Sous desmesurats

Sovint es parla dels sous dels càrrecs polítics, però ens oblidem del que cobren els executius d’empreses públiques o parapúbliques. Aquests darrers dies s’ha conegut que Indra canviava de president. Marc Murtra ha substituït Fernando Abril-Martorell, això sí, rebaixant-li el salari i les competències.

Indra és una companyia multinacional espanyola. El seu accionista principal és l’Estat a través de la SEPI, que és l’organisme que agrupa les empreses amb participació pública. Encara que el 51% de les accions cotitzen en Borsa, la SEPI, amb el 18,7% és l’accionista majoritari i és qui posa i treu president.

Doncs amb el canvi de president, Murtra ha passat a cobrar mig milió d’euros. El seu antecessor va cobrar l’any passat 3,7 milions. Amb l’acomiadament, s’ha emportat 6 milions d’euros d’indemnització. I ningú s’ha posat les mans al cap!!!

El més significatiu, encara, és que els dos consellers delegats per sota de Murtra (Ignacio Mataix i Cristina Ruiz) cobraran cadascun 2,5 milions d’euros, cinc cops més que el seu jefe. Cal tenir en compte que Indra va tancar l’exercici 2020 amb pèrdues, però els dos màxims responsables tenen un sou que superar en escreix qualsevol mandatari polític. Fins i tot pot sobtar que la presidenta del SEPI, Belén Gualda, cobri 172.000 euros, una xifra inferior als presidents de les grans empreses públiques (Beatriz Corredor s’emporta 546.000 euros com presidenta de Red Elèctrica). El consol, en principi, és que la meitat d’aquests salaris haurien d’anar a hisenda.

La ciutadania posa el seu focus amb el que cobren els polítics. I fa bé de fer-ho. Se sap que Pedro Sánchez ronda els 90.000 euros, mentre que Quim Torra tenia un salari de 153.000 euros. Pere Aragonès, amb una actitud que alguns podríem qualificar de populista, s’ha abaixat el sou un 15%, per la qual cosa cobra 130.000 euros.

Crec que mantenir que els polítics cobren massa és demagògic. Un polític amb altes responsabilitats ha de rebre una remuneració, segons el meu parer, que ha d’estar a l’alçada de les seves responsabilitats. En la dictadura, els polítics no cobraven, però robaven a mans plenes, des del dictador a l’últim regidor.

En moments de crisi, i malgrat que Indra coordina la participació espanyola en el nou avió de combat europeu, aquests salaris estan per sobre de la mitjana. A més, tractant-se d’una companyia amb uns resultats econòmics minsos.

Potser ha arribat el moment de repensar els salaris dels executius. No pot ser que tots ells cobrin per sobre dels responsables polítics, que si més no passen pel veredicte de les urnes. En canvi, aquests alts executius d’empreses públiques passen desapercebuts per la ciutadania, ho facin bé o malament. Tinguin beneficis o pèrdues. Ells cobren uns sous per sobre de la mitjana i, alhora, estan equiparats als d’una gran empresa privada, que té uns accionistes que volen resultats i si aquests no arriben (tenen pèrdues) són acomiadats. Però sembla que a Indra, malgrat que els executius no presenten beneficis són beneficiats. Com farà valer Murtra la seva opinió si els seus subordinats cobren cinc cops més? El món, al revés.