Els ‘profetes’ del procés van viatjar per arreu del món per difondre la bona nova independentista

El Tribunal de Comptes els reclama que retornin els diners d’aquests viatges

El Tribunal de Comptes demana un total de 5.422.879,48 euros a 34 acusats de malbaratar recursos públics amb l’acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i el 2017. Però no tots han de respondre de la mateixa quantitat.

Albert Royo és l’alt càrrec a qui es demana una fiança més alta per les despeses relacionades amb la seva etapa al capdavant del Diplocat, entre el 2013 i el 2016: ha de dipositar més de 3,8 milions d’euros, ja que el Diplocat era l’organisme que suportava una activitat més gran en les relacions exteriors.

“El Tribunal de Comptes s’oblida que el Diplocat és un òrgan col·legiat, en el qual hi ha representades 40 institucions, i el ple aprovava cada any la memòria i el pressupost –denunciava Albert Royo el 6 de juliol passat en un acte de la Caixa de Solidaritat–. Nosaltres el que fèiem eren activitats acadèmiques sobre la presència de Catalunya al món, temes sobre la internacionalització de Catalunya i sempre amb molta diversitat d’opinions, tant tècniques com polítiques. També programàvem visites de periodistes perquè descobrissin Catalunya, i sempre es reunien amb representants de tots els partits polítics de l’arc parlamentari”.

L’exresponsable del Diplocat subratlla que “moltes de les visites que fèiem eren sectorials i no tocàvem la política. I posàvem una atenció especial en les visites de ‘bones pràctiques’ als països del nostre entorn. D’altra banda, ajudàvem entitats perquè poguessin assistir a trobades internacionals de les xarxes amb les quals estaven treballant o amb les quals tenien relacions. El tribunal considera que tot això és il·legal, però és respectuós tant amb els estatuts del Diplocat com amb l’Estatut de Catalunya. El que busca el tribunal és espantar i impedir que Catalunya faci política exterior, quan a altres autonomies se’ls permet”.

Al Diplocat, el Tribunal de Comptes li reclama la devolució de l’import de 25 activitats relacionades amb el procés, en les quals va gastar més de 112.000 euros i centenars de milers d’euros en desplaçaments. En l’organització d’una conferència al Parlament de Dinamarca el 12 de maig del 2015, el Diplocat es va gastar 3.171 euros; i un viatge de Royo a Dublín el 28 de maig d’aquell any va costar 9.823 euros; uns dies més tard, un altre acte a Irlanda va costar 8.509 euros. Una compareixença d’Albert Royo al Parlament de l’Uruguai el 26 d’agost del 2015 va provocar despeses per 6.638 euros. Una compareixença de l’alt càrrec al Parlament belga i una altra de posterior al Parlament de Suècia van costar 10.163 euros. I una altra visita al Parlament d’Estònia, el juny del 2016, va provocar despeses de 5.215 euros. També un viatge a Finlàndia per parlar del procés i el full de ruta del Govern va costar 3.832 euros. El novembre del 2016, una conferència a Denver va suposar una despesa de 4.570 euros; un altre viatge a Berlín el desembre d’aquell any, 4.104 euros; un viatge de Royo a l’Uruguai el març del 2017 va provocar una despesa de 5.217 euros, i l’organització del festival polític danès Folkemodet el juny del 2017 es va traduir en una factura d’11.532 euros. També la participació en el festival Almedalsveckan (Suècia), coorganitzat pel Diplocat, va costar a les arques públiques 12.314 euros.

Viatges per mig món, packs de viatges a 3.000, 4.000 o 5.000 euros eren habituals en el periple d’explicar internacionalment el que pretenia Catalunya l’1 d’octubre del 2017 (i, amb anterioritat, el que pretenia el 9 de novembre del 2014).

Un debat a Osaka (Japó) organitzat pel Diplocat el 18 de març del 2014 per “tractar sobre el procés polític català i el dret a l’autodeterminació de Catalunya” va costar 8.720 euros. Una altra jornada a Tòquio el 20 de març d’aquell any, 5.548 euros més. El 7 d’abril, a Utrecht, va tenir lloc una altra jornada sobre el cas català (11.132 euros); un de més específic sobre la consulta catalana el 10 d’abril a Santiago de Compostel·la, 7.045 euros; un altre a Oslo el 6 de juny, 7.592 euros.

I així un seguit d’actes: Amsterdam (6.074 euros), París (9.781 euros), Reykjavík (6.672 euros), Berlín (8.245 euros), Roma (5.733 euros), Viena (4.784 euros), Nova Jersey (12.224 euros), Dublín (10.342 euros), l’Argentina i l’Uruguai (6.944 euros), Praga (5.076 euros), Cambridge (4.239 euros), Luxemburg (11.367 euros), Estocolm (21.250 euros en una ocasió, 9.005 euros en una altra), Kobe (17.660 euros)… Era una autèntica hemorràgia de despeses públiques, la gran majoria per aportar arguments a favor de la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya.

