El FC Barcelona es troba en una situació econòmica i financera extrema, tant que fins i tot s’ha posat de moda a causa d’aquesta línia vermella imposada per la LFP professional entre massa salarial i ingressos. La causa que ho ha provocat és Leo Messi, més exactament la complexitat d’encaixar-lo en un trencaclosques amb molt mala solució per diversos motius.
El primer i principal és que, com a resultat de la caiguda dels ingressos, encara que prevista i anunciada, Joan Laporta no ha mogut un dit en els tres primers mesos del seu mandat, més preocupat per fer fora als que s’han afartat de guanyar títols de les seccions que pels veritables problemes del club, que són els del futbol.
Com ja li havien advertit, almenys externament, per a la temporada 2021-22 el volum dels salaris previstos representa un 110% dels ingressos, la qual cosa vol dir que per a restaurar una relació acceptable ha de reduir pràcticament a la meitat el cost de la plantilla.
Encara que l’efecte covid-19 és la causa principal d’aquesta situació, des del club s’ha alimentat una vegada més la culpa de l’herència de Bartomeu com la causa única i diabòlica que dificulta la inscripció de Messi i de la resta dels nous jugadors.
La realitat, no obstant això, sobretot les xifres de l’històric econòmic del FC Barcelona, demostren que, des de fa almenys 14 anys, el club viu instal·lat en aquest filferro d’una massa crítica salarial que representa, sobre els ingressos, una mitjana del 67%.
Els socis i alguns analistes sense cap perspectiva no recorden que, per exemple, el rècord d’aquest desequilibri entre cost de la plantilla (fitxa + amortitzacions) el tenia la directiva de Joan Laporta la temporada 2009-10, l’última del seu mandat, amb un 77% dels ingressos destinats a recompensar als seus jugadors favorits de futbol, però també de seccions i personatges com Enric Masip, encara que ja hagués penjat les botes.
Van ser temps d’una generositat sense fre, inclòs el ruïnós fitxatge de Zlatan Ibrahimovic. També se’ls gastava Laporta en Keirrison i Henrique, per descomptat.
L’avantatge, o la sort per dir alguna cosa, és que no va caldre fer front a cap pandèmia, la qual cosa confirma aquesta dada com un registre insuperable. Dels 398,5 milions d’euros ingressats, Laporta va gastar 306,3 euros en satisfer les butxaques dels equips professionals.
Com també va caldre comprar els terrenys de Viladecans i subscriure no menys generosos convenis amb la Federació Catalana, la Johan Cruyff Foundation i arreglar les coses de manera que Barça TV fos una mina d’or per a Mediapro, aquest exercici 2009-10 es va saldar amb 80 milions de pèrdues.
Ja eren temps en els quals la massa salarial era del 69%, com en la temporada del primer triplet. Només en les temporades 2011-12 i la 2016-17 el percentatge s’havia frenat en el 61%.
El 77%, plusmarca absoluta de Joan Laporta en la 2009-10, no ha estat superat si més no per la 2019-20, l’última de Bartomeu, amb un 74%, amb uns ingressos de 855 milions i un cost salarial de 636 milions, ja sota l’impacte de quatre mesos de pandèmia i un perjudici admès, auditat i aprovat en assemblea, de 159 milions d’ingressos menys i una reducció salarial imposada unilateralment per la directiva d’un 12%.
Pandèmia al marge, circumstància que pot considerar-se un fet excepcional, imprevist i catastròfic, i admetent l’estrès que ja venia sofrint l’economia els últims anys, el Barça era sostenible en aquests marges d’entre 65% i 77% de massa salarial.
I és veritat que, amb un president o l’altre, el club ha recompensat a esportistes que, en el seu conjunt, han protagonitzat l’època més daurada i victoriosa de la història.
També és encara més cert que els problemes derivats de la pandèmia requereixen acció, idees, consciència i mesures dràstiques que la directiva de Joan Laporta haurà de prendre o, més ben dit, hauria d’haver pres molt abans. L’argumentació, tan reiterada pels signants del vot de censura, entre ells Joan Laporta, en el sentit que Bartomeu no podia prendre decisions per a no perjudicar més el FC Barcelona s’ha convertit finalment en la pitjor recepta del guanyador de les eleccions. I això després d’haver aprovat, perquè eren correctes, els comptes de l’expresident corresponents a la temporada 2019-20.
Un altre debat obert, per a tots aquells oportunistes i financers que se sorprenen, denuncien i rebutgen aquest volum de massa salarial, dependria de preguntar-se per a què vol si no l’FC Barcelona els diners si no és per a tenir el millor equip de futbol, bàsquet, handbol, hoquei patins, futbol sala i femení. Sobretot tenint en compte que té la forma jurídica i associativa d’entitat sense ànim de lucre.
