.

Els tres conflictes oberts es van produir arran de que el futbolista, a través del PSG, fes ús de la clàusula de rescissió per a fitxar pel PSG en plena pretemporada, exactament el 4 d’agost del 2017.Immediatament va esclatar una guerra legal en la qual es van creuar quatre plets, tres en l’àmbit laboral i un per la via civil, aquest últim derivat de l’impagament del que es podria qualificar un ‘premi’ per haver ampliat el seu contracte amb el FC Barcelona, una espècie de prima pactada amb motiu de la seva recent ampliació de contracte. 

Com que el pagament d’aquesta prima s’havia diferit, el FC Barcelona va deixar de fer efectiu l’abonament, fet que va produir, com a  reacció, una demanda civil del jugador contra l’FC Barcelona per 43 milions d’euros. En primera instància el FC Barcelona havia aconseguit una sentència desestimatòria defensant que si el jugador havia deixat de complir el contracte no tenia sentit pagar-li per haver signat un contracte de renovació. El recurs a l’Audiència Provincial estava ara pendent de sentència. 

En la via laboral el FC Barcelona li reclama més de 16 milions per cobraments corresponents a la temporada en la qual va deixar l’equip tirat, en principi amb bones expectatives de cobrament. La nota del club no aclareix en qualsevol si, a més en la transacció citada, existeixen contraprestacions econòmiques entre una i altra part.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides