L’independentisme i el franquisme conviuen en l’entorn de Laporta

El Barça abraça a Omnium mentre que l’ex cunyat del president, Alejandro Echevarria, ha tornat com en els vells temps

La vicepresidenta institucional i portaveu de la junta, Elena Fort, i el directiu Miquel Camps, de l’àrea social, van ser els representants del FC Barcelona en l’acte ’60 anys de Lluita i Compromís’ organitzat per Òmnium Cultural i celebrat recentment en la localitat francesa d’Elna, a 41 quilòmetres de la frontera de La Jonquera. Tots dos van immortalitzar aquesta presència amb tuits i fotografies al costat de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Jordi Cuixart per a no deixar dubtes sobre la seva disposició i entusiasme personal i independentista i de l’adhesió institucional blaugrana cap a Òmnium Cultural en el seu 60è aniversari.

Dies enrere, Elena Fort, la portaveu de la junta directiva que només ha protagonitzat una compareixença davant la premsa, per a anunciar la celebració de l’assemblea el 4 de juliol que, hores més tard, degué ser rectificada i avançada al 20 de juny, també va ser notícia dies enrere en l’àmbit de la política pel seu fitxatge com a coordinadora del grup parlamentari de Junts x Cat.

La lliure expressió del catalanisme i del soberanisme atribuïda a la candidatura de Joan Laporta, de la qual no va fer, com en el 2015, cap exhibicionisme en la campanya electoral, sembla que deixa enrere aquest període de pudor i de dissimulació que convenia a la situació. El que resulta paradoxal és la notable visibilitat i el rastre que ha anat deixant Alejandro Echevarría, excunyat de Laporta, no sols al llarg de la campanya i dels preparatius sinó també des de la presa de possessió en aquest àmbit dels seus propis negocis i els del seu excunyat, en els quals tots dos continuen tenint interessos comuns. Igual que en els vells temps del seu primer mandat.

Alejandro Echevarría continua formant part d’aquest seguici del president que, per descomptat, no es deixa veure pel club però que està preparat per a quan fa falta donar un cop de mà, realitzar un contacte, una gestió o aprofitar una oportunitat.

 

Alejandro Echevarría

L’excunyat, ja que Joan Laporta i Constança Echevarría es van divorciar, es va fer famós perquè després de les eleccions de 2003 es va donar d’alta de soci del Barça per primera vegada en la seva vida i al cap d’un any va poder ser nomenat directiu. Era qui controlava els interessos de la família Echevarría, sobretot els del seu pare, l’empresari Juan Echevarría, avalista del president. Encara que era coneguda la seva admiració per la figura de Francisco Franco, fins al punt de rumorejar-se que era membre de la seva fundació, Laporta va negar davant els socis aquesta filiació, que va resultar ser del tot certa i acreditada documentalment per un exdirectiu de Joan Gaspart, Lluís del Val, al qual Laporta havia fet fora de la Fundació del FC Barcelona sense contemplacions, un cop va accedir a la presidència. Davant tal evidència, Laporta va dir que el seu cunyat li havia negat aquest vincle i a més va dir que se l’havia cregut, la qual cosa no va evitar l’escenificació d’una dimissió per a calmar els ànims de l’entorn social i mediàtic del club.

Encara així, va seguir al capdavant de l’oficina d’atenció als jugadors del primer equip, on va ser molt ben acollit per la plantilla i on sempre va tenir les portes obertes, fins que la tensió familiar del matrimoni Laporta-Echevarría va fer insostenible la seva continuïtat.

Transcorreguts els anys, com s’ha vist, els cunyats no han deixat de seguir en contacte perquè per a Alejandro Echevarría el descobriment del poder d’influència i atracció del Barça va resultar ser una cosa extraordinària.

Va ser durant aquesta primera etapa conjunta quan alguns socis van insistir que Laporta retirés les medalles concedides pel FC Barcelona al dictador Francisco Franco. Com no podia complir amb aquesta promesa per motius familiars inequívocs, el que va fer va ser crear una comissió de ‘savis’ perquè dictaminessin, arribant a la conclusió que no era necessari retirar-les perquè no constaven en les actes del club que haguessin estat concedides. Així va escapar de la pressió de la poderosa influència ‘franquista’ familiar.

Finalment, va ser el president Josep Maria Bartomeu qui formalment va donar curs a aquesta retirada de les medalles a Franco, en total tres, donant compliment a aquest desig dels socis de netejar la memòria històrica del FC Barcelona amb aquest gest i un argumentari contrari al col·laboracionisme amb la dictadura durant els anys del franquisme.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides