Es pot trigar mesos i fins i tot anys perquè en només un cap de setmana es creuin treballs que de cop sumin sinergies que s’han treballat de forma discreta durant molt de temps. El dia 2 de juliol el Govern de la Generalitat valenciana va iniciar un cicle de Converses Federals, començant per una reflexió sobre la futura organització de la governança europea, i al mateix temps va acollir, els dies 3 i 4, el XXVII Congrés de la Unió d’Europeistes i Federalistes (UEF) sota el lema “La nostra Europa federal-sobirana i democràtica”.
De sobte, València s’ha convertit en el centre del debat federal que s’ha establert entre els més de 200 delegats de diverses associacions de tots els estats europeus, reunits virtualment i presencialment.
La primera conversa per part del president de la Generalitat, Ximo Puig, en diàleg amb Enrique Barón, president de la UEF d’Espanya, i expresident del Parlament Europeu, ja ha assenyalat la necessitat de treballar el govern compartit multinivell, tant a nivell espanyol com europeu, posant en valor les 17 conferències de presidents durant la pandèmia i els esforços per plantar-hi cara de manera conjunta.
Federar és compartir, i la pandèmia va posar de manifest que les vacil·lacions dels mesos de març i abril del 2020, en què els estats europeus, van mostrar l’espectacle vergonyós de la competència per les mascaretes i el material de subministrament als hospitals, allunyaven els estats d’un futur compartit.
Els estats, que es creien sobirans i capaços de tancar fronteres contra el virus, van comprar a preus desorbitats i van convertir els veïns en adversaris. La reacció posterior, de la presidenta Ursula von der Leyen, amb la compra massiva de vacunes i la seva distribució a tots els estats, amb les dificultats afegides pels incompliments de la indústria farmacèutica, va començar a demostrar que altres polítiques eren possibles. I que tant la Unió Sanitària Europea, proposada per l’eurodiputat Domènec Ruiz Devesa, com les polítiques públiques destinades a plantar cara a la destrucció de la salut i benestar que està suposant el canvi climàtic, han vingut per quedar-se. Són polítiques públiques transnacionals que exigiran una nova forma de governar, amb governs compartits a diversos nivells. El govern multinivell, el govern compartit, requereix cultura federal, cintura federal, voluntat federal i un cert grau de passió federal.
S’ha comprovat la desconfiança ciutadana creixent enfront de les decisions dels polítics, de manera que un primer repte de l’Europa federal és la construcció social i federal de la confiança ciutadana. En les intenses sessions de debat, s’ha posat de manifest el paper que pot jugar la Conferència per al Futur d’Europa i la necessitat de la pedagogia federal envers la ciutadania europea, especialment obrint el debat als més joves.
Enfront de la competició entre estats, s’està imposant a Europa el Federalisme de la Solidaritat, i en aquest camp s’han compromès a treballar les delegacions i el nou Consell Federal de la Unió d’Europeistes i Federalistes elegit en aquest congrés. I encara que ens sembli nova aquesta forma de governar, ja havia estat dissenyada i pensada fa anys.
Vaig acabar la meva intervenció a les Converses Federals recordant que Francesc Pi i Margall va escriure una carta als demòcrates de València, el 20 de gener del 1881, en la qual, reflexionant sobre la relació entre municipis, províncies i estats, deia: “Unim així per la via de relació el que per la via interior aïllem; subordinem unes a les altres les diverses entitats polítiques en allò que tenen de comú, i deixem-les lliures i independents en allò que tenen de propi. No es presentarà, de ben segur, un sistema degovern més lògic i més adequat a la naturalesa de l’home”. I de la dona.
Fa 140 anys ja quedava clar, per l’autor de la primera Constitució federal, que el govern compartit, el govern de la relació, era i és la forma de govern més humana.
