Vivint al planeta dels virus

El científic i humanista Juan Fueyo ens atrapa amb un llibre on desplega tot el seu talent divulgatiu, la qual cosa no vol dir que alhora no sigui un llibre erudit, erudició que fins i tot desborda l’esfera científica. Amb Viral, el neuròleg ens submergeix en la histografia dels virus i de les pandèmies; ens fa veure com de connectades estan les pandèmies amb l’emergència climàtica i ens adverteix que amb el desglaç podrien començar a emergir cossos humans amb virus de pandèmies ja extingides, com el de la verola, o com l’escalfament global és una altra causa directa de les pròximes epidèmies, i que amb l’augment d’un grau poden tornar a països com Espanya malalties com ara la febre groga.

Però la ciència no està exempta de ser una moneda amb dues cares, i el neuròleg dedica un capítol a parlar dels mercats de les armes biològiques i, explica que grups de militars, amb el suport de pressupostos, dediquen les seves investigacions a manipular virus per crear armes biològiques que podrien acabar amb un exèrcit o despoblar una regió. En aquest sentit, la pandèmia de la covid-19 ha sigut una experiència útil per a aquests laboratoris clandestins, on es poden comprar armes biològiques que poden acabar amb l’economia d’un país.

Les armes biològiques, adverteix Juan Fueyo, són les bombes atòmiques dels països pobres, i ens adonem, amb la lectura de Viral, com és de barat produir malalties o armes per fer-les servir en guerres o terrorisme biològic. També trobem a Viral un titular esgarrifós si ens ho imaginem en present: “Un virus assassina 3.500 milions de persones”. El cert és que, com escriu el científic, vivim en un món hiperconnectat i en la darrera dècada hi ha hagut un augment exponencial d’epidèmies de virus igual de letals o més que el de la grip espanyola. MERS, Ebola o Zika en serien alguns exemples. Per tant, i en un món inexorablement globalitzat, l’escriptor ens alerta de l’amenaça d’una pandèmia que superi amb escreix la que estem vivint i del fet que les possibilitats que això passi són grans.

En canvi, el capítol novè és un cant a l’esperança, una meravella, un exemple de per què dedicar recursos a la ciència i als seus investigadors és una de les millors inversions que pot fer un país avançat. I així coneixem el treball que fan Juan Fueyo i la seva dona, Candelaria Gómez Manzano, dirigint un laboratori a l’Institut M. D. Anderson de Houston.

En aquest laboratori es treballa per millorar la qualitat de vida dels pacients que tenen tumors cerebrals i per erradicar la malaltia amb tractaments innovadors i encara incipients, com ara la viroteràpia, que, segons escriu Fueyo, consisteix bàsicament a manipular virus per fer-los oncolítics i d’aquesta manera acabar amb els tumors.

En aquest context en el seu laboratori han manipulat un virus per obtenir-ne un d’oncolític. L’han anomenat Delta-24, i a aquestes altures estan ja en la tercera fase de la investigació. Fins al moment a les fases preliminars han aconseguit millorar substancialment la vida dels pacients que pateixen tumors cerebrals.

Susana Alonso

Viral, en definitiva, és un llibre que aconsegueix atrapar el lector encuriosit intercalant propostes sobre com afrontar la pròxima pandèmia que vindrà, per exemple, utilitzant la intel·ligència artificial, fer uns protocols on ens supranacionals coordinin la lluita contra el brot de l’epidèmia. Intercala ciència i historiografia amb referents de primer ordre i les seves biografies, com ara les de Johan Hultin, June Almeida, Louis Pasteur, William Coley, Jim Allison, Ramon Alemany o els mateixos Candelaria Gómez i Juan Fueyo. Tots ells tenen un denominador comú, que és guanyar la partida a les malalties, a vegades atacant el virus, d’altres fent del virus un aliat per acabar amb malalties en què fins ara no es pot pronunciar la paraula curar. I això l’escriptor i científic ho  aconsegueix fent un llibre científic i humanista.

Fa les seves reflexions mentre va caminant pels jardins del seu barri, on ens fa partícips de la seva consciència de privilegi, o qui sap si ens interpel·la, tot contemplant en una teulada un falcó de cua vermella que posa de forma règia atalaiant l’horitzó… “Segueixo sense trobar un lloc millor per estudiar el càncer”, assegura.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides