Debat al voltant del nou futbol base blaugrana

No es qüestiona l’èxit dels últims anys, sinó el fet de canviar una estructura rendible i de gran funcionament

Acte de signatura del nou entrenador del Barça B - Sergi Barjuan (Foto de Germán Parga/FC Barcelona)

La gestió del futbol formatiu, com ha passat amb les estructures de l’handbol, el futbol sala, hoquei patins i en part el bàsquet, no ha passat pel que es veu l’examen dels assessors, especialistes i col·laboradors de Joan Laporta.

La realitat, una vegada més, derrota el relat, vençut per determinats criteris aplicats a la gestió que tenen a veure, sobretot, amb la necessitat de col·locar als ‘amiguets’ i evitar que hi hagi testimonis de les coses que poden arribar a passar en àrees com l’avantsala del Barça B.

Pot considerar-se i avaluar-se tot des del punt de vista del resultadisme i justificar-ho tot. En el model formatiu del FC Barcelona resulta evident que si en el primer equip aquesta temporada seguiran Mingueza, Riqui Puig, Araujo, Ansu Fati o Pedri, i probablement dos o tres més futbolistes en funció de les baixes, el càlcul d’estalvi estimat en fitxatges pot elevar-se mínim als 100 milions d’euros. Segurament més si a algun d’ells se’l valora a preu de mercat, com és el cas de Fati, que té gol, o el de Pedri, triat el millor en el seu lloc de la passada Eurocopa i revelació del futbol continental de la temporada passada. El Barça, sent president Josep Maria Bartomeu, va rebutjar una oferta de 150 milions d’euros del Manchester United per Ansu Fati.

Mesurar el treball de García Pimienta en funció si puja o no de categoria, o el dels juvenils pels seus títols no només és un error, simplement és l’excusa per a carregar-se als seus entrenadors i deixar espai per a complir amb les promeses electorals.

Resulta indiscutible que l’aportació de la pedrera blaugrana ha estat extraordinària des de l’únic punt de vista possible que és el de l’aprofitament per a la base del primer equip, sigui perquè són de veritat jugadors de nivell o perquè la situació de pandèmia i la caiguda dels ingressos ha col·laborat en que Ronald Koeman, un entrenador que se’ls creu i aposta pels joves, s’hagi sentit més còmode en les decisions adoptades a favor de consolidar als que venen de baix.

A més, l’equip gestor nouvingut ha pogut culminar el treball realitzat perquè, per exemple, l’austríac Yusuf Demir, promesa golejadora del futbol, hagi pogut arribar cedit entre altres promeses amb possibilitats. Balde és un altre dels joves que ve empenyent imparable.

Sense entrar en el cas de Ilaix Moriba, un cas de negociació contractual, la direcció tècnica ha tancat bones operacions per les vendes de jugadors com la de Konrad o Sergio Akieme entre altres, traspassos que per si mateixos ja financen bona part del cost de la pedrera i de la Masia, entesa com un projecte integral de formació esportiva i social única en el món.

Per no parlar dels casos de Collado o de Rey Manaj, el golejador del primer amistós, dos futbolistes que s’han rebel·lat davant els plans inicials del cos tècnic i del club que, prioritàriament, els prefereix traspassats a la vista de la situació de gravetat financera extrema.

El debat, per tant, no s’ha d’estendre a si la gestió de la base ha estat la correcta, això sembla indiscutible. El que sí que pot qüestionar-se és si canviar el que funciona no és la pitjor de les polítiques possibles només perquè els interessos i compromisos de directius i alts càrrecs passen per davant dels criteris d’una estructura formativa que hauria de ser, per definició, una estructura del club per sobre de qui governa.

Ha quedat claríssimament demostrat, sobretot a partir de la gran explosió de la pedrera al final de la primera dècada d’aquest segle, com un senyal d’identitat del FC Barcelona, no només futbolístic, també pel conjunt del seu pes essencial en l’estil, el domini del joc i l’exigència dels socis i aficionats barcelonistes de conrear aquesta personalitat única a través de la qual ha dominat tota una dècada del futbol mundial.

Com està succeint, equívocament des que Joan Laporta és el nou president del FC Barcelona, les decisions de caràcter tècnic en les diferents àrees esportives del club s’estan adoptant sota criteris que no són uniformes ni estan sota els mateixos paràmetres. De la mateixa forma que, pel capritx d’Enric Masip, hi ha hagut un ajustament de comptes en l’handbol i s’han canviat peces en les seccions que no responen als mateixos criteris, ningú acaba d’entendre que Koeman hagi estat ratificat després d’estar pràcticament amb un peu al carrer i que les estructures del futbol base s’hagin desmantellat de dalt a baix, malgrat l’èxit que suposa per al FC Barcelona l’arribada de nous jugadors al primer equip.

De la mateixa manera que García Pimienta acceptava el joc de tenir futbolistes en constant dinàmica d’ascensor entre el primer equip i el filial, ara caldrà veure si Sergi Barjuan, el nou responsable del Barça B, entén aquesta situació. Per les primeres declaracions no sembla que aquesta sigui la seva prioritat.

Barjuan va ser triat per a algunes de les aventures en el futbol xinès de Laporta a través del CE Reus i altres invents que no van funcionar. Hi havia comptes pendents per a saldar, promeses personals que s’han complert gràcies el seu retorn a la presidència del club.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides