Les defenses dels 34 excàrrecs del Govern de Catalunya -entre els quals es troben l’expresident Carles Puigdemont i el líder d’ERC Oriol Junqueras– a qui el Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions d’euros per la promoció exterior del procés, tenen fins demà per recórrer la fiança. Si les defenses presenten recursos, com explica Europa Press, la instructora del cas haurà d’estudiar les al·legacions i donar-los una resposta en un temps indeterminat, ja que la llei no fixa un termini concret.
Alguns dels encausats com els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, així com l’exvicepresident Oriol Junqueras, ja han presentat el recurs. Segons la Cadena SER, els acusats al·leguen la vulneració de drets fonamentals, consideren que el tribunal ha actuat amb arbitrarietat i defensen que la Generalitat té les competències necessaries per promocionar de manera legítima l’acció exterior en base a l’Estatut.
Europa Press assenyala que la presentació de recursos no repercutirà en el temps que queda als acusats per abonar la fiança requerida pel tribunal, un total de quinze dies que van començar a córrer el dimecres passat i que finalitzen el 21 de juliol. En cas que no dipositin els diners reclamats a temps, es procediria a l’embargament de béns.
L’abonament de les fiances i la resolució dels recursos que es puguin presentar comportaran el trasllat del cas a la Generalitat -com a representant de l’entitat pública perjudicada- i a l’acusació –Societat Civil Catalana i l’Associació d’Advocats Catalans-, per tal que puguin presentar una demanda en el termini de 20 dies. En cas que no se’n presentés cap, la peça es traslladaria al Ministeri Fiscal, que disposaria del mateix temps per formular una demanda. Si aquest òrgan tampoc ho fes, finalment s’ordenaria d’ofici l’arxivament de les actuacions.
El Govern català va aprovar un decret llei per la creació d’un fons de risc de 10 milions d’euros destinat a avalar les fiances dels excàrrecs acusats, una decisió que els partits de dreta han criticat durament i que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat amb contundència. El president català ha assegurat aquest dimecres al Parlament que es tracta d’una mesura legal i que “qualsevol servidor públic té dret a ser defensat per la seva administració”.
