La Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona seguirà, probablement, sota el comandament i l’autonomia d’un plenari integrat bàsicament pels mateixos barcelonistes que, des del 2015, van aconseguir agrupar-se i organitzar-se en una associació barcelonista independent del club. Així pot interpretar-se del fet que, convocades les eleccions en les 30 federacions que formen la Confederació, només en dues federacions s’hauran de celebrar eleccions.
En la resta, els titulars seguiran en el seu lloc, s’intueix que també atorgant i reforçant la presidència d’Antoni Guil, el mandat del qual haurà de ser sotmès a l’elecció per part del plenari. Aquesta serà una qüestió que no s’abordarà fins celebrades les eleccions en les dues federacions, Món i Comarques de Castelló, dins de molt poques setmanes, coincidint amb un escenari i una situació incòmodes a causa de l’estat de les relacions no massa bones entre la directiva de Joan Laporta i la Confederació.
Encara que en la campanya electoral va semblar que les antigues diferències, frecs i conflictes entre penyes i la junta de Laporta durant el seu primer mandat es podien superar, tot just començar aquesta segona etapa la relació s’ha trencat, per dir-ho d’alguna manera. La decisió unilateral de la junta d’acomiadar al primer executiu de la Confederació, Joan Camps, va propiciar una reacció que no deixa lloc a dubtes sobre la postura de fermesa del col·lectiu, que immediatament el va contractar com a tal en el marc de la seva capacitat per a operar amb plena autonomia respecte del club.
La maniobra de la directiva era substituir aquesta figura per la d’un nou executiu, Enric Bosch, exempleat del club especialitzat en la relació amb les penyes de l’anterior mandat de Laporta fins al 2010, un nomenament que ara ha duplicat el càrrec de primer executiu dins de l’àmbit de les penyes, encara que fora d’un organigrama executiu en el qual, en teoria, el club no posseeix la capacitat per a intervenir.
La decisió de protegir i mantenir a Joan Camps al capdavant de la Confederació ha provocat la reacció del club en forma de suspensió d’aquells acords del conveni que fan referència a la quota dels patrocinadors del club a favor de l’associació de penyes. Dit d’una altra manera, el club li ha tancat l’aixeta a la Confederació com a mesura de pressió perquè accepti sotmetre’s al contragovern pretès per la nova junta directiva.
El malestar generat per aquesta situació ha anat més enllà, acompanyat durant aquests mesos de la falta de contacte amb el directiu de penyes, Josep Ignasi Macià, i amb el responsable de l’àrea social, Antonio Escudero, recuperant aquesta vella sensació que ni les penyes ni el moviment són una prioritat per a l’actual directiva.
Pot parlar-se, doncs, d’una tensió soterrada a l’espera de comprovar si la Confederació es manté com fins ara unida entorn de la figura d’Antoni Guil i desafia la repressió i intencions de la directiva. La pressió financera en els temps difícils que corren pot arribar a ser, certament, un aspecte clau en el futur i en els plans de la junta de Laporta de controlar l’executiu de la Confederació per sobre del poder orgànic que emana de la seva estructura, ara per primera vegada posada a prova.
No sembla, no obstant això, que les eleccions puntuals en dues de les federacions vagin a tenir un pes específic en la decisió conjunta que acabi prenent el plenari sobre l’elecció del president que, bàsicament, girarà entorn de la reelecció, o no, d’Antoni Guil. En les federacions de Comarques de Castelló i en la Federaciò Món, que agrupa a totes les penyes internacionals, sembla que les urnes s’obriran com a resultat d’alguna ambició personal puntual en el context d’aquests territoris. No com a part d’una estratègia que tingui com a fi última un cop de timó en el plenari.
En tot cas, si està havent-hi per part del club algun tipus de moviment intern i pactes per a recompondre l’estat de les forces del plenari de la Confederació és una cosa que no es podrà apreciar fins a la convocatòria del plenari en unes setmanes. Si no hi ha canvis i l’aposta continua sent, unànime, entorn d’Antoni Guil, la Confederació deixarà molt clara la seva postura en defensa de la seva independència desafiant el pols que li han llançat des del club.
