Les energies renovables: una oportunitat i a la vegada una amenaça

L’ús massiu dels combustibles fòssils, que han estat la base del creixement econòmic dels darrers 150 anys, apropa el seu esgotament. D’altra banda, hi ha un amplíssim acord científic que la seva combustió allibera quantitats ingents de CO2, gas que provoca el canvi climàtic, amb l’escalfament de la Terra. Per tant, no queda altre remei que deixar d’utilitzar carbó, gas i petroli si es vol complir l’Acord de París del 2015 de limitar a un màxim de 2ºC l’increment de la temperatura mitjana de la Terra en relació amb la situació preindustrial.

El Parlament Espanyol acaba d’aprovar una Llei de Canvi Climàtic, que pretén la descarbonització total del país a l’horitzó de l’any 2050. Per assolir aquest objectiu cal desplegar les energies renovables, que no produeixen CO2 i a més són inesgotables.

L’abandonament dels combustibles fòssils i el tancament de les centrals nuclears a partir del 2030 farà que fins al 2050 hàgim de produir de manera diferent almenys la meitat de l’energia elèctrica que consumim actualment; l’electricitat és a Espanya només un 25% del consum total d’energia. A aquest procés se l’anomena “transició energètica.

Les energies renovable son absolutament necessàries i desitjables. Penso, però, que no qualsevol energia renovable, feta de qualsevol manera, és bona. També l’alimentació és imprescindible, però segons què es menja la salut queda greument afectada. S’està seguint un model d’implantació que reprodueix el que es va aplicar en el cas dels combustibles fòssils: grans centres de producció allunyats dels centres de consum, i unes pèrdues d’un 15% de l’energia produïda en el transport. No en va quasi el 60% de la producció de renovables de tot l’Estat correspon a les mateixes sis grans companyies energètiques tradicionals.

Tal com es fa la transició energètica en el camp elèctric no és un veritable canvi de model global; només es modifica el sistema de producció i tota la resta segueix fil per randa el que ja coneixem, incloent-hi el pas per un comptador. Continuarem sent consumidors, sotmesos a estrambòtiques lleis del mercat, quan podríem ser productors. Cal avançar cap a un model descentralitzat, el que no era possible fer amb els combustibles fòssils o l’energia nuclear.

Estem assistint a una floració de projectes per implantació d’energies renovables, a causa de canvis legislatius i també dels fons Next Generation EU per pal·liar els efectes de la pandèmia (750.000 milions d’euros). Quasi un 30% dels que rebrà Espanya es dedicaran a la transició energètica.

Les empreses promotores han vist que és el seu moment. Potser el cas més paradigmàtic i més perillós a casa nostra és el projecte (que ha començat a moure’s) d’instal·lar un parc eòlic marí al golf de Roses, amb aerogeneradors flotants de 258 metres d’altura (la torre central de la Sagrada Família, quan estigui acabada, en tindrà 172) i amb una potència total de 1.000 MW (com un grup de la nuclear d’Ascó). Si aquesta macrocentral es construís, produiria importants impactes ambientals, paisatgístics, econòmics i socials que no es compensarien amb suposats beneficis (no demostrats ara per ara), més enllà de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

Susana Alonso

Però és que no hi ha cap altra alternativa per lluitar que amb una instal·lació que canviarà per sempre més la contemplació del mar des de Cadaqués, l’Estartit o Empúries, per esmentar només un dels impactes més significatius?

Pot semblar poc coherent oposar-se a segons quina mena d’implantació d’energies renovables i alhora bramar per evitar el canvi climàtic. La meva no és una posició egoista ni soc un nimby passat de moda. Necessitem un nou model energètic al servei de la gent, no del mercat; que contribueixi a l’equilibri territorial, no a la seva destrucció. Cal buscar alternatives als macroprojectes per a generació elèctrica que ens amenacen, basades tant en l’estalvi com en la creació de comunitats energètiques locals (<10 MW), amb alta rendibilitat social i poc impacte ambiental. Hem de reflexionar, planificar el territori per determinar quina és la seva capacitat de càrrega davant la instal·lació de centrals eòliques i fotovoltaiques i, sobretot, garantir la capacitat de decisió dels ciutadans afectats.

Les energies renovables són la gran oportunitat d’aquest segle i a la vegada una veritable amenaça (ambiental, econòmica i social) si no es fan les coses prou bé.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

1 comentari a “Les energies renovables: una oportunitat i a la vegada una amenaça”

Deixa un comentari

Notícies més llegides