Com captivar als estrangers

El Tribunal de Comptes també considera gastats il·legalment 133.582 euros per set actuacions, entre les quals hi va haver un viatge per fer d’observadors a les eleccions de Costa Rica del 2014, on van anar amb representants de l’Ajuntament de Barcelona (19.636 euros), l’assistència com a observadors a les eleccions de Macedònia o el desplegament d’una missió d’observació electoral internacional demanada pel Consell Nacional de Drets Humans del Marroc (46.064 euros).

Tampoc són ajustats a dret més de 543.000 euros destinats a 32 activitats dels programes de visitants internacionals, que consisteixen a convidar personalitats i líders d’opinió d’altres països a visitar Catalunya amb totes les despeses pagades. La seducció dels estrangers no va ser tan efectiva com es pretenia. Els possibles aliats potser van quedar captivats, però ara arriba l’hora de passar comptes amb auditors que no són com la intervenció de la Generalitat: en aquestes partides s’engloben les despeses que van generar els observadors internacionals pel 9-N i per a les eleccions del 27 de setembre del 2015 (que havien de ser plebiscitàries), així com les de grups de periodistes i polítics de diverses nacionalitats, des d’una desena de diputats polonesos a set joves polítics de parla alemanya, passant per vuit diputats estonians, cinc diputats uruguaians, cinc diputats del Mercosur, una delegació de diputats europeus per a l’1-O que va costar 64.654 euros o l’estada intermitent de 14 “acadèmics” entre el juliol i el setembre del 2017, que li va costar al Diplocat 206.371 euros.

Segons el Tribunal de Comptes, a més, el Diplocat va elaborar nombrosos informes i documents amb argumentaris sobre la independència i els procediments per aconseguir-la, que van costar 105.833 euros a les arques públiques. En total, es van recopilar 50 d’aquests documents.

Mas i Mas-Colell, a l’uníson

A Mireia Vidal, exinterventora de la Generalitat, el Tribunal de Comptes li reclama més de 3,3 milions d’euros. Per les seves mans havien de passar els permisos per a les despeses de l’administració. El següent a la llista és l’exconseller de Presidència, Francesc Homs, a qui reclamen més de 3,1 milions d’euros. D’ell depenia l’estratègia de l’acció exterior i va ser qui va contractar importants think tanks, com Independent Diplomat, per buscar aliats al procés d’independència en l’àmbit internacional. A Francesc Homs se li reclamen, entre altres despeses, 37.870 euros per 15 viatges internacionals “sense perjudici que en molts dels altres no es disposi d’informació detallada sobre els actes efectivament desenvolupats”.

Per a l’expresident Artur Mas i l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell, el Tribunal de Comptes exigeix fiances de 2.950.980 euros. El primer, pels seus viatges tant a Europa com als Estats Units buscant suports al procés. El segon, perquè era l’home que signava els xecs de les despeses, ja que era el conseller del ram, a més d’atribuir-li 68.427 euros en 21 viatges internacionals.

A continuació se situa Raül Romeva, que va mantenir una frenètica activitat viatgera mentre era conseller d’Exteriors entre el 2016 i el 2017: el Tribunal li reclama més de 2,2 milions d’euros. En viatges, se li imputen 46 desplaçaments sense cobertura legal, amb un cost de 79.608,88 euros. Pel que fa als imports de les multes, després venen l’expresident Carles Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras, per als quals demanden fiances de 2.085.976 euros. Per a una altra interventora de la Generalitat, Rosa Vidal, la petició és de més d’1,9 milions d’euros.

A Carles Puigdemont, per exemple, se li reclamen, al costat d’Albert Royo, 69.926 euros per una jornada amb una conferència d’un sociòleg i economista, organitzada pel Diplocat, l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Diputació de Barcelona el 21 de setembre del 2016. “Durant la clausura, el president de la Generalitat va subratllar que Catalunya es troba immersa actualment en un ‘doble procés de transició: la nacional i la que ha de fer que el país sigui més sostenible’, ambdues indissociables. Per la seva banda, el secretari general del Diplocat va destacar que el ponent és una de les màximes autoritats mundials en l’àmbit de l’economia verda i la sostenibilitat, i que les seves aportacions són del màxim interès en un moment en què s’està definint com ha de ser la ‘Catalunya del futur’”, diu l’informe.

També hi ha un altre detall que surt a col·lació: hi ha algunes de les despeses recollides en l’informe del Tribunal de Comptes que fan referència a partides relacionades amb el 9-N o amb l’1-O que ja han estat jutjades, sentenciades i, en alguns casos, abonades, per la qual cosa no se’ls poden tornar a reclamar. “Però el Tribunal de Comptes és un organisme pervers: primer diu que paguis o si no t’embarga. Que tinguis o no raó no importa”, es queixen els afectats.

*Pots llegir el reportatge íntegre en l’edició del setmanari EL TRIANGLE que pots trobar als quioscos

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides