El FC Barcelona ha assolit diversos rècords la temporada que va acabar el 30 de juny passat, entre els quals, els 16 títols obtinguts pel conjunt dels equips professionals, però sobretot la conquesta de les cinc Lligues espanyoles: Handbol, Hoquei Patins, Bàsquet, Futbol Sala i Futbol Femení.
No hi havia hagut un ple semblant en tota la història del club, confirmat per la disputa, a més, de quatre finals de la Champions, dues d’elles guanyades (Handbol i Femení) i dos plens difícilment superables, el triplet del Femení, inèdit i sense perdre ni un partit, i el de l’Handbol, que a més ho ha guanyat tot i ha acabat invicte.
L’altre “rècord”, només a l’abast d’un president com Joan Laporta i del seu “xèrif” Enric Masip, és haver tallat el cap a tres dels entrenadors protagonistes d’una temporada excepcional. A Andreu Plaza, l’últim a aixecar el trofeu de la Lliga amb el Futbol Sala, finalista de la Champions i guanyador de l’anterior edició, se’l va avisar que no es comptava amb la seva continuïtat. Xavi Pascual, l’entrenador del ple de títols i de partits en l’handbol, també va conquistar la Champions sabent que seria acomiadat. I l’últim, més sorprenent encara, ha estat Lluís Cortés, tècnic del Femení, al qual s’ha convidat a sortir després que, conegudes les queixes de les capitanes per haver jugat menys que altres anys, ha trobat zero suports de la junta directiva per a continuar liderant un equip imparable.
Si no ha caigut el de bàsquet és perquè abans, fa només dos mesos, la mateixa junta va acomiadar al director tècnic, Nacho Rodríguez, per posar al capdavant de l’equip a Juan Carlos Navarro, que havia fet campanya electoral a favor de Laporta sense el menor rubor i fomentat aquest relleu en harmonia amb el mateix entrenador, Saras Jasikevicius. I caldrà veure què passa amb l’entrenador d’Hoquei Patins ara que ha tornat al comandament de la secció un extècnic que va ser expulsat amb deshonors com Gaby Cairo.
Una altra qüestió de la qual ningú parla és de la paternitat dels èxits d’aquesta temporada de les seccions, probablement, per nombre de finals de Champions disputades, la millor de la història. No hi ha dubte, encara que no es proclami als quatre vents ni el mateix club hagi realitzat en el seu web una comparativa, que aquest és un llegat d’absolut èxit, indiscutible, de Josep Maria Bartomeu.
No és possible atribuir a la directiva de Joan Laporta, aterrada el 17 de març, el menor mèrit al marge sortir en les fotos en les celebracions i haver posat en dubte i assenyalat a cinc dels seus responsables, dos mànagers (basquet i hoquei patins) i tres entrenadors, fins a acomiadar-los, en els dos mesos últims, la fase clau, de la temporada.
Una especialitat de Joan Laporta, que va fer exactament igual amb Ronald Koeman, l’entrenador de Bartomeu, quan li va entrar el pànic després de guanyar la Copa del Rei i comprovar que el primer equip era capaç de guanyar la Lliga amb una remuntada èpica. En aquell moment, el mateix Laporta va transmetre dubtes i inseguretat a l’equip, en lloc de donar-li suport i confirmar a Koeman com a entrenador per a la pròxima temporada. Erràtic i empanat, el president va ajudar a estroncar la bona ratxa i, de fet, va convocar a Koeman per a acomiadar-lo en una reunió en la qual l’entrenador holandès li va aguantar el pols i li va cantar les veritats de l’equip, inclosos els seus tripijocs amb Messi i Piqué, especialment, quan s’estaven jugant el títol.
