Per què les penyes del Barça ja estan en guerra amb Joan Laporta?

Les penyes del FC Barcelona, constituïdes orgànicament en una Confederació Mundial independent i inscrita com a tal en el registre d’associacions esportives, són el primer col·lectiu a enfrontar-se a la nova directiva del FC Barcelona. El motiu és l’acomiadament del responsable executiu d’aquesta Confederació, Joan Camps, històric responsable i líder del llarg camí que durant els últims anys han dedicat les Penyes a unificar, legalitzar i coordinar fins a un total de 1.400 penyes per tot el món entorn d’una estructura estable, democràtica i, fins on ha pogut, independent des del punt de vista econòmic.

Al cap de poques hores de ser acomiadat del Barça com a empleat, la Confederació Mundial es va reunir en un plenari urgent per a mantenir-lo en el seu lloc, amb càrrec i sou. No es tracta, per tant, d’un conflicte legal o laboral sinó d’un pols que amenaça de reobrir la vella ferida entre Joan Laporta i les penyes, a les quals va tractar amb menyspreu i ignorància durant la seva primera etapa en el Barça.

Encara que durant la campanya electoral va demanar perdó i va aparèixer com un futur president disposat a admetre el seu model de governança, el primer que ha fet ha estat escapçar a una de les persones clau, Joan Camps, que efectivament estava treballant per a la Confederació de Penyes com a primer executiu en comissió de servei.

La relació del club amb la Confederació ve regulada per un conveni que estableix amb claredat l’aportació del club en forma d’instal·lacions i personal posat a la seva disposició procedents de l’antic departament de Penyes del FC Barcelona, així com una aportació econòmica procedent d’un percentatge dels ingressos dels patrocinadors principals. Per part seva, la Confederació aporta bona part del carnet de penyista, que té un cost de 2€ sobre una base social de 165.000 penyistes aproximadament.

La maniobra de Joan Laporta no busca una altra cosa que provocar un canvi en les estructures de poder de la Confederació, primer acomiadant a Joan Camps i després, com es veurà, assetjant al seu president, Antoni Guil, amb el qual no vol ni té cap relació. Alfred Bosch, antic empleat del departament de Penyes en l’època de Laporta és el recanvi preparat per a prendre el comandament executiu. La qüestió, no menor, és que la Confederació disposa del marge d’autonomia suficient per a mantenir a Joan Camps en el seu lloc.

Aquesta ha estat la seva reacció de moment, a les portes d’un procés electoral intern previst per a dins de molt poques setmanes, que ara adquireix una importància cabdal i decisiva per a mesurar les forces en aquesta guerra oberta.

Fonts de la Confederació han confirmat que Joan Laporta va participar en el plenari previ a l’assemblea, on els presidents de la cada Federació tenen rang de compromissaris, assegurant que la respectava i que no hi hauria canvis en la dinàmica d’aquesta relació. Això va ser abans de l’assemblea, clar. Per cert, que el directiu responsable de les Penyes, Joan Ignasi Macià, no va assistir a aquesta reunió entre el president i el plenari en un gest molt propi i significatiu del desgovern intern d’aquesta junta directiva.