La negociació sobre Catalunya ja ha començat. El primer pas ja està fet. Els indults aprovats pel Consell de Ministres porten a casa seva els nou polítics empresonats després de la sentència del Tribunal Suprem pels fets d’octubre de 2017.
El mateix Suprem, que va informar en contra d’aquests indults ja ha resolt que ni cal esperar a la preceptiva publicació al BOE per decretar la llibertat per Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Josep Rull, Quim Forn. Raül Romeva i Jordi Turull.
Ara, si se segueix el manual de les negociacions, és al sector independentista el que li toca portar a la pràctica quelcom que serveixi per la primera trobada entre els equips negociadors.
No esperem un acord ràpid. Els bons acords són lents, però segurs. El que primer cal pactar és el desacord final. Amb aquest desbrossat, tot és més senzill.
Pedro Sánchez sap que s’està jugant el seu futur. Malgrat els qui creuen que Sánchez ha perdut i que no guanyarà les properes eleccions (falten dos anys!!!), cal tenir en compte que els indults són ben vistos per tres quartes parts de la ciutadania catalana. A Espanya, s’acosta al 40%. Hem vist com la dreta espanyolista de PP, Vox i Ciutadans no han aconseguit una forta protesta al carrer. A Catalunya, ha estat el sector unilateralista (CUP i una bona part de JxCat) qui s’ha mostrat contrari als indults. Seria una perversió, potser, que aquests independentistes preferissin que els nou seguissin complint la pena a la presó i que no estiguin en llibertat.
Però, potser sí que ho prefereixen. Amb els 9 en llibertat, se’ls trenca el discurs. Elisenda Paluzie ho va reconèixer, per més que després va matisar l’opinió.
Ha arribat l’hora de la política, que és el que l’independentisme ha reclamat des de bell antuvi. Amb Mariano Rajoy es va abandonar la política per judicialitzar un conflicte polític. En mans dels jutges, el poder executiu perd qualsevol moviment i ha d’esperar la sentència ferma per indultar i tornar a la política. La manca de cultura política i jurídica d’una gran part de la classe política confon a la ciutadania. La separació de poders sí que existeix a Espanya, malgrat que alguns ho neguin. Tant és així que des de les instàncies internacionals s’ha aplaudit aquest indult.
Ara falta per veure què passa amb els polítics que viuen a Suïssa, Bèlgica i Regne Unit.
Malgrat tot, la negociació ja ha començat. I aquesta no es farà només en la taula pública entre els dos governs. La bona negociació serà la que es farà fora dels focus, sense presses. Posant per davant el desacord de l’acord. I en dos anys votarem transformar l’Espanya autonomista en una Espanya plurinacional, pluricultural i plurilingüística.
