TV3 i la pastanaga del medi natural

Ja fa molts anys que vinc seguint i analitzant certs programes de TV3. A vegades, o sovint segons per a qui, es fa crítica d’un cert “sectarisme”, en relació a aspectes polítics. Però, atenció, també es pot fer ideologia o crear opinió mitjançant programes menys cridaners, polèmics o ideològics, o que no son de “prime time”. De fet, fins i tot fent suposada pedagogia es pot fer ideologia. En aquest sentit TV3 es realment una artista creant opinió sense tenir que baixar a la manipulació barroera i fatxenda d’altres televisions. Es aquesta subtilesa jesuítica la que la fa més perillosa.

En relació al cas que ens ocupa, fa anys que vinc seguint programes que per altres analistes o crítics serien menors. En relació a temàtiques de medi ambient i canvi climàtic, en concret. Fa anys que analitzo la tasca que fa el programa “El Temps” (que si ja era un habitual, matí, migdia i nit, amb el “3/24” resulta omnipresent), i com l’ha anat modulant l’impertèrrit, vitalici, rialler i meteoròleg en cap, que ha transcendit a set governs de la Generalitat. No tothom pot dir el mateix. Igual que l’epidemiòleg en cap del govern dels EUA Anthony Fauci, que ha transcendit a set Administracions (republicans i demòcrates). Hores d’ara, es ja de domini públic la seva bona relació amb les “Big Pharma” i altres lobbys de multinacionals de la Biotecnologia.

Es evident doncs, que son els poders fàctics, més enllà de partits i governs, els que influeixen, decideixen, nomenen, mantenen,.. en aquest cas a la TV, sigui persones, programes, reportatges, o línies de continguts a destacar o a silenciar.

Després d’un munt d’anys, la feina de relativització del canvi climàtic a través del “Temps”, s’ha assolit amb escreix. Quasi podríem dir que el “Temps” està amortitzat. Però com resulta que el canvi climàtic i les problemàtiques de medi ambient augmenten i s’acceleren, els ideòlegs i editors de la casa també han de ser més imaginatius i creatius produint nous formats o programació transversal, que vagi més enllà del “Temps” o programes de divulgació “ambiental”.

Seria el cas, i això poc a poc ens portarà al fil d’aquest article, a una periodista de la “casa” que poc a poc amb programes naturalistes, reportatges locals i comarcals, sobre temàtica animalista, conservacionista, paisatgista, etc. i anant ampliant poc a poc el focus, amb suport dels editors, s’ha anat creant un forat i li han anat creant un producte, que avui supera ja el nivell de creació d’opinió que durant anys ha tingut el “Temps”. Si es així, que aquesta jove periodista, especialitzada en “medi ambient”, va escriure sigui o no per encàrrec i amb patrocini i gran difusió de la mateixa TV3, un llibre divulgatiu sobre canvi climàtic, que pràcticament ha contraprogramat un dels millors llibres que al meu entendre s’han publicat darrerament sobre el canvi climàtic a Catalunya: “L’emergència climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse”. Per part d’un periodista també, escriptor, ecologista de primera fornada (de fa 40 anys), ex-diputat i consultor ambiental, en Santiago Vilanova (entrevistat per cert per aquest Diari). Un llibre, quasi un tractat, que sembla ser deu haver molestat a cert establishment i que es tractava de silenciar, magnificant en canvi el que se suposa ens havíem de comprar tots el darrer Sant Jordi…

Prefereixo parlar d’una tercera persona i d’un altre llibre, que no del que vaig escriure jo mateix fa poc, una exclusiva europea, que no ha merescut tampoc, en aquest cas a nivell de comarques gironines, el beneplàcit i el vist i plau, d’algunes xarxes, ONG i organismes, que s’arroguen la representació del “medi ambient” a Girona.

Però anem al moll de l’os. Avui la gran plataforma de creació d’opinió “naturalista”, es el programa “Comarques” de TV3. Un programa generalista, certament, no temàtic, ni de medi ambient, però que els productors o editors han convertit en el buc insígnia de la

creació d’opinió de “medi ambient”, però que en realitat informa, forma i deforma, sobre el medi natural.

Per contrast, substituint o no potenciant els autèntics. A destacar i recordar un dels millors programes de medi ambient de TV3, que durant 22 anys va ser una referència amb premis europeus inclosos, el programa “Medi Ambient” que s’emetia just abans del TN del migdia i d’una durada de tres minuts!!!. Pel que sembla tres minuts eren masses pels poders fàctics de l’època (una època que perdura encara avui).. Un reconeixement al seu director Xavier Duran!!!

Queda clar doncs, que no es una maniobra orquestral d’ara, doncs ve de lluny, però ara s’ha d’actualitzar i modernitzar, posar al dia i tenir més minutatge, doncs els reptes que tenim damunt sobre descarbonització de l’economia, son tan enormes i anem tan endarrerits, que la pressió i contradiccions fan cada dia més insuportable seguir mantenint la ficció de que “ens en sortirem” (típic axioma de la casa), sense pagar cap preu (i es aquí on es dirigeix la creació d’opinió), o sigui, com sempre “fer veure que fem”, ocultant el que s’hauria de fer (i alguns fan i fem, per cert).

Es tracta de crear un moviment “astroturfing” (un moviment artificial, generat per una forta alarma social induïda, per tal de desviar l’atenció de moviments reals,-que podrien posar en qüestió el sistema-, i a la vegada donar resposta a la problemàtica generada). Un vell adagi “polític” ja diu, “crea un problema i dona la solució”, es un gran negoci… Es per això la creixent “sensibilitat”, que en alguns casos arriba a alarma social, TV3 marcant la pauta, sobre el medi natural, el paisatge, la biodiversitat, la flora i fauna amenaçada, la protecció de la natura, les aus migratòries, les tortugues, les àligues cuabarrades, les llúdrigues, els ocells, el rescat d’animals, els ossos, els rats penats,….en fi, seria inacabable la sensibilitat animalista i paisatgista que es vol estendre com una taca d’oli, i que s’està convertint en pensament únic políticament correcte. Problemàtiques que no neguem, el que qüestionem es la seva inflamació i descarada instrumentalització per altres fins.

Associar aquestes temàtiques a medi ambient es una falsificació i un segrest del concepte medi ambient. He insistit repetidament sobre aquesta tergiversació, per tal que el medi natural quedi destacat i interpretat com medi ambient, mentre el medi ambient humà, la salut humana, la salut ambiental, el medi ambient com dret humà, les malalties provocades per la contaminació ambiental, química, electromagnètica, lumínica, acústica, etc. les al·lèrgies provocades tan per l’augment de temperatures com de partícules en suspensió, les morts prematures de persones (per tan la morbiditat i la mortalitat), etc. etc. quedin relativitzades. En molts casos silenciades o ignorades (clar, després apareixen les “malalties rares”)

Òbviament si tots estiguéssim preocupats (aquest es l’objectiu) per protegir les àligues cuabarrades o un paisatge natural de postal, ens estaríem allunyant de la lluita per la reducció de combustibles fòssils o blindar i garantir el tancament de les nuclears. De retruc, no cal dir-ho, es posa en qüestió la idoneïtat del desplegament de les energies renovables i els seus suposats perjudicis. Recordem unes paraules de Teresa Jordà (avui nova Consellera d’Acció Climàtica) o de Damià Calvet (ex-Conseller de Territori i Sostenibilitat), quan en poc temps de diferència (veure declaracions a hemeroteca), deien que preocupar-se excessivament per la conservació de l’àliga o el paisatge, sense fer res per mitigar el canvi climàtic, “ens portarà, entre moltes altres coses, a no tenir ni àliga ni paisatge”. I acabaré, reblant tot el que he exposat, tirant d’hemeroteca també, amb Xavier Duran: “Qui es pensi que el medi ambient es només tenir una natura ben maca s’equivoca. El medi ambient es allò on ens movem tots: es ocupar-se de la salut, de l’economia, de la política, de cap on volem vagi la societat i com volem organitzar-la, en benefici de tothom.”

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides