Darrerament tinc un pensament recurrent: recordo que a la meva àvia mai li vaig dir que vivia en parella perquè no ens havíem casat i això per ella hagués estat una heretgia! Hi havia òbviament un gap ideològic i generacional important, amb la meva àvia però és que clar, ens portàvem més de 50 anys! Actualment però, em passa que no m’acabo d’entendre amb moltes persones amb qui no me’n porto més de deu. Què ha passat? Sóc jo que sóc una carca? O és la societat en general -o hauria de dir moltes individualitats en general- han comprat del tot i sense adonar-se’n el model capitalista i neoliberal actual? D’exemples d’egoisme i manca de responsabilitat individual i col·lectiva lamentablement en tenim uns quants. Posem-ne un proper: els “segrestats” a l’hotel de Mallorca. Un altre: les persones en festivals com el Vida i el Canet Rock que hem pogut veure sense mascareta tot i ser obligatòria. I això m’ha fet pensar sobre on es troba actualment l’esquerra. On és la lluita compartida? On és la lluita per la igualtat en aquest munt d’egos i d’ individualitats que competeixen per tenir més drets i llibertats a costa de menysprear els propis deures i d’atacar els drets i llibertats dels altres? Em dona la sensació que l’esquerra com l’enteníem ha deixat d’existir, fagocitada per una societat que camina a passos de gegant cap a un major individualisme i egoisme, i per uns partits polítics que s’anomenen d’esquerres sense en canvi prendre mesures reals per a resoldre les enormes desigualtats de tot tipus a les que ens enfrontem, ja siguin de classe, de raça, de gènere o d’orientació sexual.
L’esquerra de la lluita col·lectiva ha estat enterrada pels mateixos partits que se’n diuen però que no fan res per derogar la reforma laboral, baixar la factura de la llum de forma real i redistributiva, acabar amb la precarietat laboral i l’atur cronificat. Partits que s’amaguen sota el paraigües de les polítiques identitaries per amagar les seves vergonyes, per no lluitar contra el sistema per imposar aquelles polítiques reals d’esquerres que poden aconseguir la igualtat real per a tots els éssers humans, siguin negres, blancs, gais, lesbianes o trans.
