Durant molt –massa– temps, el que les xarxes socials, i especialment Twitter, sentenciava, condicionava molt la vida política catalana. Durant molt temps, si una decisió política provocava enrenou i un seguit de piulades en contra, una gran virulència criticant-la i una allau d’insults i exabruptes des de perfils anònims, hi havia polítics que feien marxa enrere. Tot Catalunya recorda les anades i vingudes amb la DUI en funció, entre altres coses, de les valoracions dels tuitaires a cada moment.
Amb la caiguda en desgràcia del Govern de Quim Torra semblava que aquesta tendència havia quedat arraconada. La formació del nou executiu i la presidència de Pere Aragonès apuntalava aquesta idea. Però la visita del rei Felip VI a Barcelona va fer tornar a velles pràctiques. Després que Aragonès delegués la seva presència en un sopar amb el monarca en el vicepresident, Jordi Puigneró (JxCat), després que el seu equip confirmés a la premsa que hi aniria i després que la portaveu del Govern anunciés l’assistència amb normalitat, Twitter va engegar la maquinària per titllar de traïdor i botifler el vicepresident per seure a taula amb el rei dels espanyols. Per a sorpresa de molts, les xarxes van tornar a condicionar la política: Jordi Puigneró va fer marxa enrere, va renunciar a anar-hi i Aragonès li va acceptar la renúncia.