Les fotos de Colón i el futur de la dreta espanyola

La dreta i l’extrema dreta van aprofitar l’onada de calor del segon cap de setmana de juny per tornar a exhibir tota l’artilleria contra l’independentisme i intentar reproduir la famosa foto de Colón. Una foto que, aquest cop, no va poder ser perquè gat escaldat d’aigua no en vol veure i el PP i C’s ja van fer prou maniobres per allunyar-se dels d’Abascal, que en això de fer onejar banderes, confraternitzar amb els franquistes i cantar El novio de la muerte son els millors.

Dels 45.000 manifestants que hi va haver a la manifestació contra “el relator” als 25.000 que hi ha hagut aquest cop convocats per Unión 78, hi ha un bon tros. Fins i tot, si hi afegim que a Barcelona només 200 persones van seguir la crida, podríem pensar que a cada bugada hi han perdut un llençol. Però, més enllà de veure com Casado s’amagava de la multitud i permetia que Díaz Ayuso capitalitzés tot el lideratge del PP, o observar com Arrimadas ja no sap com posicionar el seu partit en un ecosistema que sembla foragitar els taronges, la manifestació de la plaça de Colón només va servir perquè Vox pogués continuar construint la seva narrativa. Perquè en això està instal·lada la dreta espanyola quan parla de Catalunya: més enllà de propostes concretes i voluntat de solucionar el conflicte, a la dreta i l’extrema dreta espanyoles només els interessa mantenir viu el relat del “trencament” o la “sedició” com a eina de desgast cap al govern de Pedro Sánchez.

Ni desgast contra l’independentisme, ja que hem pogut comprovar com a cada exabrupte judicial intern hi ha un tribunal europeu que esmena la justícia espanyola. I, malgrat que l’independentisme té els seus propis problemes de relat i les seves pròpies ràtzies internes, quan porta el seu cas a Europa hi ha qui no considera que estiguin tan sonats com volen fer veure els promotors de la fracassada foto de Colón. PP, Cs i Vox van sortir a manifestar-se, uns perquè no sigui dit que donen l’esquena als seus votants, els altres perquè els encanta fardar envoltats de banderes i alguna simbologia franquista. Però, cap d’ells ho va fer pensant ni un sol moment en Catalunya, on el gran debat no es mou entre els paràmetres que plantegen sinó que el carril central l’ocupen tots aquells que, d’una manera o altra, tenen ganes de buscar una solució negociada al conflicte polític. Fins i tot, el Cercle d’Economia.

A Catalunya no sé si s’obre un nou temps polític aprofitant el canvi de president a Palau i de líder de l’oposició al Parlament, però sentir a Salvador Illa i Alba Vergés convidant-se a un àpat per reviure els vells temps aprofitant que eren entrevistats col·lectivament al Via lliure fa pensar que, si més no en les formes, podem anar millor. I, com que la política també són formes, si comencem per aquí potser hi haurà més bona sintonia a l’hora de fer passos ferms per arribar d’una vegada per totes a algun punt d’acord. Els indults només són una solució parcial al conflicte, i mai més ben dit, perquè ni ajuden a acabar amb la creuada judicial contra tants i tants ciutadans que han estat represaliats ni solucionen el problema de l’exili. Un exili que, ja s’ha vist, podia ser una carta guanyadora a llarg termini malgrat la pena de passar anys allunyats dels qui més estimen.

Susana Alonso

L’Espanya messetària i política cada dia està més allunyada de la Catalunya real. Perquè, fins i tot amb el tema dels indults, el qui ara és ministre Miquel Iceta va llançar ja fa temps un globus sonda que els posava a l’agenda política. El què no pot passar, però, és que els indults siguin ara el primer i últim pas del PSOE –i conseqüentment del PSC– a l’hora d’intentar acostar posicions amb l’independentisme. Igualment com l’independentisme és plural, i hi ha qui és més o menys pragmàtic, també el PSOE ha viscut immers en múltiples baralles internes que no l’han deixat avançar com a partit que posi en valor la diversitat natural dins del territori espanyol, com sí que va passar a Suresnes.

A l’extrema dreta li ha agradat treure’s novament les caretes a Colón, i avisar a PP i Cs que monopolitza el discurs de la confrontació. Amb Cs en procés de liquidació, el PP només té dues opcions: acabar de confraternitzar amb el filofranquisme i arriscar-se a conviure amb l’amenaça permanent de l’OPA de Vox, o modernitzar-se i refugiar-se en un liberalisme europeu ben entès que –malgrat que li faci plantejar moltes coses– no ha d’oblidar que va treure els millors resultats quan dins del partit alguns el van abraçar, com Josep Piqué.

(Visited 93 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

1 comentari a “Les fotos de Colón i el futur de la dreta espanyola”

Feu un comentari