Els Pujol volien reconstruir a Amèrica el seu “imperi perdut” a Catalunya

L’informe de la Fiscalia detalla els nombrosos negocis que el fill primogènit va emprendre a l’altre cantó de l’Atlàntic

El veritable imperi empresarial dels Pujol no el van forjar a Catalunya, sinó a l’altre costat de l’Atlàntic: van voler fer negocis a Puerto Rosario (Argentina), a la República Dominicana, a tot Centreamèrica, però, sobretot, a Mèxic i als Estats Units. Per alimentar a les seves empreses americanes, Jordi Pujol Ferrusola va fer servir una intricada xarxa d’enginyeria societària amb el propòsit d’esborrar el rastre dels diners: “Els acusats van utilitzar estructures societàries de tercers darrere de les quals van ocultar els seus interessos econòmics, tenint en compte que d’una part d’aquests fons invertits se n’ignora la procedència, i uns altres van ser fons amb origen als comptes d’Andorra”, afirma la Fiscalia Anticorrupció.

A Mèxic, Jordi Pujol Ferrusola es va concentrar en el negoci del joc i va arribar a infringir la legislació mexicana del sector. Però el seu gran pelotazo el va fer en el sector immobiliari, on, d’una sola tacada, simulant operacions d’inversió, va obtenir uns beneficis de gairebé 13,5 milions d’euros “amb la simple aportació d’un pes mexicà”. Aquest exorbitat guany el va aconseguir Pujol “amb la participació de Luis Delso, conseller delegat del grup Isolux”. Aquests guanys, a més, els va aconseguir en el temps rècord de tres mesos.

El secret pel pelotazo va ser cedir, per un pes mexicà, una participació d’un 21,5% d’un fideïcomís a la societat Iniciatives Marketing Inversions (Imisa), de Jordi Pujol, el setembre del 2006 (en realitat, es va detectar l’enviament d’una mica més d’1,7 milions de dòlars dels comptes d’Imisa a Andorra a Mèxic per a la “gestió del fideïcomís”). El desembre d’aquell any, Imisa transmet la seva participació a Juandro Consultores per 15.278.804 dòlars. Es tractava del projecte Azul de Cortés, un complex immobiliari a la Baixa Califòrnia. Poc després, Juandro Consultores va vendre el projecte sencer al grup Isolux Corsan per 79.286.000 euros.

Els diners cap a Mèxic, no obstant, es van canalitzar preferentment a través de les societats Ecrem (és el nom de Mercè, l’esposa de Jordi Pujol Ferrusola, a l’inrevés), Imisa, PMC, IRPS i Active Translation. La primera d’aquestes, Ecrem, es va constituir el 13 d’octubre del 2005. No es coneixen tots els moviments dels comptes, però la Fiscalia acredita que entre el 2004 i el 23 de març del 2012 des del compte d’Ecrem es va enviar als comptes de Jordi Pujol i Mercè Gironès la quantitat d’1.364.000 dòlars pel concepte de “devolució de préstec”. No existien, no obstant això, sortides dels seus comptes cap a Ecrem, per la qual cosa el Ministeri Públic sospita que feien servir la xarxa d’empreses mexicanes per repatriar els diners i blanquejar-los.

L’hotel El Encanto

Sí que hi constaven, no obstant, sortides de diners del matrimoni cap a la societat Encanto Inc, una empresa mexicana propietat de Sergio Kam i Rafael Aragonés Pardo. Aquesta companyia era l’encarregada de la construcció i la gestió de l’hotel El Encanto, un complex de luxe a Acapulco, on s’hi va casar la filla de Pujol i Gironès. Jordi Pujol Ferrusola va entrar com a soci en aquest hotel el 14 de desembre del 2005, amb la inversió d’1,5 milions de pesos (116.693,37 euros), que van ser aportats per Ecrem, encara que es desconeix com van arribar al seu poder.

Encanto Inc també va ingressar diners en un compte de l’HSBC, però provinents d’Imisa, una altra de les companyies de Jordi Pujol Ferrusola, sota el concepte de “participació de residents en capital de no residents” i “inversions espanyoles en béns immobles”. En total, el fill primogènit hi va aportar 1.358.000 dòlars.

