El passat 20 de maig, els taxistes de Barcelona es van haver de tornar a mobilitzar contra la passivitat de les administracions local i autonòmica catalanes per fer complir la normativa a les flotes de les VTC (vehicles de transport amb conductor).
Queden lluny els temps en què es partia de la idea que un taxista era qui treballava amb el seu taxi i es guanyava la vida com a autònom en aquesta professió. Eren temps en què, per exemple, es va fundar la Cooperativa del Taxi de Barcelona, allà pel 1942, que va ser model d’èxit durant més de 50 anys.
La Cooperativa va arribar a tenir tallers al carrer Espronceda, al Poble Nou, amb fins a 40 empleats, així com una seu al carrer Berlín 4bis amb el mateix nombre de treballadors. En aquesta seu, la planta baixa es va destinar a recanvis i es van ocupar tres plantes destinades a gestoria, assegurances i la Mútua Nacional del Taxi. També va tenir un altre local al carrer Aragó, on es venien productes per a la llar, per pal·liar les penúries de l’època, que més tard es transformaria en botiga de recanvis de l’automòbil. Sens dubte, Cooperativa del Taxi de Barcelona era un referent en el sector del taxi amb socis també de fora de Barcelona (Igualada, Martorell, etc.).
La Cooperativa va tenir una caiguda important el 1998 que la va situar a prop de la desaparició. Molts taxistes van confondre l’onada de liberalitat paral·lela als Jocs Olímpics amb la no necessitat de treballar en comú. Aviat es va veure qui ocupava el paper de la Cooperativa: els sindicats vinculats a una emissora i les empreses privades.
En menys de dues dècades les multinacionals que pretenen controlar la mobilitat de passatgers a nivell mundial arriben amb força a Barcelona. Les VTC ja existien a Barcelona i a tot arreu dedicant-se a serveis especials, normalment d’alt standing, i coexistien amb el taxi. El problema sorgeix quan utilitzant aquesta via sí que es pretén competir i, fins i tot, desplaçar totalment al taxi, que té un sentit i una regulació pròpia.
Per aquest motiu la Marxa Lenta que van fer els taxistes de Barcelona el passat 20 de maig es va justificar amb: No inspeccions a VTC, No compliment amb els adhesius de control, incompliment dels descansos obligatoris per part de les VTC, incompliment dels temps requerits a partir de la precontractació, incompliment de la inspecció de la ITV, estacionament de VTC en llocs no autoritzats i competint directament amb el taxi i, en definitiva, incompliment del Reglament metropolità de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona).
Com és possible que els compromisos de fa només dos anys, que van tenir un pes important en el manteniment de l’alcaldia per Ada Colau, siguin avui foc d’encenalls?
Potser el problema de fons és que les VTC només són la baulsa següent d’una cosa que ja estava passant. L’ensorrament de la Cooperativa del Taxi va anar paral·lela al creixement de certes empreses privades dirigides per taxistes o persones de l’entorn del taxi que es van pujar a l’onada de les polítiques neoliberals, tan de moda des dels anys 90. Aquestes polítiques neoliberals van provocar desigualtats entre els taxistes a nivell econòmic i va ser la llavor per a l’entrada d’aquestes multinacionals disruptives, l’únic objectiu de les quals és obtenir el màxim rendiment, per la qual cosa no tenen escrúpols en explotar els treballadors, incomplir les normatives de cada país i emportar-se els beneficis a un paradís econòmic.
Sens dubte, amb la Cooperativa del Taxi de Barcelona els taxistes eren molt més lliures i iguals front al gran capital.
Empreses com Uber i Cabify són, en el fons, la universalització del conductor mal pagat que van portar aquelles empreses privades. Els sous dels conductors d’Uber i Cabify no arribaven als 1000 €. És un fet molt negatiu per als treballadors, en general, i per als taxistes que porten el seu propi taxi, en particular.
Per reconduir en la mesura del possible la situació, més d’un centenar de taxistes han decidit organitzar-se en una cooperativa per cohesionar el sector, lluitar pel seu lloc de treball, defensar el servei públic del taxi i el dret a la mobilitat dels ciutadans a un preu assequible, que està amenaçat per aquestes multinacionals.
Aprofitant que l’antiga Cooperativa del Taxi del 1942 encara existeix, van contactar amb el seu Consell Rector i es van disposar a aixecar novament la Cooperativa de Taxi de Barcelona. En poc més d’un any han transformat l’antiga Cooperativa en una empresa moderna, amb un ampli Consell Rector nou, una actualització dels estatuts, unes assegurances per a socis i no socis a bon preu i una app, Enjoy TeleTaxi, amb l’última tecnologia sense ànim de lucre. Totes les app privades tenen un cost mitjà d’uns 150 euros mensuals, els socis de la Cooperativa tenen la seva a un cost de 7 euros mensuals. És un exemple tangible que treballar en comú exigeix un esforç, però el resultat és quantificable i plenament beneficiós.
Queda molt camí per recórrer, però seguirem treballant per aconseguir que el cooperativisme torni a ser una realitat. I és que treballar en conjunt avui dia ja no és una opció per als que vivim de treballar: és una necessitat.
