El govern de la Generalitat ha anunciat l’aprovació del Fons Complementari de Riscos dotat amb 10 milions d’euros per ajudar a ex-alts càrrecs catalans afectats per acusacions del Tribunal de Comptes a afrontar el pagament de fiances.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, l’ha presentat, en la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu d’aquest dimarts, com “una protecció de les nostres treballadores i treballadors” contra “elements d’indefensió que en aquests moments afecten servidors i servidores públiques i alts càrrecs, i que no estan coberts per les assegurances de la mateixa Generalitat”.
Vilagrà ha afirmat que no es tracta d’un fons ad hoc, sinó concebut per protegir tot el personal de l’administració catalana, però també ha adduït que “la repressió és molt dura”.
El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha assegurat que aquest fons públic no compromet patrimoni de la Generalitat de Catalunya, i que si es dicta una sentència ferma condemnatòria, el govern reclamarà els diners facilitats.
Així mateix, ha afegit que les tres característiques principals del fons són “solidesa jurídica, garantia per les persones afectades i eficàcia, que compleixi els objectius pels quals s’ha fet”. Giró també ha presentat tres requisits per demanar la cobertura del fons.
D’una banda, no pot haver-hi una resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions que són objecte de la protecció. D’una altra, el risc no ha d’estar cobert per altres pòlisses d’assegurances de la Generalitat. Per últim, s’exclouen els casos en els quals la Generalitat ha iniciat una acció o procediment disciplinari i sancionador contra les persones que reclama beneficiar-se de fons.
El titular d’Economia ha avançat que, d’entrada, aquests diners els gestionarà l’Institut Català de Finances, mentre no es designi una entitat gestora específica.
El Fons Complementari de Riscos s’aprova per decret llei del govern, que haurà de rebre el vistiplau del Parlament de Catalunya.