L’exministre i exsecretari general del PSOE Joaquín Almunia i l’exalcaldessa de Madrid Manuel Carmena han publicat un article a El País, signat també per més d’una desena de juristes i advocats, on defensen la concessió d’indults per part del govern de Pedro Sánchez als dirigents del procés condemnats per sedició.
L’article, titulat “Necessitat i utilitat social de l’indult”, considera que la mesura de gràcia “podria ajudar a l’apaivagament de l’anomenat conflicte català” i advoca per negociar solucions en comptes d’imposar-les. En particular, aposta perquè es contempli “la possible reversibilitat en cas de reincidència”.
A més, els signants plantegen que la concessió dels indults als presos independentistes pot contribuir a “la inauguració de la política com a mitjà de resolució de conflictes”, i afirmen que “els percentatges d’opinió pública favorables als condemnats expliquen clarament la utilitat social de l’indult“.
Pel que fa al paper dels tribunals, sostenen que són “el darrer recurs” i que l’indult no constitueix un acte contra el poder judicial, el qual consideren que no té la “flexibilitat convenient” per abordar el “conflicte”. També argumenten que “justícia i legalitat no sempre coincideixen”.
Sobre la via del diàleg, que emprendran novament els governs de Pedro Sánchez i de Pere Aragonès, la consideren alhora “ingrata” i “necessària”, i assenyalen que ni els independentistes ni l’anterior president espanyol, Mariano Rajoy, hi van apostar durant l’etapa més tensa del procés.
A banda d’Almunia i Carmena, entre els signants hi ha l’expresident del Parlament Europeu i exministre socialista Enrique Barón, i l’advocada, exsenadora i exeurodiputada socialista Francisca Sauquillo.
El parer dels signants d’aquest article contrasta amb l’oposició als indults expressada per altres històrics del PSOE com l’expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que ha proposat que les bases del partit puguin dir la seva sobre la mesura de gràcia, l’expresident del govern Felipe González, l’exvicepresident del govern Alfonso Guerra i l’exsecretari d’Estat Rafael Vera, el qual va ser condemnat com a responsable dels GAL i indultat parcialment pel govern de José María Aznar.
