Corre el pànic al Barça davant el problema de la continuïtat de Messi

Part de la junta directiva i dels executius creuen que només un ‘miracle’ de Laporta, com el de l'aval, pot salvar l'operació

Leo Messi
Leo Messi

Al quarter general blaugrana, en els despatxos nobles de les oficines, ha començat a córrer el pànic davant la perspectiva que la renovació de Leo Messi comenci a complicar-se. L’angoixa i una certa desesperació dominen les sensacions dels responsables directes de tirar endavant una operació que, ara com ara, no sembla viable.

Atrinxerats per un mur mediàtic que, al contrari, aviva el foc de la proximitat i l’èxit de l’operació, en el nucli dur de la junta no hi ha recursos ni contramesures que no sigui esperar un altre ‘miracle’ del president com l’aval aconseguit sobre la campana el 17 de març passat.

Aquesta vegada, no obstant això, el president de la Liga de Fútbol Profesional (LFP), Javier Tebas, no sembla estar per la labor. Tampoc anirà en contra seva, encara que no li faltin ganes pel seu paperot de titella de Florentino Pérez en la fantasia de la Superlliga, però sí que li ha deixat marcada molt clarament la línia vermella que no pot creuar. El Barça necessita alleujar en 200 milions la seva massa salarial abans d’intentar donar entrada al nou contracte del davanter argentí.

Per cada 100 milions que rebaixi de l’import de les fitxes compromeses, el club blaugrana pot incorporar un contracte, o varis, de 25 milions. És el resultat de les pèrdues enormes que s’esperen del pitjor any de la covid, de l’alt cost de les fitxes i també de la inacció absoluta de la nova directiva, incapaç de desenvolupar un pla de xoc més enllà de demanar diners a Goldman Sachs sense donar massa explicacions. No és només un problema de poder pagar els compromisos adquirits, és que encara fent-hi front, l’LFP exigeix deixar anar molt de llast.

Joan Laporta ha resolt una part del problema, la més fàcil i còmoda, que era oferir-li a Messi un contracte de dos anys, pel mateix que guanyava o fins i tot més, pagable en quatre anys com a jugador (caldrà veure si això és legal) i els anys que faci falta com a ambaixador. El problema augmentat que això li ha suposat és que la resta de les “vaques sagrades” del vestidor no accepten una rebaixa de la seva fitxa ni estan disposats, tampoc la resta de la plantilla, a ser carn de traspàs, amb el risc de veure minvades les seves contraprestacions.

L’estratègia mentidera de Joan Laporta ho complica encara més tot quan, a més, li ha promès a Messi un gran equip amb els reforços de primera línia que garanteixin disposar d’un equip competitiu en la Champions. Ara com ara només ha portat els reforços que ja havia lligat Bartomeu, Éric García i Memphis Depay, gratis, a més del Kun Agüero, l’amiguet que ha demanat Leo i que Laporta li ha portat en prova i senyal de les seves bones condicions.

Bartomeu havia deixat embastada la solució del Barça Corporate (uns 200 milions d’ingressos per a contrarestar el terrorífic tancament de la temporada 2020-21) i la quimera de la Superlliga, el clau roent al qual Laporta es va agafar, creient en els 350 milions promesos per al mes de maig, milions que mai van arribar ni arribaran perquè el Madrid i la Juventus s’han quedat sols, amb el Barça de comparsa.

Sempre sota la llei del mínim esforç, Laporta no s’ha mogut més enllà de confiar que Tebas li ho ajusti o, arribat el cas, com és el seu costum, saltar-se les normes i deixar que sigui l’LFP la que freni les seves intencions. En aquest sentit, pot ser que aquest divendres s’asseguin a parlar a Madrid o per vídeo-trucada segons algunes fonts. Laporta insisteix a trobar una solució no traumàtica o, a l’inrevés, desfer-se de mitja plantilla per la via de la rescissió de contracte sense que ningú sàpiga quines greus conseqüències pot comportar. Com a capaç, és capaç de tot si se sent acorralat.

En l’altre front, el de la reducció de salaris, tampoc ha avançat. Si Josep Maria Bartomeu va reduir un 12% la massa salarial directament el 2019, decisió que va provocar un extraordinari malestar en la plantilla, en el curs anterior la Junta Gestora de Carles Tusquets només va aconseguir diferir part dels pagaments amb els corresponents interessos. Ara sí, els terminis i les expectatives de la resolució del cas Messi comencen a asfixiar a una junta que, contràriament als seus eslògans electorals, no està sent capaç de tirar d’experiència i d’ofici per a resoldre els molts problemes que se li acumulen.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides