Sense ratafia

Ni ratafia, ni llibres, ni passejades pels jardinets de La Moncloa. La primera trobada entre presidents –Pedro Sánchez i Pere Aragonès– a palau va ser austera, com el mateix Aragonès. És potser el republicà aiguader, bibliofòbic i poc botanòfil? Ho dubto. Però, a diferència del seu predecessor en el càrrec, Quim Torras -més especulatiu-, el pinedenc és més pragmàtic. Va anar de cara a barraca. Havia acudit a La Moncloa a parlar del seu llibre i no a fer amics, i es va centrar en la seva comesa. Diu que va demanar l’amnistia i el referèndum -després la portaveu María Jesús Montero ho matisava…-, i diu que va comminar Sánchez a seguir fil per randa el dictat del Consell d’Europa -un dictat que, sigui dit de passada, refusa l’amnistia i no contempla el referèndum-. Una hora i mitja de bla, bla, bla -el mateix temps emprat per Torra, però aquest cop sense jardinets-. Aquest cop, amb més prosa que poesia.

La tangibilitat de tot plegat indica que van acordar reprendre la taula de diàleg després de l’11 de setembre a Barcelona per parlar del conflicte polític, i la bilateral aquest juliol per debatre aspectes d’intendència -inversions i incompliments varis-. Demanar més després del que ha plogut potser és demanar massa. Van constatar també que les distàncies són abismals i que l’únic que els uneix és la voluntat d’enraonar, que no és poc. El botí de la trobada no sembla gran cosa, certament. Però, s’han donat dos anys per intentar-ho -en realitat, els dos anys és el crèdit que els dona la CUP-. Esgotat el termini, si no hi ha èxit la roda del hàmster tornarà a rodar.

Costa albirar en què i com es posaran d’acord els Peres -que el dia de la reunió celebraven el sant-. La solució de Sánchez passa per completar els indults dels presos independentistes amb més autogovern i millor finançament. L’independentisme entén que, com diu el refranyer castellà, per aquest viatge no feien falta alforges. Així, Aragonès insisteix un cop i un altre que la solució només passa per l’amnistia i el referèndum. Dos màxims difícils de minimitzar. Més i pensant que aquestes exigències poden necessitar canvis constitucionals, que Sánchez ni vol ni disposa de força suficient per tirar-los endavant.

I mentrestant, el Tribunal de Comptes reclama 5.4 milions d’euros a una quarantena d’alts càrrecs del Govern per l’acció exterior de la Generalitat. Entre ells, els de sempre: Artur Mas, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Vagi per endavant que vigilar el diner públic em sembla just i del tot necessari. Però fóra bo que qui ho fes tingués una mínima legitimitat per a fer-ho, i no fos un giny controlat pel Partit Popular que en el passat ja ha donat vergonyoses mostres de parcialitat. Ja se sap, la guineu no pot ni ha de cuidar les gallines.

Resumint, continuo sense veure com resoldre un conflicte tan enrocat com el català. No ho veig, almenys no sense ratafia.

(Visited 120 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari