Cs ja pateix les conseqüències de la seva patacada

Les darreres convocatòries electorals han deixat Cs tremolant. Perdre fins a 47 diputats al Congrés, passar de ser la primera força a Catalunya a tenir només sis escons al Parlament i ser el darrer grup, quedar-se fora dels parlaments de Madrid o Galícia, i la constant fugida de càrrecs i militants cap al PP, ha fet que el partit estigui passant el seu pitjor moment polític i també econòmic.

El partit que desenes d’empreses i bancs finançaven, ara arrossega deutes i no en té ni per a pipes. La formació que convocava milers i milers de persones en manifestacions o operacions per treure llaços grocs, ara pateix per omplir un carrer. I totes dues circumstàncies es van fer més que evidents la setmana passada a la concentració que Cs va fer contra els indults dels presos independentistes a Barcelona.

Lluny dels actes de masses i amb escenografia nord-americana, la concentració no va reunir ni les persones que Cs esperava –tot i haver posat ja l’expectativa baixa–, i la infraestructura no va comptar ni amb grans tarimes i panells, ni amb globus ni banderes, ni un trist sistema perquè la premsa pogués agafar el so dels discursos. I és que Cs no és el que era. I si hem de jutjar per com van les coses últimament, no és ni la meitat de la meitat del que era. La patacada no va ser només electoral, sembla ser.