La plataforma Cor Blaugrana, integrada per uns pocs socis del FC Barcelona contraris a la gestió i a la presidència de Josep Maria Bartomeu, ha estat qui ha liderat des del principi la demanda del “cas de les xarxes socials” (Barçagate). Compta amb la defensa de l’advocat Felipe Izquierdo, el mateix que va signar la denúncia davant l’Audiència Nacional pel fitxatge de Neymar com a lletrat del soci Jordi Casas, acusant el Barça, a Sandro Rosell i a Josep Maria Bartomeu de malversació, administració deslleial, corrupció entre particulars, etc.
Com després va quedar demostrat, aquella estratègia només tenia com a objectiu obrir la porta de darrere de l’Audiència Nacional que, una setmana més tard, havia substituït aquells càrrecs infundats pel delicte de presumpte delicte fiscal. Izquierdo va intentar també que el col·lectiu Manos Limpias entrés com a acusació particular, la qual cosa va produir tal escàndol que al final li va proposar al club pactar una explicació satisfactòria de la junta a canvi que el seu client retirés la querella.
Després va resultar que la mateixa Audiència Nacional es va reconèixer incompetent i va derivar el cas a l’Audiència Provincial. Va tirar la pedra i va amagar la mà, igual que ara està inflant, amb el suport de l’aparell mediàtic del laportisme, el Barçagate.
A la reacció dels mitjans, condicionada per un esquema i una xarxa de filtracions a periodistes que ha anat oferint una versió surrealista de la declaració de Carlos Ibáñez (Nicestream-I3Venture), el mateix compte de Cor Blaugrana ha volgut anar més enllà destacant o interpretant un fet singular, en concret que Ibáñez passés pels micròfons de Catalunya Ràdio poc després d’esclatar la crisi.
Ibáñez va admetre que des del club li havien recomanat atendre un mitjà de pes per a donar la seva versió. Una proposta que, dialogada entre l’aparell de comunicació del Barça i la ràdio pública catalana, va ser mútuament acordada. Encara que es tracta d’una pràctica habitual, Cor Blaugrana fa una lectura completament desbocada i fora de la realitat, apuntant que aquesta entrevista implica que el cas “arriba molt més enllà”, donant a entendre complicitat i capacitat del Barça per a controlar els mitjans oficials.
En la vida real, no obstant això, res pot ser més inexacte que deixar entreveure connivència entre la directiva de Bartomeu i un mitjà com Catalunya Ràdio. En tot cas, i feta l’excepció periodística que Catalunya Ràdio només hi va veure la possibilitat de donar una exclusiva sonada en aquell moment, l’actitud, animadversió i feroç assetjament de les forces periodístiques de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) cap a la directiva blaugrana de l’època està fora de tot dubte.
Veure-ho d’una altra manera només pot respondre a una aguda ceguesa de la veritat o a una obsessió convulsa i descontrolada contra tot el que envolta el cas. Probablement, el tuit respon a totes dues coses.
