Bartomeu passa un balanç sorprenent amb la seva junta

Conclou que va haver-hi intervenció política per a fer-los fora i valora els èxits de les seccions, insuperables, així com l'aprovació dels comptes 2019-20 i del mandat i l'herència de l’Espai Barça

Part de la Junta de Bartomeu ha passat balanç de l'última etapa de gestió, alguns dels quals ja formaven part del nucli dur de Sandro Rosell

Ha transcendit que l’exjunta de Josep Maria Bartomeu s’ha reunit abans de les vacances per a reforçar aquesta sensació que, amb la perspectiva que dona el temps transcorregut des de la seva dimissió, el poder de l’entorn mediàtic, polític, econòmic i social del club ha cobrat una dimensió extraordinària i pot pesar excessivament en la vida d’una entitat com el FC Barcelona. Un fet greu que, en la seva opinió, amenaça de condicionar el futur com ja ho ha fet en el passat recent.

La cita va servir per a fer una anàlisi objectiva dels mesos transcorreguts, des de finals d’octubre de 2020, prenent com a punt de partida l’admissió pública per part de la mateixa Secretaria General de l’Esport, per boca del seu exresponsable, Gerard Figueras, d’una intervenció política clara i definida de determinades àrees del Govern -Interior i Presidència sobretot- a favor dels interessos dels promotors del vot de censura i en contra de la junta de Bartomeu. 

L’exsecretari de l’Esport va admetre que, en efecte, malgrat la llum verda i l’obstinació de les autoritats en què el FC Barcelona podria celebrar el vot de censura l’1 de novembre de 2020, les normes del Procicat i la situació sanitària no sols ho desaconsellaven, sinó que ho prohibien expressament. Una barbaritat.

Ho va ratificar també a la seva manera David Medí, el “cervell” de la política convergent a Catalunya, trencant el seu silenci a TV3 dies enrere per a acusar els aparells dels estats i dels governs, inclòs el de Catalunya, d’un poder excessiu, abusiu i, per dir-ho d’alguna manera, capaç d’actuar fora o al marge de la llei.

Sota aquesta empara política, van comentar els exdirectius de Bartomeu, creuen que van actuar els Mossos d’Esquadra a primers de març passat realitzant un registre del club i domiciliari sense ordre judicial, inclosa la nit passada per Bartomeu al calabós per a ser presentat davant la jutgessa, com a resultat d’una actuació sense sentit, ni cap ni peus, només perquè en la fase última de la campanya electoral es parlés del Barçagate i de Bartomeu.

Allí es van interpretar àmpliament les sospites i els rumors que han anat situant a Ferran López, segon de Josep Lluís Trapero en el cos dels Mossos en aquell moment, com a responsable -va ser vist supervisant en directe les actuacions- d’un exercici policial desafiador de les garanties i mètodes democràtics que haurien de ser el segell de la policia catalana. 

Mesos després, Ferran López s’ha convertit en un molt ben pagat empleat del FC Barcelona per ordre i el desig exprés del president Joan Laporta mentre els Mossos no han comunicat encara a la jutgessa del cas el resultat d’un presumpte sumari que, malgrat el secret requerit, ja s’ha filtrat als mitjans favorits de l’oposició a Bartomeu. 

Algunes fonts policials han arribat a murmurar entorn de Bartomeu que el mateix Josep Lluís Trapero no estava al corrent d’aquestes intencions del seu home de més confiança, Ferran López, avui ja fora del cos i feliçment acomodat en el FC Barcelona. La seqüència dels fets és el que més ha cridat l’atenció.

A conseqüència d’aquestes pressions, Bartomeu i els seus van deixar el club rodant a la fi d’octubre, la qual cosa els converteix, per a bé i per a mal, en els únics responsables del rendiment i dels resultats de la temporada 2020-21, excepcional en el balanç de les seccions, algunes extraordinàries com les d’handbol i el Femení. El Triplet -Lliga, Copa i Champions- del Femení de futbol és un fet extraordinari que converteix al FC Barcelona en l’únic club del món a ostentar tots dos triplets, dos en el cas del futbol masculí. 

Vint títols en total, entre ells el de la Copa del Rei de futbol i la decepció d’una Lliga que, quan millor estava encarrilada, se li’n va anar de les mans a l’equip de Koeman. Algun dia se sabrà què va passar en aquestes tres o quatre setmanes clau en les quals, per alguna raó, la nova directiva va dubtar de l’equip, fins al punt d’haver convocat a Koeman per a trencar-li el contracte. 

Després, de la mateixa forma estranya, el mateix Joan Laporta va girar en rodó per a ratificar-lo, quan ja es donava per fet que Jordi Cruyff o Xavi Hernández anaven a ocupar el seu lloc. En conjunt, no obstant això, un balanç esportiu sense precedents quant a seccions. A més de conquistar totes les Lligues i dues Champions, els equips de futbol sala i bàsquet van disputar les seves respectives finals de Champions, un altre fet insuperable fins al moment. 

Com a balanç, es va recordar, 22 títols ‘majors’ de futbol en deu anys des que Bartomeu i un grapat de membres de la seva junta van guanyar les eleccions amb Sandro Rosell de president.

En el repàs del seu mandat, l’exjunta de Josep Maria Bartomeu va admetre que la transició del millor equip de la història es va complicar quan es van realitzar fitxatges més mediàtics o, com en el cas d’alguns reforços, consensuats o consultats amb els pesos pesants del vestuari. També, com li està passant ara a la nova junta, s’ha convertit en una gestió molt complicada l’enorme pes, influència i reconeixement històric, indiscutible, d’un grup de futbolistes liderat per Leo Messi des de fa 13 anys. Un col·lectiu que domina el vestuari i l’entorn i que no va dubtar a fer-li un pols a la junta de Bartomeu quan es va posar sobre la taula la necessitat no només d’una rebaixa expressa del 12% de la massa salarial de l’esport professional, sinó d’un plantejament de pandèmia a mitjà i llarg termini en el qual no van voler entrar en cap moment.

L’expresident va recordar que, davant la situació que es donava, les mesures a emprendre passaven per una rebaixa de salaris, no per una política de diferir-los i per l’operació Barça Corporate per a minorar les pèrdues de la 2020-21 amb gairebé 200 milions d’ingressos. També, és clar, en evitar, renovant a Messi a la baixa abans del 30 de juny, la situació que ara s’ha donat en la qual les enormes pèrdues, per la caiguda de gairebé 400 milions d’ingressos conseqüència de la covid, han produït aquest desajust entre ingressos i despeses que la Liga de Futbol Professional no pot admetre.

En conjunt, van marxar també amb la satisfacció, doble, d’haver conegut el rebuig legal de les al·legacions de la CUP i d’alguns veïns de les Corts, circumstància que deixa immaculada l’herència del Espai Barça tal com va ser concebut, inclòs un segon pla de finançament.

També, no cal dir-ho, per l’aprovació de l’assemblea dels comptes correctament auditats de l’exercici 2019-20 amb la llum verda de l’informe de la comissió econòmica i la petició expressa del president Joan Laporta davant l’assemblea puntualitzant que, d’acord amb els auditors, la liquidació i l’auditoria reflectien fidelment la situació econòmica i financera d’FC Barcelona a 30 de juny del 2020. El que vol dir que, com va rebre satisfactòriament la junta reunida en el restaurant La Venta, el mandat es va tancar amb 200 milions de superàvit malgrat les pèrdues per la covid registrades de març a juny del 2020.

Quant a les crítiques i la sentència mediàtica sofertes pels exdirectius, Bartomeu els va fer un discurs demanant paciència i un esforç per treballar perquè la justícia, al seu ritme, i els fets acabin per deixar en el seu lloc exacte un balanç que no es va poder concloure per la pressió política de la Generalitat i les presses per fer al carrer  al president i a la junta com fos. Aquest va ser el missatge, deixant entreveure que hi haurà sorpreses en la investigació del Barçagate que rebaixaran i canviaran la imatge actual dels fets.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides