Complir 18 anys és una condemna per als joves menors no acompanyats (MENA) que estan sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) de la Generalitat. Surten del sistema en condicions molt precàries, sense feina i sense recursos econòmics. Un fet que es complica, encara més, quan han de sol·licitar la renovació del permís de residència. En aquest moment el sistema judicial els situa al centre d’una tempesta perfecta. Segons l’Associació Noves Vies, una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la defensa i promoció dels drets humans, l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona està denegant més del 95% de les sol·licituds de renovació de permís de residència d’aquests joves perquè no tenen recursos econòmics propis, ja que una sentència del Tribunal Suprem no contempla els ajuts com a recursos econòmics.
La decisió de no renovació es pot recórrer davant un tribunal, però per això necessites un advocat d’ofici que, per llei, li correspon a tot aquell que no té recursos econòmics per pagar-se un i en aquest punt el Departament de Justícia de la Generalitat denega, de manera sistemàtica, el dret a tenir un advocat d’ofici als joves immigrants que acaben de sortir del sistema, ja que no poden confirmar que no disposen de recursos propis, en estar en un limbe legal.
En aquest punt convergeixen les dues administracions per posar encara més complicat l’assistència en aquests joves. No tenen permís de residència per què no tenen recursos econòmics, i no poden argumentar que no tenen recursos econòmics per què no tenen residència. Un peix que es mossega la cua i que està devorant aquests joves expulsats del sistema, com declara Albert Parés, advocat de Noves Vies: “Ens trobem amb joves, 18 o 19 anys que tenien permís de residència perquè han estat tutelats per la DGAIA, i quan es troben en el procés de renovació els hi deneguen per què no poden acreditar mitjans econòmics propis. Tenen dret a recórrer aquesta sentència, però no ho poden fer per què la Generalitat els hi denega el dret a tenir un advocat d’ofici, per què no poden acreditar que no tenen recursos perquè no tenen papers. És una vulneració de la tutela judicial”. Per Parés la sensació entre els col·lectius de defensa dels drets humans és que “és una manera de treure’ls de sobre, d’expulsar-los definitivament”.
Per acabar-ho d’adobar, tècnicament aquests joves estan en situació irregular i no tenen papers, per tant els Mossos i la Policia Nacional els poden obrir un expedient d’expulsió si els agafen. “La situació és molt greu”, denuncia Parés “i no som conscients del que estem fent una vulneració d’un dret fonamental que és poder recórrer una sentència. No els donem l’oportunitat. Els expulsem directament”.
