En pocs articles de la premsa esportiva catalana poden llegir-se opinions i anàlisis que se surtin del guió majoritari i del seguidisme de la gestió de Joan Laporta com la d’un president realment preocupat pels problemes del club i per la necessitat d’afrontar-los amb un equip de treball professional, qualificat i coordinat.
L’excepció, aquest cap de setmana, l’ha protagonitzada El Periódico de Catalunya, en un ampli reportatge en el qual, sota el títol “‘El camarot’ de Laporta”, desgrana i radiografia el perfil d’un cos de guàrdia personal integrat per l’únic mèrit de la lleialtat i gratitud cap a un president que els ha concedit plena autonomia i capacitat per a decidir i exercir un gran poder funcional, desafiaments per als quals, se sospita, no estan tan preparats com es pugui semblar.
En l’altre entorn de Laporta, el de l’estructura directiva que no és del seu nucli dur, és a dir l’integrat per aquells directius que s’assabenten del que passa en el club per la premsa, i en l’esquelet executiu sota la direcció del nou CEO, Ferran Reverter, es comencen a sentir unes certes esgarrifances i inquietud davant la magnitud del pes i dels fatals errors susceptibles de ser comesos per aquesta guàrdia pretoriana de la màxima confiança del president.
El repàs de les figures del seu gabinet de presidència provoca certament aquest recel, perceptible a escala interna, començant per Enric Masip, el guardaespatlles, que, com a assessor esportiu, igual desmunta l’handbol, la seva joguina, encara que acrediti ser el millor equip del món, que no es talla quan li pregunten per la crisi amb l’entrenador del femení i afirma saber solament el que ha llegit a la premsa. Al que es dedica bàsicament és a garbellar, a la seva peculiar manera, el grau de lleialtat cega al president i a impedir que un altre mediocre li arrabassi el càrrec. Per això no deixa al president ni a sol ni a ombra.
Manana Giordadze, ara directora del gabinet de presidència, era empleada de Laporta en el seu bufet fins que el registre mercantil el va tancar per falta de documentació fa mesos. Ja va ser empleada del club quan el seu exmarit i amic personal de Laporta, Giorgio Mikadze, complia presó per delictes relacionats amb el tràfic de drogues. Quan Mikadze va sortir de la presó, Laporta el va contractar per a l’àrea de material de la Ciutat Esportiva i després com a responsable de ticketing del club. Finalment, Manana va acabar en el despatx de Laporta aquests últims anys i ara ha estat contractada al capdavant del gabinet.
Els resultats no s’han fet esperar, perquè aquesta setmana passada ha estat la seva filla, Paloma Mikadze, qui ha estat notícia per haver estat triada per a controlar les xarxes socials del president, ella i el seu nòvio, Benny Megrell, acabat d’incorporar a aquest ‘camarot’ que el periodista Emilio Pérez de Rozas ha convertit en una caricatura inevitable del seu entorn més personal.
Mercè Garriga, recuperada per al club després d’haver estat indemnitzada fa a penes quatre anys, és l’única professional amb l’experiència i capacitat per a posar un cert ordre, com a secretària en cap, en aquest entorn tan peculiar en el qual també s’inclou al periodista Jordi Finestres, la seva mà dreta de sempre en matèria de comunicació, mentre que l’exèrcit de professionals del club d’aquesta àrea deambulen sense saber qui té veritablement el control. Tant Elena Fort, portaveu, com Alex Santos, director de comunicació pels seus mèrits en una campanya electoral en la qual va caldre amagar al candidat tot el que es va poder, no estan al corrent de què es cou en els despatxos importants.
En resum, el ‘camarot’ de Laporta, títol que no oculta pel seu contingut la referència a una de les obres mestres dels germans Marx, reflecteix la realitat d’un cercle de poder que no trigarà a donar molt de què parlar.
