Energia renovable o mort

L’any passat, parlaments, governs, ajuntaments, empreses i sindicats van aprovar declaracions alertants sobre l’emergència climàtica. La Terra i els éssers vius que l’habitem ens enfonsem. I com que no podrem abandonar-la, estem condemnats sense remei si no taponem les vies d’aigua cada cop més amples.

L’OMS diu que 9 de cada 10 persones respirem aire contaminat i que cada any 8 milions de persones moren prematurament per la contaminació provocada sobretot per la crema de combustibles fòssils. 4.000 d’aquestes corresponen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

En paraules de Jeremy Rifkin: “Estem davant l’amenaça d’una extinció, i la gent ni tan sols ho sap”. Especialment a Catalunya que ocupa un dels últims llocs en l’aprofitament d’energia renovable malgrat que la tenim aquí, és més barata, innòcua i inesgotable.

La darrera excusa és l’impacte visual en el paisatge. És a dir, el metge ens anuncia una malaltia mortal imminent que ja afecta una part important del nostre cos; afegeix que tenim un remei en forma d’apòsit, però el rebutgem per l’impacte visual a la nostra figura i preferim morir. A la resta d’Espanya i altres països del nostre voltant actuen de forma diferent i ocupen una part del seu territori. Aquí preferim anar a la cua, malgrat que sabem que aquesta ocupació només seria un 2% de la superfície de Catalunya.

Susana Alonso

Els que diuen que n’hi hauria prou amb posar panells fotovoltaics a totes les cobertes de Catalunya haurien de fer números. L’únic estudi conegut, elaborat per Barcelona Regional, calcula només les teulades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. S’ha extrapolat a tot Catalunya, i si les comptéssim totes, suposarien 24,3 TWh (terawats/hora). Ara consumim 45 TWh cada any. Però el 2050 haurem electrificat tot el sistema energètic substituint petroli, gas i urani, i necessitarem 104 TWh, i amb les teulades només en farem el 24,3%. La resta l’haurem de generar en parcs eòlics terrestres i marins i instal·lacions fotovoltaiques sobre terreny. Caldrà encara una quinzena de TWh més si volem generar hidrogen verd –un dels vectors energètics imprescindibles per a la nostra indústria i per emmagatzemar energia.

Si el Parlament de Catalunya va aprovar fa ja 4 anys que hem de tenir un sistema 100% renovable, no tenim alternativa: o la generem aquí o l’haurem de portar de fora a través de línies d’alta tensió. I hem de recuperar terreny: al ritme de l’any passat –uns 50 MW l’any–, el 2050 només haurem instal·lat 1.500 MW sobre teulada, que aportarien menys del 3% dels 104 TWh que hem dit abans que necessitarem. En lloc d’això, hauríem d’instal·lar 645 MW anuals (tretze cops més). En canvi, dos partits que donen suport al nou Govern de la Generalitat han signat una moratòria d’un any per a la instal·lació de grans parcs fotovoltaics i eòlics.

Més i millor: és necessari canviar el model, fer-lo més democràtic i profitós per als territoris que contribueixen més.

Primer: reformant la llei urbanística perquè tots els municipis dediquin una part del seu territori a generar energia renovable.

Segon: que els ajuntaments, les cooperatives i les comunitats energètiques d’empreses o veïns tinguin estímuls públics per participar en la generació, gestió i propietat de l’energia. Necessitarem sobre uns 100.000 milions d’euros per fer la transició energètica. És un esforç gegantí que no es podrà fer només des de les petites i mitjanes empreses o des del sector públic, però aquest ha d’assegurar amb la seva presència al sector que prevaldrà l’interès general.

Tercer: les vuit comarques més poblades no podran generar l’energia que necessiten, mentre que les altres 32 podran ser excedentàries. Proposem que aquestes tinguin, per implantar noves activitats productives, bonificacions fiscals, preferència en l’accés a ajuts públics així com un cànon com als anys 80 tenien les províncies generadores d’energia.

Tornem al títol: l’emergència climàtica és greu i als països mediterranis com el nostre, encara més. Les persones que s’oposen al desplegament de les renovables en nom dels impactes visuals al paisatge han de pensar que l’impacte a les vies respiratòries dels éssers vius és letal, i que si deixem que augmenti la temperatura, no quedaran éssers vius ni paisatge. Només misèria i devastació. Encara hi som a temps, però cada minut que passa en tenim menys.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

1 comentari a “Energia renovable o mort”

Deixa un comentari

Notícies més llegides