La caiguda en picat de Ciutadans (Cs) és global. Els resultats a les eleccions al Congrés de Diputats i al Senat, i en diferents parlaments autonòmics –entre els quals el de Catalunya– deixen ben clar que la pèrdua de suport social i polític és més que evident.
De fet, alguns dels primers que van aixecar la veu d’alarma i van reclamar a la direcció del partit posar-hi solució van ser una part dels fundadors, d’aquells intel·lectuals catalans que van signar un manifest a partir del qual va néixer el projecte que va ser capitanejat per Albert Rivera durant més d’una dècada. Un cop Rivera va abandonar el vaixell en veure que s’enfonsava, es va posar de manifest que l’hiperlideratge que havien construït ara els passava factura, i sense ell seria difícil reeixir. Ara, amb Inés Arrimadas al capdavant, intenten reflotar el projecte amb convencions i congressos interns on es canvien coses per no canviar res substancial.
I això, segons els mateixos dirigents, no convenç tampoc els fundadors. Tant és així que la majoria d’ells es neguen a participar en els actes del partit, en les celebracions, i alguns d’ells fins i tot s’han donat de baixa.
