TV3 i la pastanaga del medi natural

Ja fa molts anys que segueixo i analitzo certs programes de TV3. A vegades, o sovint segons per a qui, es fa crítica d’un cert “sectarisme”, en relació amb aspectes polítics. Però, atenció, també es pot fer ideologia o crear opinió mitjançant programes menys cridaners, polèmics o ideològics, o que no són de prime time.

De fet, fins i tot fent suposada pedagogia es pot fer ideologia. En aquest sentit, TV3 és realment una artista creant opinió sense haver de baixar a la manipulació barroera i fatxenda d’altres televisions. És aquesta subtilesa jesuítica la que la fa més perillosa.

En relació amb el cas que ens ocupa, fa anys que segueixo programes que per altres analistes o crítics serien menors. Respecte a temàtiques de medi ambient i del canvi climàtic, en concret. Fa anys que analitzo la tasca que fa el programa El Temps (que si ja era un habitual, matí, migdia i nit, amb el 3/24 resulta omnipresent), i com l’ha anat modulant l’impertèrrit, vitalici i rialler meteoròleg en cap, que ha transcendit a set governs de la Generalitat. No tothom pot dir el mateix.

Després d’un munt d’anys, la feina de relativització del canvi climàtic a través d’El Temps s’ha assolit amb escreix. Quasi podríem dir que El Temps està amortitzat. Però com que resulta que el canvi climàtic i les problemàtiques de medi ambient augmenten i s’acceleren, els ideòlegs i editors de la casa també han de ser més imaginatius i creatius produint nous formats o programació transversal, que vagi més enllà d’El Temps o de programes de divulgació “ambiental”.

Seria el cas, i això a poc a poc ens portarà al fil d’aquest article, d’una periodista de la “casa” que, lentament, amb programes naturalistes, reportatges locals i comarcals sobre temàtica animalista, conservacionista, paisatgística, etc., i anant ampliant a poc a poc el focus, amb suport dels editors, s’ha anat creant un forat i li han anat creant un producte, que avui supera ja el nivell de creació d’opinió que durant anys ha tingut El Temps. Tant és així que aquesta jove periodista, especialitzada en “medi ambient”, va escriure sigui o no per encàrrec i amb patrocini i gran difusió de la mateixa TV3, un llibre divulgatiu sobre canvi climàtic, que pràcticament ha contraprogramat un dels millors llibres que, al meu entendre, s’han publicat darrerament sobre el canvi climàtic a Catalunya: L’emergència climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse. L’autor és un periodista també, escriptor, ecologista de primera fornada (de fa 40 anys), exdiputat i consultor ambiental és Santiago Vilanova.

Susana Alonso

Però anem al moll de l’os. Avui la gran plataforma de creació d’opinió naturalista a TV3 és el programa Comarques. Per contrast, substituint o no potenciant els autèntics. Cal recordar un dels millors programes de medi ambient de TV3, que durant 22 anys va ser una referència amb premis europeus inclosos: Medi ambient. S’emetia just abans del Telenotícies del migdia i tenia una durada de tres minuts!!! Pel que sembla, tres minuts eren massa per als poders fàctics de l’època (una època que perdura encara avui). Un reconeixement al seu director, Xavier Duran. Queda clar, doncs, que no és una maniobra orquestral d’ara, ja que ve de lluny, però ara s’ha d’actualitzar i modernitzar, posar al dia i tenir més minutatge.

Els reptes que tenim al damunt sobre la descarbonització de l’economia són tan enormes, i anem tan endarrerits, que la pressió i les contradiccions fan cada dia més insuportable seguir mantenint la ficció que “ens en sortirem” (típic axioma de la casa), sense pagar cap preu (i és aquí on es dirigeix la creació d’opinió), o sigui, com sempre, “fer veure que fem”, ocultant el que s’hauria de fer (i alguns fan i fem, per cert). Associar aquestes temàtiques a medi ambient és una falsificació i un segrest del concepte de medi ambient.

He insistit repetidament sobre la tergiversació que el medi natural quedi destacat i interpretat com a medi ambient, mentre el medi ambient humà, la salut humana, la salut ambiental, el medi ambient com a dret humà, etc., queden relativitzats. Per no parlar de l’augment de les malalties i la mortalitat produïdes per la contaminació (30.000 anuals a Espanya). En molts casos silenciades o ignorades. I després apareixen les malalties rares…

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides