Andorra té un greu problema: el seu fiscal general, Alfons Alberca, és guenyo. Només hi veu d’un ull, aquell que fa referència a tot el que implica l’antiga Banca Privada d’Andorra (BPA) en presumptes casos de blanqueig de diners procedents d’altres jurisdiccions.
En canvi, davant la contrastada evidència que altres bancs del Principat –Crèdit Andorrà, Andbank i MoraBanc- feien exactament el mateix que la BPA, aleshores Alfons Alberca no veu res ni fa res. Aquesta anòmala afecció als ulls que té el fiscal general està tipificada en el Codi Penal andorrà: omissió del deure de persecució dels delictes (article 405) i prevaricació (article 372), delictes que comporten penes d’inhabilitació per a l’exercici del càrrec d’entre dos i deu anys.
El “pendrive”
Un grup d’extreballadors de la BPA van posar en coneixement del fiscal general, el 19 de març passat, una llarga i documentada relació de 19 casos de presumpte blanqueig de diners de la corrupció internacional que s’havien produït, en els últims anys, a les entitats bancàries Crèdit Andorrà, Andbank i MoraBanc. Aquests casos estan judicialitzats a Espanya, Holanda, Brasil, Estats Units, Veneçuela, Perú i Panamà i, a més, se n’han fet ressò àmpliament els mitjans de comunicació d’aquests països, que es poden consultar fàcilment a través d’Internet.
La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAnd), que dirigeix Carles Fiñana, la Batllia i la Fiscalia n’estaven perfectament informats. En molts casos, perquè les autoritats judicials d’aquests països havien enviat comissions rogatòries internacionals (CRI) a Andorra. De manera absolutament irregular, algunes CRI que afectaven Crèdit Andorrà o Andbank van quedar “oblidades” en els calaixos de la Batllia.
Els exempleats de la BPA van lliurar un ‘pendrive’ a Alfons Alberca, amb copiosa documentació sobre aquests 19 casos de blanqueig de diners. Però com que és guerxo, sembla que no el va poder llegir. En constatar que, des del 19 de març, el fiscal general no ha mogut ni un dit per investigar aquests fets, cosa que constitueix un cas escandalós de deixadesa de les seves funcions, han decidit interposar-li, a través de l’advocat Antoni Riestra, una querella criminal davant del Tribunal de Corts per omissió del deure de persecució dels delictes i per prevaricació.
Els 19 casos “oblidats”
Els casos denunciats per aquest grup d’empleats i exdirectius de la BPA que consten en el ‘pendrive’ que té Alfons Alberca són:
1. Gao Ping. Un col·laborador d’aquest empresari xinès, Rafael Pallardó, tenia diversos comptes a Andorra, concretament a les entitats BPA, Crèdit Andorrà, Andbank i MoraBanc. El fiscal general, Alfons Alberca, només ha perseguit el presumpte blanqueig de diners que Rafael Pallardó feia a través de la BPA i no ha emprès cap acció legal contra els altres bancs.
2. Sunbird. Aquest cas de blanqueig de diners, procedents d’un grup de narcotraficants holandesos, va ser el detonant de la dura “nota verbal” del consolat dels Estats Units a Barcelona adreçada, el 26 d’agost del 2014, al Govern d’Andorra, en la qual mostrava la seva irritació davant la laxitud del sistema financer andorrà en el combat contra la delinqüència internacional. Els diners de l’operació Sunbird passaven, presumptament, a través de l’entitat Crèdit Andorrà, però el fiscal mai no ho va investigar. La conseqüència de la “nota verbal” va ser la confiscació pel Govern andorrà de la BPA –que no hi tenia res a veure-, el 10 de març del 2015.
3. Wellington Moreira Franco. Un fill d’aquest important polític brasiler, involucrat i condemnat en l’escàndol de corrupció Lava Jato, tenia un compte a Crèdit Andorrà, tot i ser considerat una “persona políticament exposada” (PEP).
4. Paulo Roberto Costa. L’exdirector de la companyia petroliera brasilera Petrobras és un dels principals implicats en l’escàndol de corrupció Lava Jato. Tenia compte a Crèdit Andorrà, però mai no va ser objecte d’investigació per la Fiscalia andorrana.
5. Glauco Colepicolo. Gerent d’una filial de l’empresa Petrobras, condemnat per blanqueig de diners, corrupció i pertinença a organització criminal. Tenia un compte a Crèdit Andorrà.
6. Luis Carlos Fernandes Alfonso. Exdirectiu del fons de pensions de l’empresa pública Petrobras. Es va deixar subornar per una empresa constructora i va amagar els diners a l’Andbank.
7. Caroline Marie de Antonio Auada. Filla d’un dels principals involucrats en l’escàndol Lava Jato al Brasil, encarregat de muntar la trama de societats ‘offshore’ per amagar els diners de la corrupció. Era titular d’un compte a la filial de Crèdit Andorrà al Panamà.
8. Óscar Enrique Algorta. Aquest advocat i corredor de borsa de l’Uruguai també va ser detingut i processat pel cas Lava Jato. Amagava la seva fortuna, d’origen presumptament il·lícit, a Crèdit Andorrà.
9. Bruno Farina i Augusto Rangel. Són dos “doleiros” (canvistes) que van jugar un paper determinant en la trama de corrupció Lava Jato. Operaven, entre d’altres entitats, amb la filial de Crèdit Andorrà al Panamà.
10. Richard Andrew de Mol van Otterlo. Aquest canvista brasiler està condemnat pel cas de corrupció Lava Jato. Entre d’altres entitats financeres internacionals, operava amb l’Andbank. La connexió andorrana mai no va ser investigada.
11. Rafael Angulo López. Canvista brasiler que va accedir a col·laborar amb les autoritats judicials d’aquest país per ajudar a desmantellar la trama de corrupció Lava Jato. En les diligències sumarials consta que operava amb l’Andbank.
12. Carlos Enrique Luengo. Vicepresident de recursos humans d’una de les filials de Petróleos de Venezuela (PDVSA). Tenia comptes a la BPA i a la filial d’Andbank al Panamà. Acusat de blanqueig de diners, només s’ha investigat la seva vinculació amb la BPA, però no amb el banc que presideix Manuel Cerqueda.
13. Maximilano Poveda. Involucrat en una gran estafa a PDVSA investigada als Estats Units. Consta que operava amb Andbank, però la Fiscalia andorrana, malgrat les evidències, mai no ha actuat.
14. Ramón Elías Morales. Alt comandament del règim chavista a Veneçuela, on va ocupar el càrrec de responsable de seguretat ciutadana a la capital, Caracas. Tenia un compte a Crèdit Andorrà, on amagava diners de la corrupció, però mai no ha estat investigat a Andorra.
15. Edwin Martin Luyo Barrientos. Enginyer del Perú, involucrat en el cas de corrupció de la constructora Odebrecht. Era titular d’un compte a Crèdit Andorrà, on va rebre els suborns per l’adjudicació de les obres del metro de Lima.
16. Jorge Cuba Hidalgo. L’exviceministre de Transports i Comunicacions del Perú ha estat processat i condemnat per corrupció al seu país. Tenia comptes a la BPA i al Crèdit Andorrà, però la justícia andorrana només ha perseguit la primera entitat financera i s’ha oblidat de la segona.
17. Jorge Isaacs Acurio Tito. L’exgovernador de Cuzco (Perú) es va deixar subornar per la constructora Odebrecht. Va amagar els diners a Crèdit Andorrà, però la Fiscalia andorrana mai no ho ha investigat.
18. Demetrio Papadimitriu. Els pares d’aquest polític del Panamà van obrir 45 comptes a Andorra: 40 a Crèdit Andorrà i 5 a la BPA. Aquest cas forma part del sumari de la BPA, però la Batllia mai no ha obert una causa contra Crèdit Andorrà.
19. Félix Abadia Henne. Empresari panameny que pagava suborns a l’exministre de Presidència d’aquest país centreamericà, Demetrio Papadimitriu. Tenia sis comptes oberts a Crèdit Andorrà.
“No persegueix ni investiga”
La passivitat del fiscal general Alfons Alberca davant aquests 19 casos de blanqueig de diners de la corrupció contrasta amb la implacable contundència amb la qual ha actuat contra els 26 exempleats i exdirectius de la BPA que ha “empurat” i que passen, des de l’any 2015, per una dificilíssima situació personal i familiar, en espera de l’anunciat judici.
Ho explicita l’advocat Antoni Riestra en la querella criminal que ha presentat contra el fiscal general: “El Sr. Alfons Alberca, en tant que Fiscal General, mínim des de l’any 2015, té coneixement d’una sèrie d’actuacions i omissions que considera delictives, si es relacionen amb els antics empleats i directius de la BPA i les persegueix amb vehemència, però que quan els mateixos fets delictius són realitzats per personal depenent d’altres entitats bancàries, aleshores no es mostra tan proactiu com ho fa en l’entorn de la BPA, és més, omet investigar i perseguir aquells fets suposadament delictius. En efecte, el Fiscal General, Sr. Alfons Alberca persegueix clients, gestors, empleats i directius de BPA per uns determinats fets que considera probablement delictius i comesos en l’entitat bancària BPA, però quan coneix els mateixos fets i clients, però comesos en el marc d’una altra entitat bancària i en relació a personal empleat d’altra entitat diferent a la BPA, aleshores NO persegueix ni investiga aitals fets”.
Demanda de recusació
En paral·lel a la querella criminal presentada davant el Tribunal de Corts, l’advocat Antoni Riestra també ha formulat una demanda de recusació davant el Consell Superior de la Justícia (CSJ) per tal que Alfons Alberca sigui apartat del judici de la BPA, que havia de començar aquest pròxim dilluns. L’acusa de tenir-li tírria manifesta, a partir de l’intent del fiscal general d’enviar-lo a la presó pel cas d’unes fotos fetes als passadissos de la Batllia a tres germans de la família Pujol que van sortir publicades al diari El Mundo.
El judici del cas BPA ha quedat ajornat durant 15 dies, en espera que el CSJ dictamini sobre aquesta petició de recusació. També caldrà esperar el recorregut de la querella criminal interposada per aquest grup d’exempleats i exdirectius de la BPA contra Alfons Alberca.