Però els seus negocis no es quedaven aquí: el 14 d’octubre del 2008, el fill gran dels Pujol va transferir des d’Andorra més de 200.000 dòlars a favor de la societat Niles Spring Corp, una empresa constituïda a les Illes Verges, propietat de Sergio Kam, un dels socis d’El Encanto. “Això significa que aquestes sortides de divises van tenir la funció de finançar aquesta inversió a l’hotel El Encanto, inversió en la qual van participar els acusats a través dels fons que tenien en comptes d’Imisa”, relata la fiscal Belén Suárez. Segons aquest relat, els socis d’Encanto Inc van invertir 11,8 milions de dòlars, dels quals Jordi Pujol Ferrusola en va portar una mica més de 4,5 milions. “Es desconeix l’origen d’aquests fons”, assegura l’escrit del Ministeri Públic.

Després que s’hagués iniciat la investigació dels Pujol, el matrimoni va declarar davant el jutge que van fer aportacions a Encanto Inc per dues vies: “Una aportació personal de tots dos acusats d’1,5 milions de dòlars i 2,3 milions de dòlars que els havia prestat el també acusat Bernardo Domínguez Cerecedes”. Els extractes dels comptes no mostren aquestes sortides de diners. Però el més important és que la declaració del matrimoni permet sospitar que Domínguez era un dels seus testaferros a l’altre costat de l’Atlàntic.

El testaferro mexicà

La Fiscalia sosté que l’ajuda d’aquest testaferro els va servir “per ocultar no només l’origen de fons invertits a Mèxic, sinó també ocultar els beneficis obtinguts una vegada es va iniciar aquest procediment”. I, el més curiós del cas: “Aquesta col·laboració va començar amb la presentació d’un contracte de préstec datat el 22 de desembre del 2005, legalitzat l’any 2017”. Aquesta dilació en el temps també fa sospitar que tot pot ser una maniobra per evadir responsabilitats penals.

Segons el contracte esmentat, l’empresa Promotora Hotelera Vallarta de Domínguez presta a Ecrem 2,3 milions de dòlars, a retornar en 12 anys. Els diners els ingressa la societat Wrottesly LLC. Però tot sembla ser una pantalla, perquè en els comptes d’Ecrem mai hi van ingressar aquests diners, per la qual cosa se suposa que el testaferro i Pujol van simular el préstec per justificar el moviment de fons de procedència desconeguda.

La societat Encanto Inc es va vendre per 10 milions de dòlars l’any 2010, i al matrimoni Pujol Gironès li van correspondre 2,5 milions, ja que el seu percentatge era del 25%. “El pagament es va fer mitjançant una permuta, en la qual se’ls van adjudicar uns apartaments a Puebla”, relata la fiscal. Tampoc en aquest cas existeixen documents sobre aquesta liquidació ni sobre la devolució d’alguns diners o compensació per la venda de l’hotel, l’únic actiu de la societat.

La Fiscalia sí va descobrir que el desembre del 2013 Pujol i Gironès van fer una ampliació de capital de 30 milions de pesos, que va ser subscrita íntegrament per Promotora Hotelera Vallarta, l’empresa del suposat testaferro. Però no es va desemborsar cap quantitat, “perquè el que es va fer va ser capitalitzar el contracte de préstec del 22 de desembre del 2005, sense perjudici de quedar un saldo a favor dels acusats Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès Riera, de 400.000 euros, ja que l’únic capital que tenia Ecrem era, segons afirmaven els acusats, els apartaments que es fan constar en la comptabilitat, però el valor d’aquests és superior al de la quantia de capitalització del préstec”.

Jordi Pujol Ferrusola va simular diversos contractes de préstecs amb Bernardo Domínguez per justificar el moviment de fons cap a Mèxic des d’Andorra. Així, tots dos van simular que el mexicà li prestava al català 6 milions d’euros a retornar en sis anys. La intenció era poder ingressar 2,4 milions d’euros als comptes de la Fundació Kopeland. El 2010, Domínguez li tornava a prestar un milió de dòlars, a retornar en quatre anys. “En relació amb aquests dos contractes, no consten ni s’ha acreditat cap dipòsit o transferències realitzades pel senyor Bernardo Domínguez o mercantils seves”, diu l’informe de la Fiscalia.

L’operativa va servir perquè, quan els Pujol confessessin i reconeguessin que tenien diners a fora, el primogènit comencés a enviar remeses de milions d’euros cap a Amèrica, adduint que eren per pagar “préstecs més interessos”. Així, una setmana després de confessar els comptes secrets, Pujol Ferrusola va enviar 2,4 milions a l’empresa Anzuelo Soluciones des d’un compte de la Fundació Kopeland; i va enviar gairebé 1,7 milions d’euros a la mateixa societat des d’un compte d’Active Translation; i 283.000 euros més des d’un altre compte d’aquesta societat, també a Anzuelo Soluciones, una societat vinculada a Bernardo Domínguez.

El 2015, quan Anzuelo ja havia canviat de nom, Pujol hi va tornar a enviar 1,5 milions de dòlars des de la seva societat Inter Rosario Port Service i 500.000 euros més des d’Active Translation. Aquestes quantitats es van intentar fer passar com a inversions per comprar accions d’una societat anomenada Plantaciones Tehuantepec, que era una filial de Plantaciones Forestales (el nou nom d’Anzuelo). En total, després de la confessió dels comptes secrets, Jordi Pujol Júnior va fer desaparèixer més de 4 milions d’euros en suposades inversions a Mèxic.

Bernardo Domínguez, a més, va servir “com a gestor dels interessos de l’acusat Jordi Pujol Ferrusola a Mèxic, i li va donar cobertura per poder rebre fons a Espanya, quan s’havia acordat, en el marc de la instrucció, el bloqueig dels seus comptes bancaris”. El 2018 es va caçar una conversa entre tots dos en què el mexicà li deia que podria enviar-li a España entre 2 i 5 milions, i Pujol li responia: “Has de rematar-ho, rubricar-ho i segellar-ho en una caixa forta”.

Amb anterioritat, des del 1997, Pujol havia comprat també terrenys a Mèxic, que van ser pagats des dels seus comptes andorrans a José de Alba, propietari de les empreses Residencial Balvanera i Complejo Industrial Balvanera, unes instal·lacions de luxe d’hípica on se citava l’alta societat mexicana. En total, hi va transferir més de 334.000 dòlars, que van ser abonats per la societat Crena, situada al paradís fiscal de Madeira, però amb fons que li havia fet arribar Pujol des d’Andorra.

El negoci dels casinos

En 2013, Pujol va fer aflorar també una cessió de drets per més de 300.000 dòlars que suposadament li devia l’empresari Carlos Riva Palacio a Imisa, però mai es va saber res més d’aquests diners. També va destapar una altra cessió de més de 195.000 dòlars. I, finalment, Carlos Riva reconeixia un altre deute d’1.358.934 euros a Active Translation. Aquestes quantitats, oficialment, mai es van arribar a pagar per vies legals. Pujol i la seva esposa van declarar davant el jutge que aquests diners es corresponien amb un “contracte de mutu interès subscrit entri Active Translation i el senyor Benjamín Buzalí Aguilar”, del qual era “obligat subsidiari el senyor Carlos Riva Palacio”.

La instrucció va descobrir també que Jordi Pujol Ferrusola va ser el que va organitzar la firma de 16 contractes entre Grupo Haklaab, propietat de Carlos Riva, i la societat Claremont, controlada per Francesc Robert, soci i testaferro dels Pujol a Andorra.

Gràcies a aquests contractes, la societat de Mèxic es va embutxacar en només uns mesos (entre el 2009 i el 2010) gairebé 6,9 milions de dòlars i 4.185.000 euros. L’objectiu d’articular aquests préstecs era “no només d’ocultar l’existència d’importants quantitats de diners de les quals es disposa al marge de la jurisdicció espanyola, sinó també ocultar que aquestes quantitats realment són inversions en empreses l’objecte de les quals és el joc, els casinos i les apostes, com passa amb la mercantil Pringsa (Promociones e Inversiones Guerrero SA), la qual cosa contravé també la normativa del joc a Mèxic”, diu la fiscal en el seu informe.

Segons la comptabilitat d’Active Translation, aquesta societat de Jordi Pujol té el 16% de la Companyia Ahis SA, “una de les adjudicatàries de l’explotació del joc a Mèxic”. A més, el primogènit dels Pujol va transferir des dels seus comptes gairebé 2,1 milions de dòlars a Comercializadora Haklaab, del sector del joc. Amb Carlos Riva, el matrimoni Pujol va crear la societat Avanti, a Delaware, a la qual la societat Imisa va transferir entre el 2006 i el 2009 gairebé 1,4 milions d’euros. Després van pretendre declarar aquestes transferències com a préstecs fallits.

“No obstant, no van poder aportar cap document que reflectís contractes de préstec, liquidació d’interessos, documents relatius a les inversions realitzades o qualsevol altre document de caràcter mercantil respecte a la mateixa societat Avanti Alliance LLC”, afirma la Fiscalia Anticorrupció.
A Delaware -que funciona com un paradís fiscal dins dels Estats Units- també van crear les societats WG Scorpion LLC, 1CE LLC i Encore Joint Venture, a través de les quals Pujol va evadir diners.

***Podeu llegir el reportatge sencer a l’edició de la revista EL TRIANGLE d’aquesta setmana que està als quioscs

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides